Anar al contingut

Ornitofilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ornitofilia
Erro al crear miniatura:
Un eixemplar de colibrí gorgirrubí (Archilochus colubris) alimentant-se d'una inflorescència de Monarda didyma.

L'ornitofilia és la polinisació de les flors per part de les aus. Esta associació coevolutiva és similar a l'entomofilia (polinisació per insectes) i està particularment ben desenrollada en algunes parts del món, en especial en els tròpics i en algunes cadenes d'illes.[1] L'associació du en si numeroses i distintives adaptacions en les plantes, formant un síndrome floral. Les plantes involucrades en l'ornitofilia tenen colorides flors, a sovint roges; en llargues estructures tubulars que contenen prou néctar; i l'estigma i els estams tenen una orientació que assegura el contacte en el polinisador. Les aus tendixen a ser nectarívoras especialistes; en llengües pelosas; llarcs picos; i capaços de cernirse en l'aire o suficientment llaugers com per a poder posar-se sobre les estructures de les flors.

Adaptacions de les plantes

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Les inflorescència de Butea permeten a les aus posar-se en la seua talle.[2][3]

Es considera que el ser polinisades per aus és una estratègia costosa per a les plantes, i solament ocorre a on hi ha beneficis particulars per a la planta,[4] com per eixemple els ecosistemes d'alta montanya, a on no hi ha insectes polinisadors; o aquells en regions àrides o illes aïllades.[5]

Les adaptacions de les plantes poden ser agrupades en mecanismes que atrauen a les aus, els que exclouen als insectes,[6] els que protegixen front al robo de néctar, i els mecanismes de polinisació en sentit estricte.[5]


La major part de les flors polinisades per aus són roges i tenen una gran cantitat de néctar. També per lo general carixen de perfum.[7] Les flors en polinisadors generalistes tendixen a tindre un néctar diluït, pero les que tenen polinisadors especialisats, com els colibrís o suimangas tenen un néctar més concentrat.[8][9] La composició dels sucres del néctar en les flors ornitófilas varia respecte a les que seguixen atres estratègies; en les primeres les hexosas són altes, mentres que en les polinisades per insectes són les sacarosa les majoritàries.[10] Moltes plantes de la família Loranthaceae tenen flors "explosives" que rocían de polen a les aus que s'alimenten prop d'elles. Estan associades principalment en les aus de la família Dicaeidae.[11] En Austràlia, algunes espècies del gènero Banksia tenen flors que s'òbrin en resposta a les accions de l'au, reduint d'eixe modo les pèrdues de polen.[12] Fins a 129 espècies de plantes nortamericanes porten a terme associacions ornitófilas.[13] Prop d'una quarta part de les 900 espècies del gènero Sàlvia són polinisades per aus.[14]

Babiana ringens és una espècie de planta, té unes inflorescència en un brot molt fort que servix de posadero a la suimanga malaquita (Nectarinia famosa) quan visita la flor.[5] Les plantes del gènero Heliconia tenen zarcillos pegajosos que ajuden a l'adheriment del polen a les estructures blanes com el pic de les espècies de Trochilidae.[15] Algunes orquídees africanes del gènero Disa tenen polinias que s'enganchen als peus de les suimangas que les visiten.[16]

Adaptacions de les aus

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Un colibrí de Barbijo (Heliomaster furcifer) libando d'una inflorescència posat en un cable.

Les principals famílies d'aus especialisades en alimentar-se de néctar són els colibríes Trochilidae, suimangas (Nectariniidae) i melífagos (Meliphagidae). També es troben alguns grups d'espècies en atres famílies com en Icteridae, Thraupidae, Drepanidinae, Zosteropidae i Promeropidae. Les aus poden obtindre néctar ya siga perchándose en la planta, o cerniéndose; esta última pràctica és més comuna entre colibrís, ermitaños i suimangas. Entre els colibrís, els no ermitaños són territorials i defenen les seues zones d'alimentació, mentres que els colibrís ermitaños recorren grans distàncies a l'interior del bosc per a trobar el seu aliment.[5]

Els colibrís tenen el habilitat de digerir la sacarosa, a diferència de la major part dels paseriformes que preferixen les hexosas (fructosa i glucosa). Els estorninos eviten per complet la sacarosa.[17] Les aus nectarívoras tenen per lo general un mecanisme per a excretar ràpidament l'excés d'aigua. Poden tindre que beure de quatre a cinc voltes la seua massa corporal en líquit al dia per a obtindre suficient energia.[18] Colibrís i ermitaños són capaços de excretar els residus de nitrogen com amoníac ya que poden permetre's una major perduda d'aigua, que les aus que s'alimenten d'aliments en poca cantitat de humitat.[19][20] Els colibrís, ermitaños i suimangas tenen també adaptacions fisiològiques i anatòmiques que els ajuden a excretar en rapidea l'excés d'aigua. Colibrís i ermitaños són capaços d'apagar la seua funció renal de nit.[21]

