Anar al contingut

Nijoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Nijoria

Nijoria (en grec, Νιχώρια) és un jaciment arqueològic situat en un tossal ubicat prop dels pobles de Karpofora i Rizómylos, en el noroest del golf de Mesenia, en la península del Peloponeso, en Grècia. Les excavacions han segut realisades des de 1969 per un equip de l'Universitat de Minnesota (Estats Units) i del Eforado d'Antiguetats d'Olimpia.[1]

Assentament

[editar | editar còdic]

En este jaciment arqueològic s'han trobat els restants d'un assentament que va estar habitat de forma contínua durant un extens periodo que comprén des del 3500 fins al 750 a. C. i posteriorment en una atra fase des de el IV fins a el XIII. El periodo de màxim esplendor de l'assentament va tindre lloc durant l'época micénica.[1]

S'ha sugerit que este lloc podria identificar-se en un dels topònims que apareix en les tablillas de llineal B de Pilos: Tu-el meu-to-a-ko,[2] que significaria ‘el barranc dels terebintos’. També s'ha propost la possibilitat de que els restants de Nijoria s'identifiquen en els de la ciutat d'Epea, nomenada per Homero en la Ilíada.[3]

Al final del periodo micénico, l'assentament va ser abandonat, pero és possible que alguns supervivents hagen seguit habitant el lloc, encara que en condicions precàries. Poc despuix, en l'Edat Obscura, s'aprecia un increment de població. D'este periodo, en concret de el X, descolla la troballa dels restants d'un gran edifici absidal d'11 x 7 m a on provablement habitara un cap local de l'assentament i a on també varen deure desenrollar-se activitats relacionades en el cult. A mitan de el VIII l'assentament va sofrir una destrucció que provablement estiga relacionada en la primera guerra mesenia en la que els mesenios varen ser derrotats pels espartanos.[4][5][6]

Monuments funeraris

[editar | editar còdic]

Entorn al tossal de Nijoria s'han excavat diverses tombes del periodo micénico —tant de les fases més antigues com de les més recents d'esta civilisació— i algunes d'elles varen ser usades també en periodos posteriors. Els enterrament presenten diferents aspectes, com tholos, enterrament en pithoi, i uns atres. Una de les més destacades és un tholos que es va construir alguna cosa despuix del 1400 a. C. que consta d'un dromos de 8,90 m, un diàmetro de la cambra funerària de 6,60 m i una cúpula que devia alcançar aproximadament 5,60 m.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ministeri de Cultura de Grècia: Nijoria-Karpofora (en grec)
  2. John Chadwick (1977), El món micénico, p.74, Aliança, ISBN 84-206-7920-8.
  3. Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.105, nota 316 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
  4. Pàgina del municipi de Pilos-Nestoras: Nijoria, un assentament mesenio en l'Edat Obscura (1100-700 a. C.)
  5. La societat de l'Edat Obscura grega , en la pàgina historiaeweb.com
  6. Dumenge Plácido Suárez, Les protociudades de Mesenia, en revista Studia històrica. Història antiga, volum 20 (2002), pp. 65-73. ISSN: 0213-2052.


Referències

[editar | editar còdic]