NGC 253

NGC 253 —també coneguda cóm la Galàxia de la moneda d'argent— és una galàxia espiral barrada descoberta en 1783 per Caroline Herschel situada en la constelació de Sculptor, a 12,9 millons d'anys llum (3,94 megapársecs) de la Via Làctea, lo que la situa entre les galàxies més propenques al Grup Local. És també una de les galàxies aparentment més grans i lluentes aparentment (en una magnitut aparent de 7,1 i unes dimensions aparents de 27,5'*6,8')

Propietats físiques

En térmens absoluts és considerada per alguns autors cóm la tercera galàxia intrínsecament més lluenta en un radi de 10 megaparsecs al voltant de la nostra, només superada per Andrómeda i la Galàxia del Capell (i inclús podria ser la segona en lluentor, només superada per esta última).

Visualment recorda un tant a la mencionada Andrómeda, veent-se casi de vora, i ademés els seus braços espirals estan carregats de pols interestelar, lo que dificulta el seu estudi a lo manco mentres no s'utilisen llongituts d'ona distintes a la llum visible. Gràcies a estudis realisats en tals llongituts d'ona se sap que despuix de la galàxia IC 10 és la galàxia en brot estelar més propenca a la Via Làctea, i ademés la més lluenta (aparentment) d'este tipo; estudis realisats en ones de radi i infrarrojos han mostrat respectivament una gran acumulació d'hidrogen molecular en el seu centre, on de la mateixa manera que en atres galàxies espirals barradas també està present una "barra nuclear" més chicoteta que la barra genuïna de la galàxia, i sobretot una elevada taxa de formació estelar i de supernovas en eixa zona; en l'ajuda del Telescopi Espacial Hubble també han pogut ser identificats en la regió central lo que semblen ser varis super cúmuls estelars, un d'ells segons una investigació recent en una massa d'al voltant de catorze millons de masses solars i abundant en estreles Wolf-Rayet. Hi ha també una taxa de formació estelar relativament elevada en el restant de la galàxia, sobretot en el seu costat noreste a on existix una abundant població d'estreles supergigantes roges.

L'elevada formació estelar existent en esta galàxia, sobretot en el seu centre, ha provocat també un potent vent estelar que ix d'allí en dos cons de direccions paraleles al disc de NGC 253 i que ha segut estudiat en el telescopi de rajos X Chandra, aixina cóm eyeccions de material al halo galàctic; tot això ha fet que esta galàxia siga considerada en molts aspectes cóm una versió gran de la galàxia M82.

Les últimes investigacions sugerixen que tant el brot estelar central cóm l'elevada activitat de formació estelar que està tenint lloc en el restant de NGC 253 poden haver segut causats per la colisió i absorció d'una galàxia menor -potser rica en gas- fa al voltant de 200 millons d'anys, la qual també va pertorbar el disc galàctic provocant la presència d'estreles relativament jóvens llunt del pla galàctic.

En el grup de galàxies de Sculptor

NGC 253 és també el membre més lluent de el "Grup de Galàxies de Sculptor", el cúmul de galàxies més propenc al Grup Local, i que inclou atres galàxies espirals cóm NGC 55, NGC 247 (en la qual s'ha pensat que va poder també haver interaccionat), o NGC 300. Cóm nota curiosa, este grup de galàxies es troba en la regió del Pol Sur Galàctic, per lo que prou representacions artístiques de l'aspecte de la nostra galàxia des de fòra d'ella mostren cóm es "nos" voria des d'allí.

Referències

Vore també

Enllaços externs i atres referències

Este artícul conté una traducció derivada de «NGC 253» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.