Anar al contingut

No heterosexual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«No heterosexual» és un terme ampli que inclou a totes aquelles persones que la seua orientació sexual i identitat de gènero no és heterosexual.[1][2] El terme ajuda a definir el concepte de qué és la norma i cóm un grup particular és diferent de la norma.[3]


No heterosexual és un terme amprat en els camps d'estudis de gènero, feministes i en la lliteratura acadèmica general per a diferenciar entre les identitats sexuals elegides, prescrites i simplement supostes, en distinta comprensió sobre les implicacions de dites identitats sexuals.[4][5][6][7] El terme és similar al de queer, encara que políticament menys carregat i més clínic; queer generalment es referix a ser no normatiu i no heterosexual.[8][9][10] Alguns veuen el terme com a contenciós i pijoratiu ya que "etiqueta a la gent en contra de la norma percebuda de l'heterosexualitat, reforçant aixina l'heteronormativitat".[11][12] Uns atres senyalen que no heterosexual és l'únic terme útil per a mantindre la coherència en l'investigació, i sugerixen que "subralla les carències del nostre llenguage relacionat en l'identitat sexual"; per eixemple, el seu us pot permetre el borrat bisexual.[13]

Context

[editar | editar còdic]

Molts gais, lesbianes i bisexuales varen nàixer dins de cultures i religions que estigmatizaban, reprimien o jujaven negativament qualsevol sexualitat que diferixca de l'identitat i orientació heterosexual.[14] Adicionalment, la majoria dels heterosexuals veuen encara els actes no heterosexuals com un tabú i els desijos sexuals no convencionals són generalment amagats per complet o emmaixquerats de diferents formes.[6]

No heterosexual és més inclusivo per a persones que no s'identifiquen com a heterosexuals pero tampoc com gais, lesbianes, bisexuales o pansexuals.[15] Alguns eixemples comuns inclouen: amor al gènero propi, hòmens que tenen sexe en atres hòmens, dònes que té sexe en atres dònes o bicurioso entre uns atres.[7][16][17] No heterosexual està considerat com un millor terme que homosexual, lesbiana i gai, LGBT o queer, per ser més neutral i sense les referències negatives que tenen moltes de les atres alternatives. Per eixemple, fins a 1973, l'American Psychological Association catalogava homosexual com una malaltia mental i encara té connotacions negatives.[18]

Usos

[editar | editar còdic]

No heterosexual es troba predominantment en us d'investigació i acadèmic, possiblement com una forma d'evitar térmens que puguen ser políticament incorrectes com a lesbiana, tortillera, marica, bisexual etc., térmens que normalment són usats per gais, lesbianes i bisexuales per a referir-se a sí mateixos.[19][20][21] Quan s'usen per aquells que no s'identifiquen com gais, lesbianes o bisexuales o quan s'usa per gais, lesbianes i bisexuales despreciativament, el terme és considerat generalment com a pijoratiu, per lo que no heterosexual és per defecte un terme inofensiu poc provable a ofendre els llectors. Per eixemple, l'escala Kinsey es pot dividir entre aquells que són heterosexuals i tots els demés.[22] El terme va prendre més rellevància en el camp acadèmic a partir de 1980 i més encara, en 1990 en estudis de rellevància sobre identitats de jóvens no heterosexuals i chicotet número d'estudis específicament orientats en estudiants universitaris no heterosexuals.[23] No heterosexual és també usat per a comprendre a transexuals i intersexuals, encara que estos últims són més una identitat de gènero més que una identitat sexual, ells es troben inclosos en el LGBT i les comunitats queer. Adicionalment, no-heterosexual comprén un ampli tipo de térmens usats per diferents cultures, els quals no podrien ser mai traduïts com a identitat homosexual o bisexual, per a investigació i extrapolar senyes és un terme pràctic i acceptat, entre ells el terme Takatāpui.[24]


En 2004 un llibre que integra “les disciplines acadèmiques d'estudis de cine, sociologia, cultura i estudis crítics” en relació en el fenomen Big Brother, no heterosexual es va usar com un terme universal usat per a comparar informació de 30 països.[6] En l'estudi i exploració del camp sobre vells i velles gai, lesbiano i bisexuales, no heterosexual és per defecte el terme per a demostrar que la “vasta majoria” de la lliteratura assumix que els vells són heterosexuals i no fan esforços per a explorar les opinions i experiència que aquells que no ho són.[25] En Welfare and the State els autors descriuen les supostes ventages de les lesbianes en l'entorn laboral, ya que elles, supostament, no tindran fills i seran una ventaja per a la productivitat laboral. Els autors, de totes maneres, puntualisen que no solament moltes lesbianes tenen fills, sino que elles rutinariament s'identifiquen com a heterosexuals gran part de la seua vida o a lo manco fins que els seus fills tinguen l'edat suficient com per a que una identitat no heterosexual no tinga un gran impacte negatiu sobre les seues famílies.[26]

