Nicópolis del Istro
Nicópolis del Istro (Plantilla:Lang-bg) va ser una ciutat antiga romana que es va mantindre activa fins als primers temps del imperi Bizantí. La ciutat va ser fundada per Trajano al voltant de l'any 101-106 d. C. en el creuament dels rius Yantra i Rositsa en memòria de la seua victòria contra els Dacios. Les seues ruïnes es troben ubicades en els voltants de la localitat de Nikyup, a 20 km al nort de Veliko Tarnovo en Bulgària. La ciutat va tindre el seu apogeu baix els regnats de Trajano, Adriano, dinastia Antonina i dinastia Severa. En 1984 este lloc va ser inscrit en la Llista Indicativa de Bulgària com a pas previ per a ser considerat com Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La ciutat clàssica va ser planificada concorde a un pla ortogonal. La ret de carrers, el fòrum rodejat per una columnata jónica i molts atres edificis tals com una sala de dos naus que més vesprada es va convertir en una basílica i atres edificis públics han segut descoberts. La rica arquitectura i escultures mostren una similitut en les dels antics pobles d'Àsia Menor. En Nicópolis del Istro es varen emetre monedes en les imàgens dels seus propis edificis públics.[2]
En el 447, la ciutat va ser destruïda pels hunos d'Atila.[3] Tal volta ya s'havia abandonat abans del principi de el V.[4] En el VI, va ser reconstruïda com una poderosa fortalea que tancava poc més que edificis militars i iglésies, seguint una tendència molt comuna en les ciutats d'eixe sigle en la zona del Danubio.[5]
La major superfície de les extenses ruïnes (21,55 hectàrees) de la ciutat clàssica de Nicópolis no s'han tornat a recuperar, només una quarta part d'ella (5,75 hectàrees), en el cantó surest.[4] La ciutat es va convertir en un centre episcopal durant la primera época bizantina. Finalment va ser destruïda per les invasions dels ávaros a finals de el VI. Un assentament búlgar medieval va sorgir en la zona entre els sigles X a el XIV.[2]
La ciutat es pot dir que ha segut el breçol de la tradició lliterària germànica. En el IV el bisbe godo, misionero i traductor Ulfilas (Wulfila) va obtindre el permís de l'emperador Constancio II d'emigrar en la seua rabera de converso a Moesia i establir-se prop de Nicópolis en el 347-8.[6] Allí va inventar l'alfabet gòtic i va traduir la Bíblia del grec al gòtic.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The ancient town of Nicopolis ad Istrum». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 7 de març de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 UNESCO.ORG
- ↑ Burns (1994), 38
- ↑ 4,0 4,1 Curta (2001), 158
- ↑ Liebeschuetz (2001), 77
- ↑ Burns (1994), 37
- ↑ Peter Heather, J. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians, Oxford University Press, 2005, 78. ISBN 0-19-515954-3
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Burns, Thomas, S. Barbarians Within the Gates of Rome: A Study of Roman Military Policy and the Barbarians, ca. 375-425 A.D., Indiana University Press, 1994. ISBN 0-253-31288-4
- Curta, Florin. The Making of the Slavs. History and Archaeology of the Lower Danube Region c.500-700, Cambridge University Press, 2001, ISBN 0-521-03615-1
- Liebeschuetz, J.H.W.G. The Decline and Fall of the Roman City, Oxford University Press, 2001. ISBN 978-0-19-926109-3
- Poulter, Andrew. Nicopolis ad Istrum: A Roman, Clapix Roman and Early Byzantine City (Excavations 1985-1992), Society for the Promotion of Roman Studies, London, 1995. ISBN 0-907764-20-7, en anglés
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nicópolis del Istro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.