El olfat dels insectes és el sentit químic present en els insectes que els permet detectar i identificar els composts volàtils cridades olors. Este sentit eixercita importants funcions en la busca d'aliments, de parelles, de llocs per a anidar o depositar ous, per a comunicar-se en atres membres de la seua espècie i per a escapar dels depredadors.[1] És possible que siga el sentit més important dels insectes.[1] Els comportaments més importants dels insectes necessiten ocórrer en un moment precís i açò a la seua volta pot dependre de lo que oloren.[2] Per eixemple l'olfat és important en alguns depredadors per a trobar els seus assuts, com ocorre en moltes espècies d'avespas, per eixemple Polistes spp. També els paràsits o parasitoides usen l'olfat per a trobar un hoste. És també essencial en la selecció d'una planta nutricia, com és el cas de molts lepidòpters (palometes i arnes) per eixemple Hyles euphorbiae que solament s'alimenta de Euphorbia.

L'orgue principal de l'olfat dels insectes és el parell d'antenes, també hi ha peces bucals especialisades en percebre olors, els palpos maxilars.[3] També s'ha trobat que el ovipositor de les avespes de les figues, pot percebre olors.[4]

Dins dels òrguens olfatoris hi ha neurones nomenades neurones receptores olfatòries que tenen receptors de molècules volàtils, les quals constituïxen les olors. La majoria d'estes neurones estan localisades en les antenes. Poden ser molt abundants, per eixemple les mosques Drosophila tenen fins a 2600 neurones olfatòries.[3]

Graellsia isabellae (mascle)
Graellsia isabellae (femella)

Els insectes són capaços d'olorar i diferenciar mils de composts orgànics volàtils en gran sensibilitat i selectivitat.[1][5] La sensibilitat és la capacitat de detectar concentracions molt baixes i la selectivitat és la capacitat de diferenciar entre olors similars. Els composts que constituïxen olors es poden classificar en tres tipos de molècules de cadena curta: àcit carboxílics, aldehits i composts nitrogenats de baix pes molecular.[5]


En moltes espècies de lepidòpters de la família Saturniidae les femelles produïxen feromones sexuals i els mascles tenen antenes altament especialisades, grans i plumosas, que poden detectar les feromones específiques a llargues distàncies.[6]

Procés olfatori

Les neurones receptores olfatives (NRVos) de les antenes o de les peces bucals generen senyals elèctriques específiques per a certes olors.
Es produïx un pico, cridat potencial d'acció quan la molècula odorífera es lliga a la superfície de la cèlula nerviosa. D'esta forma les neurones antenales o maxilars envien esta informació a lo llarc del axón cap al centre olfatiu primari del cervell, el lòbul antenal. Les neurones d'atres peces bucals envien l'informació al gangli subesofágico del cervell.[7] Dins del lòbul antenal es comuniquen en atres neurones per mig de sinapsis.

Les NRVos són bipolars, un extrem és la dendrita que es conecta en els receptors d'olors i l'atre extrem és el axón que transporta el potencial d'acció al lòbul antenal del cervell.[3]
Els lòbuls antenales tenen dos classes de neurones, algunes principalment excitatorias i atres locals (inhibidores en algunes excitadoras). Envien els terminals dels axones fins a una part del cervell anomenada corpora pedunculata (important en regular l'aprenentage de les respostes a les olors) i a una atra part, la banya lateral (important en regular les respostes innates a les olors).[3] abdós regions són part del protocerebro de l'insecte.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Towards an understanding of the structural basis for insect olfaction by odorant receptors».Insect Biochemistry and Molecular Biology.66
    31–41.doi:10.1016/j.ibmb.2015.09.010.
  2. ↑ (2016).«Plasticity in Insect Olfaction: To Smell or Not to Smell?».Annual Review of Entomology.61
    317-333.doi:10.1146/annurev-ento-010715-023523.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (2015).«Aversion and Attraction through Olfaction».Current Biology.25
    R120-R1209.doi:10.1016/j.cub.2014.11.044.
  4. ↑ Yadav, Pratibha, and Renee M. Borges. "The insect ovipositor as a volatile sensor within a closed microcosm." Journal of Experimental Biology 220, no. 9 (2017): 1554-1557.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2015).«Chemical ecology and olfaction in arthropod vectors of diseases».Current Opinion in Insect Science.10
    83-89.doi:10.1016/j.cois.2015.04.011.
  6. ↑ Highly sensitive antennae of many moths help them detect female sex pheromones thanks to many hairlike olfactory receptors.
  7. ↑ Riabinina, Olena. “Organization of olfactory centres in the malaria mosquit Anopheles gambiae”. Nature Communications 7: 13010. doi:10.1038/ncomms13010. PMID 27694947.

Bibliografia