Necròpolis cartaginesas en EivissaPuig dones Molins

L'illa d'Eivissa, en la Mediterràneu, va ser colonisada pels cartagineses des de 654 a. C., i la varen cridar Ybošim ("Illes del deu Bes", referint-se també a l'illa de Formentera), nom pel qual es va conéixer també a lo que és en l'actualitat la ciutat d'Eivissa. Funcionant com a factoria naval i fortalea estratègica.

Necròpolis cartaginesas en EivissaPuig dones Molins

Els arqueòlecs han anat descobrint en l'illa diverses necròpolis de l'época dels cartagineses. En elles s'han trobat grans cantitats d'objectes funeraris si be es tracta, per lo general, d'objectes pertanyents a aixovar alguna cosa pobres, en pocs objectes preciosos i poques joyes d'or. Tot lo contrari de lo que ocorre en els enterrament cartagineses de Càdis. En Eivissa per lo comú abunden les figures de fanc cuit en collars de contes de vidre, os i marfil i rarament algun pendent d'or. Els historiadors i arqueòlecs suponen que els cartagineses allí enterrats eren només capataços i servidors de les factories que tenien establides en estes terres, mentres que els empresaris i grans comerciants eren enterrats en Cartago (en la costa septentrional d'Àfrica). En estes necròpolis s'han trobat imàgens de divinitats i retrats funeraris que es depositaven en les tombes per a que l'esperit del mort s'incorporara en elles.

Dites necròpolis es troben per lo general situades en plans reduïts, de terreny calcáreo, junt a les plages. Els sepulcros varen ser excavats en la roca i alguns han aplegat fins als nostres dies sense haver segut profanats, encara que la majoria sí ho varen anar, inclús en desorde i espargiment de tombes, lo que ha supost sempre un gran problema per a l'investigació dels arqueòlecs.

Puig dones Molins

Terracota orante, Puig dones Molins, s. III a. C. (M.A.N.).

La necròpolis més important com a jaciment arqueològic és la trobada en el Puig dones Molins. Es tracta d'un complex d'entre 4 i 5 mil hipogeus (trobats), perforats en l'ala del mont. Estos es componen de la cambra funerària, a on se situava l'aixovar funerari i el sarcòfec, i el pou d'entrada. La cambra era sagellada en una gran llosa i el pou omplit de terra. Eren llocs d'enterrament familiar, i les característiques com el tamany variaven depenent de la capacitat monetària de la família. Els morts més recents s'enterraven en els sarcòfecs, desplaçant-se els anteriors al sol de la cambra. Tant Romans com a Islàmics aprofitaran els hipogeus púnicos per a enterrar-se, tant en el pou com en la cambra. El continu saqueig dels aixovar durant els sigles ha dut a la destrucció de les primes parets subterrànees que separen els hipogeus per a moure's entre ells en més facilitat i discreció. Açò ha dut a la conexió de pràcticament totes les cambres, formant els hipogeus un sistema de túnels que recorden als d'una cova. Els enterrament són de inhumació o de cremació, depenent de l'época en que anaren ocupats.

En ells s'han trobat aixovar en centenars de figures de fanc cuit (inclús s'han descobert en atres excavacions els mòles per a forjar l'argila). Algunes són representacions del propi difunt i unes atres ho són de divinitats protectores i també d'animals sagrats. Junt a elles, s'han trobat amulets, gots en ofrenes, joyes (poques voltes), lucernes a modo de lamparilla o llanterna, hachuelas votivas i monedes. Les representacions divines es referixen casi sempre a Deméter i Coré. Estes deeses varen rebre adoració en tot el Mediterràneu cap a la segona mitat de el V

Les representacions del difunt unes voltes són masculines, en barba o sense ella i unes atres, les més numeroses, femenines. Estes van molt decorades en una gran riquea ornamental, tot això en fanc. Els estils de les figures, des del punt de vista de l'art són de tres classes:

• egiptizantes
• púnicos (les més exuberantes)
• grecs

El fet de que es troben els tres estils es deu a que cronològicament, els enterrament trobats van des de el V fins a l'época romana.

Les figures femenines duen per lo general un mant adornat en gran decoració de rosetes, palmetas, volutes, flors, roleos i temes grecs i orientals. Els braços es coïen a banda i després es pegaven, unes voltes oberts, atres voltes oferents i unes atres portant símbols (com la figura de l'image). La majoria d'estes figures són representacions de deeses, d'art grec perque segons es creu va haver a lo llarc dels sigles una gran aportació ètnica des de la Magna Grècia (nom que es va donar en l'antiguetat a les colónies gregues del sur d'Itàlia).

Figura femenina d'argila de el V o IV a. C. trobada en la necròpolis del Puig dones Molins.

L'image que apareix a la dreta d'esta pàgina és una figura femenina feta en argila. Està datada en el V o IV a. C. Es va trobar en esta necròpolis del Puig d’els Molins. Du un kálathos (o capell de deesa subterrànea) en el cap, un tipo de corona que otorga una categoria divina despuix de la mort, com una espècie de premi per la devoció que va sentir la difunta cap a la deesa Ashtoreth (Astarté) dels cartagineses. En les mans subjecta un chicotet porc (un símbol). A penes du joyes. Té la fisonomia semítica i les seues orelles estan perforades per a lluir aretes, aixina com el cartílec divisori del nas per a penjar l'anell que duyen les orientals. Atres estatuillas paregudes mostren varis orificis en les orelles en lloc d'un solament. Esta peça es troba actualment en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, en Madrit.

La necròpolis de Puig dones Molins forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat denominat «Eivissa, biodiversitat i cultura», declarat per l'Unesco en 1999.

Vore també

• Dama d'Eivissa
• Dama

Bibliografia

• ALMAGRO GORBEA M.J., Corpus de Terracotas d'Eivissa, Biblioteca Praehistorica Hispana 16, Madrit, 1980.
• AUBET M.E. El santuari d'És Cuieram. Eivissa, 1983.
• FERNÁNDEZ,J.H., 1992. Excavacions en la necròpolis del Puig dones Molins(Eivissa). Les campanyes de D.Carlos Román Ferrer, 1921-1929, T.M.A.I., n 28-29
• GÓMEZ BELLARD, C. 1990. La colonisació fenicia de l'illa d'Eivissa, EAE, 157, Madrit.
• GÓMEZ BELLARD,C., 1984. La necròpolis del Puig dones Molins (Eivissa). Campanya de 1946, E.A.E.. n 132, Madrit.
• GRIÑÓ FRONTERA B. de, La dòna en les terracotas púnicas d'Eivissa: aspectes iconográficos, Història de les dònes d'Occident 1, Madrit, 1991, pp. 586-597.
• Sant Nicolás Pedraz M.P. Les terracotas figurades d'Eivissa púnica, Roma, 1987.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la necròpolis de Puig dones Molins.
• Necropolis del Puig dones Molins, L’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, http://www.eeif.es/veus/puig-dones-Molins-necr%C3%B2polis-del/ (en català).