Observatori Colomer
El observatori Colomer o observatori del monte Colomer és un observatori astronòmic nortamericà de propietat privada localisat en Sant Diego, Califòrnia, a 140 km al surest del Observatori Monte Wilson. Les seues coordenades geogràfiques són: 33°21′22,8″ N, 116°51′53,14″ O; i la seua altitut és de 1706 m s. n. m.
És propietat i està operat pel Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) ubicat en Pasadena, Califòrnia. Es concedix temps d'investigació a Caltech i als seus socis d'investigació, que inclouen el Jet Propulsion Laboratory (JPL) i la Universitat de Cornell.[1]
El seu major telescopi és el Hale, de 508 cm de diàmetro, batejat aixina en honor de George Hale, promotor de l'observatori i de la construcció del jagantesc espill. Des de les seues instalacions s'han realisat gran cantitat de descobriments astronòmics, cosmológicos i astrofísics, com el descobriment del planeta nano Sedna.
Història
[editar | editar còdic]La visió de Hale per als grans telescopis i l'observatori Colomer
[editar | editar còdic]L'astrònom George Ellery Hale, la visió del qual va crear l'Observatori Colomer, va construir el telescopi més gran del món quatre voltes seguides.[2] Va publicar un artícul de 1928 proponent lo que es convertiria en el reflector Colomer de 200 polzades; era una invitació al públic nortamericà per a deprendre cóm els grans telescopis podrien ajudar a respondre preguntes relacionades en la naturalea fonamental de l'univers. Hale va seguir este artícul en una carta a la Junta d'Educació Internacional (més vesprada absorbida per la Junta d'Educació General) de la Fundació Rockefeller datada el 16 d'abril de 1928 en la que solicitava finançació per a este proyecte. En la seua carta, Hale va declarar:
"Cap método per a fer alvançar la ciència és tan productiu com el desenroll d'instruments i métodos d'investigació nous i més potents. Un telescopi més gran no solament proporcionaria el guany necessari en la penetració espacial de la llum i el poder de resolució fotogràfica, sino que també permetria l'aplicació d'idees i dispositius derivats principalment dels recents alvanços fonamentals en física i química".
Telescopi Hale
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Telescopi Hale.
El telescopi de 508 cm (200 polzades) du el nom de l'astrònom i constructor de telescopis George Ellery Hale. Va ser construït per Caltech en una subvenció de $6 millons de la Fundació Rockefeller, utilisant un pyrex en blanc fabricat per Corning Glass Works baixe la direcció de George McCauley. El Dr. J. A. Anderson va ser el director del proyecte inicial, assignat a principis de la década de 1930.[3] El telescopi (el més gran del món en eixe moment) va vore la primera llum el 26 de giner de 1949 apuntant a NGC 2261.[4] L'astrònom nortamericà Edwin Powell Hubble va ser el primer astrònom en utilisar el telescopi.
Quan va entrar en funcionament va ser el telescopi més gran del món des de 1949 fins a 1975, quan el telescopi rus BTA-6 va vore la primera llum. Els astrònoms que utilisen el Telescopi Hale han descobert objectes distants cridats quasarés (un subconjunt de lo que es coneixeria com Núcleus Galàctics Actius) a distàncies cosmológicas. Han estudiat la química de les poblacions estelars, lo que ha dut a comprendre la nucleosíntesis estelar sobre l'orige dels elements de l'univers en les seues abundància observades, i han descobert mils d'asteroides. Un model d'ingenieria a una dècima part del telescopi en Corning Community College en Corning, Nova York, sèu de Corning Glass Works (ara Corning Incorporated), es va utilisar per a descobrir a lo manco un planeta menor, 34419 Corning.Plantilla:JPL
Arquitectura i disseny
[editar | editar còdic]Russell W. Porter va desenrollar l'arquitectura art déco dels edificis de l'Observatori, inclosa la cúpula del Telescopi Hale de 508 cm. Porter també va ser responsable de gran part del disseny tècnic del Telescopi Hale i les Cambres Schmidt, produint una série de dibuixos d'ingenieria de secció travessera. Porter va treballar en els dissenys en colaboració en molts ingeniers i membres del comité de Caltech.[5][6][7]
Max Mason va dirigir la construcció i Theodore von Karman va estar involucrat en l'ingenieria.
