Model de FitzHugh-Nagumo


El model de FitzHugh-Nagumo (FHN) descriu un prototip d'un sistema excitable (per eixemple, una neurona). Pren el seu nom de Richard FitzHugh (1922 - 2007), qui va propondre el model teòric en 1961, aixina com de J. Nagumo i uns atres, que varen construir un circuit electrònic equivalent.
El model FHN és un eixemple d'oscilador excitable ya que si l'estímul extern sobrepassa cert valor llindar, el sistema exhibirà una excursió característica en l'espai de fases, despuix de la qual les variables i tornaran al seu valor en repòs.
Este comportament s'observa en neurones quan són estimulades per una corrent externa.
Matemàticament, el sistema s'expressa aixina:
El model FitzHugh–Nagumo és una versió simplificada del model de Hodgkin i Huxley, que descriu la dinàmica de la neurona més en detalle. En els artículs originals de FitzHugh, el seu model rebia el nom de oscilador de van der Pol (Vegen-se Karl Friedrich Bonhoeffer i Balthasar van der Pol). Açò és aixina perque el model de FitzHugh–Nagumo, per al cas , es reduïx a l'oscilador de van der Pol.
El circuit equivalent va ser propost per Jin-ichi Nagumo, Suguru Arimoto, i Shuji Yoshizawa.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Autoonda
- Models biològics de neurones
- Neurociencia computacional
- model de Hodgkin i Huxley
- Reacció-difusió
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- FitzHugh R. (1955) Mathematical models of threshold phenomena in the nerve membrane. Bull. Math. Biophysics, 17:257—278
- FitzHugh R. (1961) Impulses and physiological states in theoretical models of nerve membrane. Biophysical J. 1:445–466
- FitzHugh R. (1969) Mathematical models of excitation and propagation in nerve. Chapter 1 (pp. 1–85 in H.P. Schwan, ed. Biological Engineering, McGraw–Hill Book Co., N.Y.)
- Nagumo J., Arimoto S., and Yoshizawa S. (1962) An active pulse transmission line simulating nerve axon. Proc. IRE. 50:2061–2070.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modelo de FitzHugh-Nagumo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.