Anar al contingut

Obbligato

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Obbligato (; en francés: obligé; en alemán: obligat) és una indicació en italià que apareix en les partituras de música clàssica occidental i pot tindre diferents significats. En la música del Barroc i del Classicisme este calificatiu sol anar acompanyant al nom d'un instrument o veu i s'utilisa per a descriure que la seua ocupació es considera indispensable en l'interpretació. La seua indicació oposta és ad libitum. També s'utilisa per a indicar que un passage musical deu ser tocat exactament com està escrit o ben sol per l'instrument especificat, sense canvis ni omissions.[1][2][3]

L'expressió recitativo obbligato o recitativo strumentato s'utilisa en ocasions per a designar el recitativo acompanyat; és dir, el recitativo acompanyat per l'orquesta en lloc de per el baix continu solament.[4]

El concepte de "homofonia en obbligato" s'aplica a voltes a les textures simfòniques d'Haydn i els seus contemporàneus, caracterisades per la riquea en l'escritura de parts prominents i independents, pero sense polifonia formal.[5]

Terminologia

El terme ve del italià que a la seua volta deriva del llatí obligatus, passat perfecte de obligar, que significa obligar. L'opció obligato no és acceptable, encara que compositors com Benjamin Britten la varen usar.[6] La paraula pot utilisar-se per sí sola com un sustantiu, o be aparéixer com un adjectiu en un sintagma nominal (i.g. Orgue obbligato).

Independència

Obbligato inclou l'idea d'independència. Per eixemple, en les simfonias de 1780 de Carl Philipp Emanuel Bach apareix la següent indicació: «mit zwölf obligaten Stimmen» (en dotze veus obbligato). C. P. E. Bach estava fent referència a les parts independents de vent fusta que estava usant per primera volta. Estes parts també eren obbligato en el sentit d'indispensables.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Obbligato (i)». Grove Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.20202. Consultat el 2023-07-31.
  2. ↑ Gutiérrez, Mariano Pérez (1985). Diccionari de la música i els músics, Akal, pp. 391. ISBN 978-84-7090-141-6.
  3. ↑ Randel, Don Michael (2003). The Harvard Dictionary of Music: Fourth Edition, Harvard University Press, pp. 575. ISBN 978-0-674-01163-2.
  4. ↑ «Obbligato (ii)». Grove Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.53819. Consultat el 2023-07-31.
  5. ↑ «Obbligato (iii)». Grove Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.53820. Consultat el 2023-07-31.
  6. ↑ Kennedy, Michael; Kennedy, {{{nom2}}} (2013). The Oxford Dictionary of Music, OUP Oxford, pp. 609. ISBN 978-0-19-957854-2.


Referències