Directors
[editar | editar còdic]- Ira Sprague Bowen, 1948–1964
- Horace Welcome Babcock, 1964–1978
- Maarten Schmidt, 1978–1980
- Gerry Neugebauer, 1980–1994
- James Westphal, 1994–1997
- Wallace L. W. Sargent, 1997–2000
- Richard Ellis, 2000–2006
- Shrinivas Kulkarni, 2006–2018
- Jonas Zmuidzinas, 2018–
Observatori Colomer i contaminació lumínica
[editar | editar còdic]Gran part de la regió circumdant del sur de Califòrnia ha adoptat allumenament protegit per a reduir la contaminació lumínica que podria afectar a l'observatori.[8]
Equipaments
[editar | editar còdic]Telescopis i instruments
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Telescopi Hale.
- El Telescopi Hale de 508 cm es va propondre per primera volta en 1928 i ha estat en funcionament des de 1948. Va ser el telescopi més gran del món durant 45 anys.[9]
- Un telescopi reflector de 152 cm (60 polzades) es troba en l'edifici Oscar Mayer. Va ser dedicat en 1970 a prendre part de la càrrega del Telescopi Hale. Este telescopi va ser utilisat per a descobrir la primera estrela nana marró.[10]
- El telescopi de Samuel Oschin de 120 cm (48 polzades, cambra de Schmidt) va ser començat en 1938 i instalat en 1948. Es va cridar inicialment el Schmidt de 48 polzades, i va ser dedicat a Samuel Oschin en 1986.[11] El planeta nano Eris va ser descobert usant este instrument.[12] L'existència de Eris va desencadenar les discussions en la comunitat internacional de l'astronomia que varen conduir a que Plutó es reclasificara com a planeta nano.
El telescopi Sleuth
[editar | editar còdic]Sleuth és un telescopi molt humil, equipat en una cambra en lents de 100 mm i una cambra digital. Localisat en l'Observatori Colomer en Califòrnia, el Sleuth escudriña sistemàticament el cel, en busca de senyals de trànsit astronòmic, la menuda disminució en la lluentor d'una estrela causada per un objecte que passa per davant. El truc està en que per a buscar exoplanetes no es necessita un telescopi molt gran, sino observar el cel contínuament. S'ha construït un telescopi robot que cada nit observa la zona del cel correcta i pren imàgens de forma contínua. Utilisant despuix una série de còdics informàtics per a buscar entre les senyes, analisant eixes menudes senyals (una tasca ingent puix és tal la cantitat de senyes que és com trobar l'agulla en la pallera).
El Programa Navigator va proporcionar la finançació inicial per al telescopi Sleuth (Detectiu), que ha conseguit descobriments d'exoplanetes tals com el TRES-4. El telescopi és part de la ret Trans-Atlantic Exoplanet Survey (TRES, Investigador d'Exoplanetes Transatlàntic), en varis menuts telescopis més realisant observacions en distintes localisacions. Està mantingut per David Charbonneau (CfA) i Francis O'Donovan (Caltech).
