En sistemes dinàmics, el oscilador de van der Pol és un oscilador en amortiguamiento no llineal. La seua evolució temporal obedix a una equació diferencial de segon orde:

Oscilador de van der Pol
Pla de fases d'un oscilador de van der Pol no forçat.
Evolució del cicle llímit en el pla de fase.
d2xdt2−μ(1−x2)dxdt+x=0

en la que x és la posició, funció del temps t, i μ és un paràmetro escalar que governa la no linealidad i el amortiguamiento.

Història

L'oscilador de van der Pol va ser descrit per l'ingenier i físic Balthasar van der Pol mentres treballava en Philips.[1] Van der Pol va trobar oscilacions estables, que va cridar oscilacions de relaixació,[2] conegudes en l'actualitat com cicles llímit, en circuits que usaven vàlvules de buit. Quan eixos circuits es fan funcionar prop del cicle llímit entren en acoplament i la senyal entra en fase en la corrent. Van der Pol i el seu colega, van der Mark, varen informar en el número de setembre de 1927 de Nature[3] que para determinades freqüències apareixia un soroll irregular, sempre prop de les freqüències d'acoplament. Va ser un dels primers descobriments experimentals de la Teoria del caos.[4]

L'equació de van der Pol té una llarga història en física i biologia. Per eixemple, en biologia, Fitzhugh[5] i Nagumo[6] varen aplicar l'equació a un camp bidimensional en el model de FitzHugh-Nagumo per a descriure el potencial d'acció de les neuronas. També s'ha usat en sismologia per a modelar el comportament de dos plaques en una falla.[7]

Forma bidimensional

El teorema de Liénard prova que el sistema té un cicle llímit. Aplicant la transformació de Liénard y=x−x3/3−x˙/μ, a on el '.' indica derivada, l'equació es pot escriure en forma bidimensional:[8]

x˙=μ(x−13x3−y)
y˙=1μx.

Referències

  1. ↑ Cartwright, M.L., "Balthazar van der Pol", J. London Math. Soc., 35, 367-376, (1960).
  2. ↑ Van der Pol, B., "On relaxation-oscillations", The London, Edinburgh and Dublin Phil. Mag. & J. of Sci., 2(7), 978-992 (1927).
  3. ↑ Van der Pol, B. and Van der Mark, J., “Frequency demultiplication”, Nature, 120, 363-364, (1927).
  4. ↑ Kanamaru, T., "Van der Pol oscillator", Scholarpedia, 2(1), 2202, (2007).
  5. ↑ FitzHugh, R., “Impulses and physiological states in theoretical models of nerve membranes”, Biophysics J, 1, 445-466, (1961).
  6. ↑ Nagumo, J., Arimoto, S. and Yoshizawa, S. "An active pulse transmission line simulating nerve axon", Proc. IRE, 50, 2061-2070, (1962).
  7. ↑ Cartwright, J., Eguiluz, V., Hernandez-Garcia, E. and Piro, O., "Dynamics of elastic excitable mija", Internat. J. Bifur. Chaos Appl. Sci. Engrg., 9, 2197–2202, (1999).
  8. ↑ Kaplan, D. and Glass, L., Understanding Nonlinear Dynamics, Springer, 240-244, (1995).


Referències