Anar al contingut

Neuri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa que mostra a Neuri i atres pobles i estats veïns.

Els neuri (llatí neuri, grec neuroi) va ser un poble del nort d'Europa que Heródoto va situar entre Polònia i Lituània en la regió occidental del Bug. Era un poble que tenia similituts en els escitas, pero a diferència d'estos provablement el seu orige era eslau; tenien fama de bruixos i hechiceros i segurament és el mateix poble que Claudio Ptolomeo menciona com navari (en grec nauaroi) en la seua geografia.[1]

Cita de Heródoto

Segons Heródoto els neuros varen tindre que migrar de la seua terra d'orige «una generació anterior a l'atac del rei persa, Darío I en el 512 a. C. per una invasió de serps». També menciona un relat dels «escitas» que afirmava que els neuris es transformaven en llops una volta a l'any, encara que no donava crèdit a tal afirmació. Possiblement era una referència als ritos chamànics als que se'ls associava.[2]

Interpretacions

En el XVIII, el historiador suec, Olof von Dalin va escriure que els neuris era un poble de raça mixta: escitas, grecs i hebreus que acompanyaven a les raberes escitas i els seus pastors, a illes sueques al voltant de l'any 400 a. C. Este èxodo era resultat de la pressió dels macedonios i va afirmar que eren ancestros comuns de finés, samis i estonios.

Sembla que els neuri que són un remanente de les tribus perdudes d'Israel a els qui Salmanasar V, rei d'Asiria, va dur com a captius fòra de Canaan [...] l'idioma dels antics finés, lapones i estonios té similituts i inclús el nou any se celebrava a principis de març, i el dissabte era el seu festiu com el Sàbat, un es planteja molt sériament que l'orige dels neuri en tota provabilitat, va ser eixe.

Esta teoria, no obstant, ha segut descartada per investigadors i llingüistes moderns que no han trobat conexions entre les llengües urálicas i les llengües semíticas.

Referències

  1. ↑ Berggren, J. Lennart; i Jones, Alexander (2000): Ptolemy's Geography: An Annotated Translation of the Theoretical Chapters. Princeton i Oxford (Regne Unit): Princeton University Press, 2000. ISBN 0-691-01042-0.
  2. ↑ Stevenson, Edward Luther (traductor i editor): Claudius Ptolemy: The Geography. Nova York: New York Public Library, 1932. Reimpressió: Dover, 1991.
  3. ↑ Von Dalin, Olof: Svearikes Història, vol. 1, 1747: págs. 54-55; sigle XVIII.


Referències