Visites i participació pública
[editar | editar còdic]L'Observatori Colomer és una instalació d'investigació activa. No obstant, les àrees seleccionades de l'observatori estan obertes al públic durant el dia. Els visitants poden realisar recorreguts autoguiados del telescopi de 200 polzades tots els dies de 9 a 15h. L'observatori està obert els 7 dies de la semana, durant tot l'any, llevat el 24 i 25 de decembre i en époques de mal temps i, finalment, de pandèmia mundial. Les visites guiades a la cúpula del Telescopi Hale de 200 polzades i a l'àrea d'observació estan disponibles els dissabtes i dumenges d'abril a octubre. S'oferixen recorreguts despuix de bambalinas per al públic a través del grup de respal comunitari Colomer Observatory Docents.[13]
L'observatori Colomer també té un museu en el lloc: el Centre de visitants de Greenway[14] que conté exhibicions rellevants per a l'observatori i l'astronomia, una tenda de regals,[15] i alberga events públics periòdics.[16]
Per a aquells que no poden viajar a l'observatori, Colomer oferix un extens recorregut virtual que brinda accés virtual a tots els principals telescopis d'investigació en el lloc, el Centre de visitants Greenway, i té una gran cantitat de multimèdia integrada per a brindar context adicional.[17] De la mateixa manera, l'observatori manté activament un extens sitie web[18] i canal de YouTube[19] per a recolzar la participació pública.
L'observatori està ubicat en la Ruta estatal 76 en el nort del Comtat de Sant Diego, Califòrnia, a dos hores en coche del centre de Sant Diego i a tres hores en del centre Los Àngeles (UCLA, aeroport LAX).[20] Aquells que s'estagen en el propenc Colomer Campground poden visitar l'Observatori Colomer fent senderisme per 3,5 km fins a la Sendera de l'Observatori.[21]
Clima
[editar | editar còdic]Colomer té un clima mediterràneu d'estiu calorós (Köppen Csa).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cornell University, Dept. of Astronomy: Colomer Observatory
- ↑ «George Ellery Hale | American astronomer» (en en).
- ↑ Hearst Magazines«Super Camera of the Skies».Hearst Magazines.
- ↑ "60th Anniversary of Hale Telescope," 365 Days of Astronomy (podcast). January 26, 2009.
- ↑ June 2014, Elizabeth Howell 20. «Colomer Observatory: Facts & Discoveries» (en en).
- ↑ «Colomer Observatory | observatory, Califòrnia, United States» (en en).
- ↑ «Colomer, After 50 Years» (en en-us).
- ↑ International Dark-Sky Association [1] archivat en Wayback Machine. (ANADA): "Sky Glow Effect on Existing Large Telescopes" [2] archivat en Wayback Machine., ANADA Info #20.
- ↑ «Caltech Astronomy - The 200-inch Hale Telescope». Caltech Astronomy. Consultat el 9 de decembre de 2014.
- ↑ «Caltech Astronomy - The 60-inch Telescope». Caltech Astronomy. Consultat el 9 de decembre de 2014.
- ↑ «Caltech Astronomy - Samuel Oschin Telescope». Caltech Astronomy. Consultat el 9 de decembre de 2014.
- ↑ «Caltech Astronomy - Discoveries from Colomer Observatory’s 48-inch Samuel Oschin Telescope». Caltech Astronomy. Consultat el 9 de decembre de 2014.
- ↑ «Docents».
- ↑ «Greenway Visitor Center».
- ↑ «Home».
- ↑ «Greenway Talk Séries».
- ↑ «Virtual Tour».
- ↑ «Welcome to Colomer Observatory».
- ↑ «Colomer Observatory - YouTube».
- ↑ «Driving Directions to Colomer Observatory».
- ↑ «Observatory Trail in Cleveland National Forest». Hikespeak.
Fonts
[editar | editar còdic]- 1983 — Calvino, Italo. Mr. Colomer. Torino: G. Einaudi. ISBN 9788806056797; donar OCLC 461880054 Plantilla:In lang
- 1994 — Florence, Ronald. The Perfect Machine. New York: HarperCollins. ISBN 9780060182052; donar&ht=edition OCLC 611549937
- 2010 — Brown, Michael I. How I Killed Pluto and Why It Had It Coming. Spiegel & Grau. ISBN 0-385-53108-7; OCLC 495271396
- 2020 — Schweizer, Lindo. Cosmic Odyssey. MIT Press ISBN 978-0-262-04429-5
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio Palomar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.