No heterosexual s'usa també en l'estudi de famílies gais i lesbianes i estructura de famílies.[27][28] Es va usar de manera generalisada este context quan el SIDA va impactar les comunitats gais, en les quals estava sent estudiat com a molts hòmens gais varen crear famílies de les seues àmplia ret d'amics i que estos, es varen convertir en els seus sistemes de respal.[27]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Dilley, Patrick (2002). Queer Man on Campus: A History of Senar-Heterosexual College Men 1945-2000, Routledge, pp. 4–16. ISBN 0-415-93337-4.
  2. ↑ Hinds, Hilary; Ann Phoenix, Jackie Stacey, {{{nom2}}} (1992). Working Out: New Directions For Women's Studies, Routledge, pp. 85–95. ISBN 0-7507-0043-2.
  3. ↑ «meua_qa3752/is_200505/ai_n13640713 Queer Man on Campus: A History of Senar-Heterosexual College Men, 1945-2000». Journal of College Student Development. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  4. ↑ «Living with Contradictions: Controversies in Feminist Social Ethics». Westview Press. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  5. ↑ «Butch/femme: Inside Lesbian Gender». Continuum International Publishing Group. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Big Brother International: Format, Critics and Publics». Wallflower Press. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Dot.Cons: Crime, Deviance and Identity on the Internet». Willan Publishing. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  8. ↑ «Same Sex Intimacies: Families of Choice and Other Life Experiments». Routledge. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  9. ↑ «Encyclopedia of Postmodernism». Taylor & Francis. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  10. ↑ «Gender & Sexuality: Critical Theories, Critical Thinkers». Sage Publications Inc. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  11. ↑ «Queering Religious Texts: An Exploration of British Senar-heterosexual Christians’ and Muslims’ Strategy of Constructing Sexuality-affirming Hermeneutics». Nottingham Trent University. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2014. Consultat el 24 de juliol de 2008.; PDF versió [1] archivat en Wayback Machine.
  12. ↑ «Negotiations and Fieldworkings: Friendship and Feminist Research». University of Brighton. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2008. Consultat el 24 de juliol de 2008.; [enllaç trencat]
  13. ↑ «meua_m2372/is_2_41/ai_n6112879/pg_2 Queer Theory Goes To College». Journal of Sex Research. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  14. ↑ Althaus-Reid (2006). Liberation Theology and Sexuality, Ashgate Publishing, Ltd., pp. 10–16. ISBN 0-7546-5080-4.
  15. ↑ Svensson, Travis K. (2004). A Bioethical Analysis of Sexual Reorientation Interventions: The Ethics of Conversion Therapy, Sage Publications Inc, pp. 23. ISBN 1-58112-415-5.
  16. ↑ Joseph (2005). Social Work Practice and Men who Have Sex with Men, Sage Publications Inc, pp. 27. ISBN 0-7619-3352-2.
  17. ↑ Gullotta, Thomas P. (2003). Encyclopedia of Primary Prevention and Health Promotion, Springer. ISBN ISBN 0-306-47296-1.
  18. ↑ Gaddy, Jim (3 de febrer de 2003). Spectrum trains members to educate students: Group to host sexual identity discussions, The Daily Reveille. ISBN ISBN 0-306-47296-1.
  19. ↑ Gelder, Ken (2005). The Subcultures Reader, Routledge, pp. 421–9. ISBN 0-415-34416-6.
  20. ↑ Quam, Jean K. (1997). Social Services for Senior Gai Men and Lesbians, Haworth Press, pp. 11–40, 93, 113. ISBN 1-56024-808-4.
  21. ↑ Clarke, Karen (2007). Social Policy Review 19: Analysis and Debat in Social Policy, 2007, The Policy Press, pp. 145. ISBN 1-86134-941-6.
  22. ↑ Brooks-Gordon (2004). Sexuality Repositioned: Diversity and the Law, Hart Publishing, pp. 164. ISBN 1-84113-489-9.
  23. ↑ «Which way out? A typology of senar-heterosexual male collegiate identities.». Journal of Higher Education. Consultat el 24 de juliol de 2008.
  24. ↑ Murray (2003). Anthropologica: Who Is Takatapui? Maori Language, Sexuality and Identity in Aotearoa/New Zealand, Canadian Anthropology Society, pp. 233–245.
  25. ↑ Gott, Merryn (2005). Sexuality, Sexual Health and Ageing, McGraw-Hill International, pp. 30, 82–9, 134. ISBN 0-335-22554-3.
  26. ↑ Deakin, Nicholas (2003). Welfare and the State, Taylor & Francis, pp. 80–90. ISBN 0-415-32770-9.
  27. ↑ 27,0 27,1 Hines, Sally (2007). Transforming Gender: Transgender Practices of Identity, Intimacy and Care, The Policy Press, pp. 32–41, 103–115. ISBN 1-86134-916-5.
  28. ↑ Dunne, Gillian A. (1998). Living "difference": Lesbian Perspectives on Work and Family Life, Haworth Press, pp. 1–12, 69–83. ISBN 0-7890-0537-9.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=No_heterosexual&oldid=1115265»