Anar al contingut

Observatori de Arequipa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Observatori de Arequipa (Perú), cridat també Observatori de Carmen Alt o Estació Boyden, situat en els Andes a 2438 metros d'altitut, va funcionar entre els anys 1890 i 1926 i depenia del Observatori del Harvard College.

Història

El seu principal impulsor va ser el director d'esta institució, l'astrònom nortamericà Edward Charles Pickering. El seu propòsit era instalar el primer gran observatori en l'hemisferi Sur. Va conseguir recaptar els diners necessaris (més d'un terç de milló de dólars) gràcies a la Fundació Boyden instituïda per Uriah Boyden, a Catherine Bruce, viuda d'un industrial siderúrgico de Nova York, i a la fundació Henry Draper.

Bruce photographic telescope

Encara que Pickering i el seu companyer Solon Irving Bailey, primer director de l'observatori, varen pensar primer en Chosica, localitat a uns 50 quilómetros a l'est de Llima, al final es va optar per Arequipa pel seu clima més benigno. L'equip constava d'un telescopi refractor fotogràfic de 24 polzades cridat Bruce en honor a la viuda que ho va sufragar i dissenyat per Alvan Clark i Fills en Cambridge en 1895. Este refractor de 61 cm d'obertura era un instrument monstruoso i enorme per a la seua época. En una exposició d'una hora podia fotografiar estreles més tènues de la magnitut 16, i en una sola placa fotogràfica de grans dimensions podia cobrir un camp tan extens com el que comprén l'Orsoa Major. Contava ademés en un refractor Boyden de 13 ”, una cambra Cooke, una cambra Metcalf de 10 ” i una cambra Clot de 8 ”. Va ser en el seu temps el major telescopi fotogràfic del món. En lloc d'un lent acromàtic posseïa un doblet en lo que obtenia un altíssim grau de correcció òptica i gran camp visual.[1]

El 17 de giner de 1891, conclós el contracte de dos anys de Solon Irving Bailey, ho va substituir el germà d'Edward, William Henry Pickering, que va dur a dos astrònoms assistents més i el restant de l'equipament tècnic: el refractor Boyden de 13 polzades, un reflector de 20 polzades i una càmara fotogràfica Voigtlander Doublet de polzada i mija d'obertura. William va dirigir el restant de les obres fins que es varen terminar en setembre de 1891 i va ampliar els terrenys en que estava assentat l'observatori. Ademés de descobrir la lluna de Saturn Febe, va instalar un observatori meteorològic en el volcà Chachani a 5029 metros. Pero va terminar els dos anys del seu contracte i va tornar de nou Bailey en un atre contracte per cinc anys (1893-1898) i va situar una atra estació meteorològica, la més alta del món llavors, en el cim del Misti. Lisie Stewart i William Climer varen estar un curt temps en 1898 i de nou va tornar a dirigir l'observatori Bailey (1899-1905). Després Royal Frost (1906-1908) i Frank Hincley (1909-1910), observant el pas del cometa Halley. Leon Campbel va estar entre 1911 i 1915. John Parasquevopoulos va ser l'últim director (1923-1926). Despuix l'equip va ser desmontat i enviat i tornat a montar en 1927 en Bloemfontein, Suràfrica l'Observatori Boyden.[2][3]

Descobriments

En les plaques de les Núvols de Magallanes obtingudes allí Henrietta Swan Leavitt va poder descobrir la relació periodo‐lluminositat en les Cefeidas, lo que a la llarga també va servir per a determinar el tamany de la Via Làctea i la seua distància a les galàxies veïnes, i en definitiva, l'escala de l'univers i demostrar l'expansió de l'univers. Ademés va escomençar a catalogar fotográficamente el fins a llavors poc explorat cel sur ajudant a produir el mapa fotogràfic del cel conegut com Survey de Harvard. Es varen descobrir ademés una série de novas en les constelacions Norma, Carina, Centauro i Sagitario, i es varen profundisar les investigacions sobre els cúmuls estelars Messier 3 i Messier 5. Es varen descobrir tres asteroides cridats (475) Ocllo, (504) Cora i (505) Cava (noms quechuas relatius a la mitologia inca). En realitat el nom Cava va deure ser Rahua: el nom és un error de traducció derivat de que els registres d'observació de l'época s'abocaven primer a l'alemà i després a l'anglés; en 2005 es va donar eixe nom a l'asteroide (5056) Rahua.

L'observatori de Arequipa va trobar 1130 nebulosas i la lluna Febe de Saturn. Febe va anar de fet el primer descobriment astronòmic fet per mig d'exposició fotogràfica en el món ademés de ser el primer satèlit en moviment retrògrat descobert en el sistema solar. Ademés va aportar la part més sustanciosa del Catalogue Henry Draper promogut per Pickering i continuat per Anne Cannon, que va catalogar els espectres de 250 000 estreles fins a la magnitut 9 presos des de l'estació de Arequipa.

El primer director de l'observatori va ser William Henry Pickering, germà de l'impulsor del proyecte; també va destacar el dr. Delisle Stewart entre 1898 i 1901, considerat actualment com un dels iniciadores de l'astrofotografía moderna i que va deixar el seu treball en l'Observatori de Cincinatti per a establir-se en Arequipa. En 1927 l'estació va ser desmantellada i els seus instruments duts a Bloemfontein, en Suràfrica.[4][5]

Àrees d'Investigació

Estudie fotogràfic del hemisferi sur (busca d'estreles variables).
Anàlisis espectral (?).
Observacions meteorològiques.

Instruments d'Observació

Refractor fotogràfic de 24 polzades (61 cm) d'obertura f / 5.6 «Bruce» (1893).
Fotómetro meridiano.
Refractor de 20 polzades de curt alcanç (?).
Cambra fotogràfica «Metcalf» (D = 10 polzades, f / 5).
Refractor d'enfocament visual de 14 cm 490sm.
Refractor de 13 polzades.
Refractor (fotogràfic) de 8-polzades - capturat al voltant de 2000 plats fotogràfics.
Refractor de 5 polzades (telescopi solar).
Refractors de 3 i 2.5 polzades.

Senyes Interessants

Primera estació meteorològica en el hemisferi sur.
La ferramenta fotogràfica més gran en el moment de l'instalació (obertura de 61 cm).
Asteroide (737) Arequipa és un asteroide que orbita al Sol. Va ser nomenada per la ciutat de Arequipa, a on l'observatori de Boyden de Harvard va ser situat abans de 1927.

Galeria

Referències

  1. ↑ http://arequipatradicional.blogspot.com.es/2014/01/el-observatori-de-carmen-alt.html
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 21 de març de 2016. Consultat el 16 de març de 2016.
  3. ↑ http://mundopaulet.blogspot.com.es/2007/10/el-observatori-de-arequipa.html
  4. ↑ Manuel Rojas Aquije, L'estació-observatori de Harvard en Arequipa consultat el 29-X-2015: http://universo.liada.net/a13%20-%20LA%20ESTACION%20OBSERVATORIO%20DE%20HARVARD%20EN%20AREQUIPA.pdf
  5. ↑ Llima Stargazer, L'Observatori de Harvard en Arequipa, consultat el 12-01-2022: https://limastargazer.blogspot.com/2021/02/el-observatori-de-harvard-en-arequipa.html


Referències