El sistema nerviós dels insectes es dividix en sistema nerviós central, que inerva els apèndixs i els òrguens sensorials, i sistema simpàtic o vegetatiu, que inerva els òrguens interns (aparat digestiu, reproductor, etc.)[1][2][3]

Anatomia interna de l'insecte 1: cervell; 2: gangli occipital; 3: cos alado; 4: cos faríngeu; 5: aorta; 6: gangli estomacal; 7: buche; 8: ventrícul; 9: vàlvula cardíaca; 10: mesenterón; 11: hemocele; 12: ventrícul; 13: cor; 14: ostíol; 15: recte; 16: ano; 17: vagina; 18: gangli frontal; 19: anell periesofágico; 20: epifaringe; 21: faringe; 22: gangli subesofágico; 23: esòfec; 24: gangli ventral; 25: vàlvula pilórica; 26: tubos de Malpighi; 27: proctodeo; 28: ovariola; 29: ovari; 30: espermateca
Erro al crear miniatura:
Sistema nerviós d'insectes
P: Protocerebro. D: Deutocerebro. T: Tritocerebro. G: Gangli subesofágico. CV: Cordonera nerviosa ventral.

Sistema nerviós central

editar

El sistema nerviós central consistix d'un cervell (o gangli supraesofágico) colocat en el cap damunt de l'esòfec, un gangli subesofágico conectat al cervell per dos comissures que s'estenen a abdós costats de l'esòfec i d'una cadena ventral de nervis que s'estén des del gangli subesofágico fins al final del cos.

El cervell es dividix en tres parells de lòbuls: el protocerebro, el deutocerebro i el tritocerebro. El protocerebro inerva els ulls composts i els ocelos; el deutocerebro les antenes i el tritocerebro el llaure i estomodeo. El tritocerebro es dividix i rodeja l'esòfec, conectant en el gangli subesofágico.[4]

El gangli subesofágico és el resultat de la fusió de tres parells de ganglis. Inerva les mandíbules, maxilas, llavi i conducte salival.[5]

La cordonera nerviosa ventral generalment és una cordonera doble en un parell de ganglis en cada segment. No obstant en molts casos alguns d'estos ganglis estan fusionats i el número total de ganglis és menor al número total de segments.


La proporció entre el tamany del cervell i el del cos varia segons les espècies sent més gran en les espècies de comportament complex.

El sistema nerviós dels insectes és molt més descentralisat que el de vertebrats. Un insecte pot seguir vivint varis dies i encara semanes despuix de ser decapitat mentres no sofrixca deshidratació.cita requerida

Erro al crear miniatura:
Sistema nerviós de l'abella adulta

Sistema nerviós simpàtic o vegetatiu

editar

Els òrguens interns dels insectes estan inervats pel sistema simpàtic, visceral o vegetatiu, el qual està conectat en el sistema nerviós central i en el endocrino.

Està constituït pel sistema estomogástrico o anterior, sempre present i pel sistema simpàtic terminal que pot estar absent en molts casos.

El sistema estomogástrico és impar, es troba en la part anterior del cos. Inerva a l'aparat digestiu, regulant els processos de digestió. També regula els clapits del cor.

El sistema simpàtic terminal quan existix inerva el proctodeo o part final de l'aparat digestiu i els òrguens reproductors.

Referències

editar
  1. «Sistema Nerviós d'Insectes».Open Course Ware de l'Universitat de Sevilla.Consultat el 11 de decembre de 2016.
  2. Triplehorn, Charres A (2005). Borror and DeLong's introduction to the study of insects., 7.ª edició, Austràlia: Thomson, Brooks/Cole. ISBN 9780030968358.
  3. (1960).«Central Nervous System of Insects».Invertebrate Brain Platform.
  4. Meyer, John R.. «The Nervous System». General Entomology course at North Carolina State University. Department of Entomology NC State University. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2017.
  5. Suboesophageal Neurons Involved in Head Movements and Feeding in Locusts” . Proceedings of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences 205: 209-227. doi:10.1098/rspb.1979.0061. Recuperate le 2020-08-26.
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3.