Nomina Anatomica
La Nomina Anatomica és la nomenclatura sobre térmens anatòmics que va ser redactada pel International Anatomical Nomenclature Committee, grup format en el 5.º Congrés Internacional de Anatomistas, reunit en Oxford en 1950. Esta nomenclatura va ser ratificada en posteriors congressos (París, 1955; Nova York, 1960; Wiesbaden, 1965). També se li denomina en la seua forma abreviada, NA.
Història
[editar | editar còdic]A finals de el XIX existia una certa confusió entre els anatomistas de tot lo món sobre la terminologia anatòmica, ya que existien uns 50.000 térmens per a descriure les diverses parts del cos i a sovint les mateixes estructures eren denominades de distint modo. Estos diferents modos d'utilisar els noms depenien, entre atres coses, de l'escola i del país a on s'havia format cada anatomista. Les traduccions de les paraules llatines i gregues a la llengua de cada parlante, aixina com l'us de diversos térmens epònims, no facilitaven un marc adequat per a una comunicació eficaç a nivell internacional.cita requerida En general, l'us de determinats térmens depenia de treballs especialisats com els de Galeno (c. 201/216), Berengario dona Carpi (c. 1460 – c. 1530), Andreas Vesalius (1514-1564), Gaspard Bauhin (1560-1624), Vicq d'Azyr (1748-1794), Friedrich Henle (1809-1885), Josef Hyrtl (1810-1894), etc.[1]
Primeres propostes (BNA, BR, JNA)
[editar | editar còdic]El primer intent de posar orde va ser la Basle Nomina Anatomica (BNA) de 1887 que pretenia ser un nou sistema internacional de terminologia anatòmica. El sistema es va aprovar finalment en 1895, en el 9.º Congrés de la Anatomische Gesellschaft celebrat en Basilea (Suïssa), ciutat que en aquell temps s'escrivia "Basle". El BNA va conseguir reduir el número de térmens anatòmics passant dels 50.000 existents a 5.528 térmens acceptats.[2]
El BNA va ser adoptat pels anatomistas de multitut de països, entre els que hi havia els d'Espanya i els Estats Units, pero no va ser acceptada per tot lo món. Els francesos varen preferir continuar en la seua pròpia tradició i, en 1933, els britànics també es varen separar de la BNA, adoptant una nova proposta coneguda com la Birmingham Revision (BR). Una miqueta despuix, en 1935, la Anatomische Gesellschaft també realisava una atra revisió, la Jena Nomina Anatomica (JNA). La JNA es va caracterisar per abandonar la posició ortógrada (característica del bipedalismo humà) per una posició pronógrada (horisontal) que la feya més compatible en la biologia de vertebrats.[3]
A pesar de tot, el BNA i les seues diverses revisions (BR, JNA) serien l'estàndart terminològic internacional fins a l'any 1955.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anatomical Science International.82(2)
- 65–81.ISSN 1447-6959.doi:10.1111/j.1447-073X.2007.00180.x.Consultat el 2021-12-22.
- ↑ Cornell University Library; Schoemaker, {{{nom2}}}; Moodie, {{{nom3}}}; His, {{{nom4}}} (1917). Anatomical names, especially the Basle nomina anatomica ("BNA"), New York, W. Wood & company.
- ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.26(3)
- 511–518.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2006)26[511:anofvs]2.0.co;2.Consultat el 2021-12-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nomina Anatomica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.