Nou dólar taiwanés

El nou dólar (en chinenc tradicional: 新臺幣 o 新台幣; chinenc simplificat: 新台币; pinyin: Xīntáibì) és la moneda de curs llegal de la República de China (Taiwan), circulant ademés en els territoris baix la seua sobirania, les Illes Peixcadors, Kinmen, Matsu i Pratas des de 1949. Originalment va ser emés pel Banc de Taiwan, i actualment és emés pel Banc Central de la República de China (Taiwan) des de l'any 2000. El seu còdic ISO 4217 és TWD i s'abrevia com NT, NT$ o $.

Etimologia

La forma chinenca per a referir-se al nou dólar (新臺幣 o 新台幣, que significa lliteralment “nous diners de Taiwan”) s'utilisa per a les operacions bancàries i atres contractes llegals en els que és necessari evitar possibles ambigüitats, o quan es parla sobre canvi de divises o d'atres monedes també denominades en dólars.

En llenguage coloquial, al dólar se li coneix com “yuan”. En Taiwan, el caràcter per al yuan es pot escriure de dos formes: la formal , 圓, i la coloquial, 元. Els parlants del dialecte mandarín es referixen a ell com kuài (塊), que lliteralment significa “diners”. En general, “yuan” s'utilisa més en escriure-ho, i "kuài" en parlar-ho.

En anglés s'abrevia com NT, NT$, o NTD, mentres que l'abreviatura TWD s'utilisa més en el context del canvi de divises. Les divisions del dólar normalment no s'usen, ya que en la pràctica tots els productes tenen el seu preu en cantitats sanceres de dólars.

Història

La primera emissió del nou dólar va ser el 15 de juny de 1949 per a substituir al antic dólar taiwanés en una taxa de canvi de 40.000 dólars per 1 nou dólar. La principal meta d'este nou dólar va ser terminar en la hiperinflación que sofria Taiwan i China durant la guerra civil chinenca. Uns mesos despuix, el govern de la República de China baix el mandat del Kuomintang, va ser derrotat pels comunistes chinencs i retirats a Taiwan.

Encara que el dólar de Taiwan era una moneda de facto, durant anys l'antic yuan chinenc seguia sent la moneda oficial de la República de China. Este yuan era una moneda fiduciaria (法幣), encara que es va deslligar del valor de l'argent durant l'II Guerra Mundial. De fet, molts antics estatuts de la República de China tenen en la seua contingut denominacions en yuanes.

D'acort en la regulació sobre la taxa de canvi entre nous dólars taiwanesos i la moneda fiduciaria en la República de China, la taxa de canvi es va fixar en 3 TWD per 1 yuan d'argent i mai es va canviar a pesar de les décades d'inflació. A pesar de que el yuan d'argent era la principal moneda de curs llegal, era impossible comprar-la, vendre-la o usar-la, per lo que no existia de cara al públic.

En juliol de 2000 el nou dólar es va establir com a moneda oficial de la República de China substituint al yuan d'argent. Al mateix temps, el Banc de China, conegut com a Banc Central de la República de China (Taiwan) va escomençar a emetre billets denominats en nous dólars i els antics billets del Banc de Taiwan es varen retirar de la circulació.

Bibliografia

• Krause, Chester L. and Clifford Mishler (2008). Standard Catalog of World Coins: (1901–2008). Krause Publications. ISBN 978-0-89689-713-7.
• Pick, Albert (2009). Standard Catalog of World Paper Money, Modern Issues, 1961-Present. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.