Anar al contingut

Números de Euler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Número de Euler (física).

En matemàtiques, en l'àrea de la teoria de números sintètics, els números de Euler són una seqüència In de números sancers definits pel següent desenroll de la série de Taylor:[1]

1cosht=2exp(t)+exp(t)=n=0Enn!tn

a on t és l'àngul del coseno hiperbòlic. Els números de Euler apareixen com un valor especial en els polinomis de Euler.

Alguns matemàtics alteren els desenrolls per a aixina poder evitar els zeros derivats dels valors impars i per a convertir tots els valors en números positius.

Els números de Euler apareixen en els desenrolls de Taylor de la secante i de la secante hiperbòlica.

Primers números de Euler

[editar | editar còdic]

Els números de Euler d'índex impar són tots zero. Els de índex parell Plantilla:OEIS tenen signes alternats. Els primers valors són:

I0 = 1
I2 = −1
I4 = 5
I6 = −61
I8 = 1385
I10 = −50521
I12 = 2702765
I14 = -199360981
I16 = 19391512145
I18 = -2404879675441
I20 = 370371188237525

Aproximació asintòtica

[editar | editar còdic]

Els números de Euler creixen prou ràpit de manera que estan acotats per mig del següent llímit inferior

|E2n|>8nπ(4nπe)2n.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2016) Advances in Senar-Archimedean Analysis, American Mathematical Soc., pp. 139 de 335. ISBN 9781470419882.


Referències

[editar | editar còdic]