Osicono
Els osiconos són protuberàncies òssees cobertes de pell presents en el cap d'algunes espècies de mamífers. S'observa la presència de osiconos tant en espècies actuals com en espècies extintes. Mamífers actuals dotats de osiconos són, per eixemple, les girafes d'abdós sexes o els mascles del okapi. Entre els mamífers fòssils en els que s'ha descobert la presència de osiconos es conten gèneros com Uintatherium (emparentat en els rinoceronts), o també Sivatherium, Climacoceras i Prolibytherium (estos tres últims emparentats en els jiráfidos, com la girafa o el okapi, ya mencionats).[1] En l'actualitat només les girafes i els okapis tenen verdaders osiconos (en lloc de banyes o astes), encara que la base des de la que creixen les astes dels cérvidos, són una ossificació molt similar a la d'un osicono.
Els osiconos deriven de cartílec osificado,[2] i permaneixen coberts de pell i pèl, a diferència de les banyes. Les astas són derivats de teixit òsseu: quan per eixemple un cérvol roig alcança la madurea necessària, la coberta de la pell i el pèl de les cornamentas, calificat este de «vellut», l'animal es raspa les astes per a que la coberta de pell es desprenga i s'exponga l'os de l'astes.
Els osiconos estan vascularizados, per lo que, ademés de ser usats en combat pels mascles (en el cas de les girafes, per eixemple), podrien tindre alguna funció lligada a la termorregulaació. En les girafes, l'apariència dels osiconos permet distinguir el sexe o l'edat d'un individu: els osiconos de les femelles i dels jóvens són prims i tenen un chicotet penacho de pèl en la part superior, mentres que els osiconos dels mascles adults terminen en protuberàncies en forma de perilla i tendixen a ser calps en la part superior.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Osicono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.