Ochoa (llinage)
Ochoa (Otxoa o Otsoa en vasc batua) és un llinage patronímico vasc,[1][2] el significat del qual en castellà és "el llop".
Etimologia
Ochoa, Otxoa o Otsoa, el significat de la qual és "llop" va començar la seua marcha com a nom propi, tal com ho reflectix Luis Michelena en la seua obra Llinages Vascs.[3] Posteriorment es va consolidar com a llinage en els sigles.
Distribució
Segons l'INE, a data 01/01/2021 en Espanya duen el llinage d'Ochoa: 14.397 com a primer llinage,[4] 14.508 com a segon llinage i 134 com abdós llinages, està molt distribuït, sent més freqüent en les províncies La Rioja (0,281%), Navarra (0,203%), Àlaba (0,137%), Viscaya (0,061%) i Guipúscoa (0,057%). La variant Otxoa, la duen 312 com a primer llinage i 204 com a segon llinage, mentres que la variant Otsoa, la duen 46 com a primer llinage i 32 com a segon llinage.[5]
És un llinage que s'ha estés per Amèrica i és possible trobar-ho en: Mèxic,[6] Colòmbia, Estats Units, Veneçola, Perú, Guatemala, Argentina, Equador, Hondures, Nicaragua, Cuba, Bolívia o El Salvador.
Segons senyes del IBGE en Brasil, el llinage Ochoa és significativament menys comú, ocupant el lloc 4661 en sol 2102 registres. La seua forma portuguesa, Uchoa, és en molt la més freqüent en Brasil, apareixent en el lloc 560 en 33 431 registres. Existix també la variant plural Uchoas, la menys freqüent de les tres, en el lloc 6765 en 1402 registres. Sumant els registres d'Uchoa, Ochoa i Uchoas, hi ha 36 935 persones en este llinage en Brasil.[7]
Història
Este linaje va tindre diverses branques en les tres províncies d'Euskadi i en Navarra, aixina com en Cantàbria, Astúries, La Rioja, abdós Castillas, León i Andalusia, destacant-se com de les més ilustres les radicades en la vila de Vergara, pertanyent al partit judicial de Sant Sebastià, Guipúscoa.
Simón Bolívar "El Libertador", no deuria tindre com a primer llinage "Bolívar", sino que debaría apellidar Ochoa de Bolívar. Simón Bolívar era descendent de l'espanyol Martín Ochoa de Rentería, casat en Magdalena d'Ibargüen. D'este matrimoni va nàixer el seu antepassat Simón Ochoa "el Vizcaíno", qui va marchar al Nou Món en el XVI. En establir-se en Veneçola va canviar el llinage Ochoa del seu pare Martín, pel de Bolívar, en recort del poble de Bolívar. Ya en Veneçola va firmar sempre com Simón del Bolívar; els seus fills i descendents varen seguir el seu eixemple fins a aplegar a Simón Bolívar "El Libertador".
En Viscaya: En esta província també va haver vàries cases solars d'Ochoa. Una va radicar en el Valle de Carranza, del partit judicial de Valmaseda; unes atres en les Encartaciones; una atra en la vila d'Elorrio, del partit judicial de Durango; una atra en el barri d'Uribarri, de l'Ajuntament de Navárniz i partit judicial de Guernica i Luno, i atres dos en la anteiglesia de Luno.
En la vila de Marquina. Des de temps inmemorial estava situada la casa primitiva en el molí i la ferrería al costat en una praderia del mont Oiz en la pobla de Bolívar, que és part de les abans Iglésia de Cenarruza i una de les 25 Repúbliques que formen el señorío de Viscaya. La casa es trobava prop de la Vila de Marquina i també d'Ondarroa. Estos senyors varen establir en la casa solariega de Bolívar, la rentería, que vol dir lloc a on es cobrava l'impost que sobre els ferro i atres artículs tenien establit el Señorío i els corregidores, i són cases solariegas les que formaven l'agrupació edificada junt a la mar, perque sempre es va concedir a cavallers molt calificats a cobrar aquells imposts sobre els quals percebien una part.
Escuts d'armes
La completa història i heràldica del llinage Ochoa apareix en la Enciclopèdia Hispanoamericana d'Heràldica, Genealogia i Onomàstica dels germans Arturo i Alberto García Carraffa, i continuada per Endika de Mogrobejo.
Juliol d'Atienza, en el seu Nobiliario Espanyol, arreplega l'heràldica i història del llinage Ochoa. Esta obra és de gran importància per a l'heràldica, ya que arreplega l'història, proves de noblea i hidalguía dels llinages i linajes entre els que està el llinage Ochoa. També figura el llinage Ochoa en el Diccionari Heràldic i Nobiliario dels Regnes d'Espanya de Fernando González Doria, encara que presenta menys senyes del llinage Ochoa que el Nobiliario Espanyol.
Donat el seu orige patronímico existixen diferents escuts d'armes, que inclouen la figura d'un llop normalment en sabre.
Referències
- ↑ eusko-ikaskuntza. eus/es/ochoa/ar-100060/ Ochoa en Auñamendi Eusko entziklopedia
- ↑ euskaltzaindia. net/eoda/deiturak Noménclator Euskaltzaindia
- ↑ Michelena, Luis; Llinages Vascs; editorial Txertoa, 1997,5.ª edició, p. 144, entrada 511
- ↑ «mapadeapellidos. eu/OCHOA. html Difusió de llinage OCHOA» (en és-és). Mapa De Llinages. Consultat el 2025-06-04.
- ↑ ine. es/widgets/nombApell/index. shtml ¿Quànts es diuen... segons l'INE
- ↑ «mapadeapellidos. com/mexico/OCHOA. html Difusió de llinage OCHOA» (en és). Mapa De Llinages de Mèxic. Consultat el 2025-06-04.
- ↑ «globo. com/am/amazonas/noticia/2025/11/04/veja-quais-sao-os-nomes-e-sobrenomes-mais-populares-no-amazonas-segundo-o-ibge. ghtml Vexa quais são vos nomes i sobrenomes mais populars no Amazones, segon IBGE» (en pt). GE. Consultat el 13 de Novembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ochoa (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.