Organisació militar iliria

El història de la organisació i arts militars dels ilirios comprén des del començ del 2º mileni a. C. fins a el I d. C. en la regió d'Iliria i en el sur d'Itàlia, a on va florir la civilisació yapigia.
Es referix als conflictes armats de les tribus ilirias i els seus regnes en els Balcans en Itàlia, aixina com a les seues activitats de pirateria en el Mediterràneu. Aparte de conflictes entre els ilirios i les nacions i tribus veïnes, es varen registrar numeroses guerres entre les pròpies tribus ilirias. Es referix als conflictes armats de les tribus ilirias i els seus regnes en els Balcans en Itàlia, aixina com a l'activitat pirata en el Mediterràneu. Ademés dels conflictes entre els ilirios i les nacions i tribus veïnes, es varen registrar numeroses guerres entre les pròpies tribus ilirias.
Els ilirios eren guerrers de renom, segons fonts antigues. Eren coneguts com a hàbils artesans i constructors de barcos en l'antiguetat i controlaven gran part del mar Adriático i el Jónico usant els seus numerosos bucs de guerra. Els ilirios tenien armes efectives com la sica, una espasa de punta curvada que es va originar en Iliria i que va aplegar a ser adoptada a lo llarc de tots els Balcans i utilisada més vesprada pels romans.
Mitologia
[editar | editar còdic]Casos de ilirios involucrats en conflictes armats apareixen en la mitologia grega i específicament en la llegenda de Cadmo i Harmonía, segons la qual Cadmo va liderar als enquelios[1] en una campanya victoriosa contra[2] els ilirios, seguint un consell diví del Oràcul.[3] Si la llegenda té asidero en la realitat, esta guerra hauria ocorregut al voltant del 2000 a. C., época en que s'ha afirmat que Cadmo va viure.
Conflictes tribals
[editar | editar còdic]Les tribus ilirias eren contràries a ajudar-se mútuament en temps de guerra i inclús lluitaven entre elles i a voltes s'aliaven en els veïns romans[4] i grecs[5] Estos conflictes es produïen per la terra, les pastures i les zones de substàncies naturals com el ferro i la sal. Els romans, abans de conquistar Iliria, varen participar en conflictes tribals i els varen utilisar en el seu benefici. L'incident més conegut és la participació dels romans en una guerra entre els dálmatas i els liburnios per Promona, que al final varen ser animats a prendre la pau. Comunament s'ordenava als romans que actuaren com a àrbits en les seues sanguinoses lluites. La tribu dels Autariatae va lluitar contra els Ardiaei pel control d'unes valioses mines de sal[6]. Els Ardiaei varen tindre mala fama abans de ser derrotats pels romans[7]. Els Daorsi havien sofrit atacs dels Delmatae fins al punt de solicitar ajuda romana.
Vore també
[editar | editar còdic]- Guerres celtíberas
- Guerres dacias
- Gran tumult ilírica
- Illyrianos
- Guerres ilíricas
- Armament ilírico
- Llista de tribus antigues en Illyria
- Llista de governants de Illyria
- Sica
- Sibyna
- Guerres tracias
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apollodorus, Library, 3.5.4. "A mida que els ilirios estaven atacant als encheleanos, el deu va declarar per un oràcul que vencerien als ilirios si tingueren a Cadmo i a Harmonia com els seus líders. Li varen creure i els varen convertir en els seus líders contra els ilirios, i els va superar. I Cadmo va regnar sobre els ilirios, i li va nàixer un fill, Ilirio."
- ↑ The Dictionary of Classical Mythology by Pierre Grimal and A. R. Maxwell-Hyslop, ISBN 0-631-20102-5, 1996, page 230, "Illyrius (Ἰλλυριός). El fill menor de Cadmus i Harmonia. Va nàixer durant la seua expedició contra els ilirios "
- ↑ The Dictionary of Classical Mythology by Pierre Grimal and A. R. Maxwell-Hyslop, ISBN 0-631-20102-5, 1996, page 83, "Varen ser a Illyria per a viure entre els Encheleans que havien segut atacats pels ilirios. Els Encheleans havien Se'ls va prometre la victòria d'un Oràcul si Cadmus i Harmonia els lideraren i, quan es complira esta condició, varen ser victoriosos "
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Organisació militar iliria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.