En algunes aus, com les de la família Zosteropidae, el polen de les plantes que acaba en el cap de les aus incrementa el desgast d'eixes plomas, lo que carreja mudas més freqüents.[22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Alfredo Valgut, Yoko L. Dupont and Jens M. Olesen (2004) Bird–flower interactions in the Macaronesian islands. J. Biogeogr. 31:1945–1953 PDF
  2. ↑ Cotton, Peter A. (2001) The Behavior and Interactions of Birds Visiting Erythrina fusca Flowers in the Colombian Amazon. Biotropica 33(4):662-669
  3. ↑ Tandon R, K. R. Shivanna & HY Mohan Ram (2003) Reproductive Biology of Butea monosperma (Fabaceae). Ann. Bot. 92:715-723 doi:10.1093/aob/mcg193
  4. ↑ Stiles, Gary F. (1978) Ecological and Evolutionary Implications of Bird Pollination. American Zoologist 18(4):715-727; doi:10.1093/icb/18.4.715
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Quentin Cronk and Isidro Ojeda (2008) Bird-pollinated flowers in an evolutionary and molecular context. J. Exp. Bot. 59:715-727 doi:10.1093/jxb/ern009
  6. ↑ (2004).«'Anti-bee' and 'pro-bird' changes during the evolution of hummingbird pollination in Penstemon flowers».Journal of evolutionary biology.17(4)
    876-85.
  7. ↑ Knudsen, Jette T., Tollsten, Lars, Groth, Inga; Bergström, Gunnar; Raguso, Robert A. (2004) Trends in floral scent chemistry in pollination syndromes: floral scent composition in hummingbird-pollinated. Botanical Journal of the Linnean Society 146(2):191-199
  8. ↑ Steven D Johnson and Susan W Nicolson (2008) Evolutionary associations between nectar properties and specificity in bird pollination systems. Biol Lett. 4(1):49–52 PDF
  9. ↑ Rodríguez-Gironés MA, Santamaría L (2004) Why Llaure Baix Many Bird Flowers Ret? PLoS Biology 2(10):i350 doi:10.1371/journal.pbio.0020350
  10. ↑ Dupont, YL, Hansen, DM, Rasmussen, JT & Olesen, JM (2004) Evolutionary changes in nectar sugar composition associated with switches between bird and insect pollination: the Canarian bird-flower element revisited. Functional Ecology 18(5):670-676
  11. ↑ Feehan, J. (1985) Explosive flower-opening in ornithophily: A study of pollination mechanisms in some Central African Loranthaceae. Bot. J. Linn. Soc. 90:129–144.
  12. ↑ MW Ramsey (1988) Floret Opening in Banksia menziesii R.Br.; The Importance of Nectarivorous Birds. Australian Journal of Botany 36(2):225-232 doi:10.1071/BT9880225
  13. ↑ V Grant (1994) Historical development of ornithophily in the western North American flora. Proc. Natl. Acad. Sci O S A. 91(22):10407–10411 PDF
  14. ↑ Petra Wester, Regine Claßen-Bockhoff (2006) Bird pollination in South African Sàlvia species. Flora - Morphology, Distribution, Functional Ecology of Plants 201(5):396-406
  15. ↑ Rose, Marie-Jeanette & Barthlott, Wilhelm (1995) Pollen-connecting threads in Heliconia (Heliconiaceae). 195(1):61-65 doi:10.1007/BF00982315
  16. ↑ (2004).«Transfer of pollinaria on birds’ feet: a new pollination system in orchids».Plant Systematics & Evolution.244(3/4)
    181-188.doi:10.1007/s00606-003-0106-i.
  17. ↑ P. A. Fleming, S. Xie, K. Napier, T. J. McWhorter, S. W. Nicolson. (2008) [enllaç trencat] Functional Ecology 22(4):599-605
  18. ↑ Fleming, P. A., Nicolson, S. W. (2003) Osmoregulation in an avian nectarivore, the whitebellied sunbird Nectarinia talatala: response to extremes of diet concentration. J. Exp. Biol. 206:1845-1854
  19. ↑ McWhorter, T. J., Powers, D. R. and Martínez del Rio, C. (2003). Llaure hummingbirds facultatively ammonotelic? Nitrogen excretion and requirements as a function of body size. Physiol. Biochem. Zool. 76:731 -743
  20. ↑ Tsahar, Ella; Martinez del Rio, Carlos; Izhaki, Anat; Llaureu, Zeev (2005) Ca birds be ammonotelic? Nitrogen balanç and excretion in two frugivores. J. Exp. Biol. 208:1025-1034
  21. ↑ Hartman Bakken B, McWhorter T.J, Tsahar I, Martínez del Rio C. (2004) Hummingbirds arrest their kidneys at night: diel variation in glomerular filtration rate in Selasphorus platycercus. J. Exp. Biol. 207:4383–4391 doi:10.1242/jeb.01238
  22. ↑ Craig, Adrian JFK & Patrick I Hulley (1995) Supplementary head molt in Cape White-eyes: a consequence of nectar feeding?


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ornitofilia&oldid=1338920»