Anar al contingut

Número de Descartes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de números, un número de Descartes és un número impar que haguera segut un número perfecte si un dels seus factors composts es considerara com si fora un número primo. Duen el nom de René Descartes (1596-1650), qui va observar que el número D = 32⋅72⋅112⋅132⋅22021 = (3⋅1001)2 ⋅ (22⋅1001 − 1) = 198585576189 seria un número perfecte impar solament si 22021 fora un número primo, ya que la suma de les seues divisores para D compliria, si 22021 fora primer, la condició de que

σ(D)=(32+3+1)(72+7+1)(112+11+1)(132+13+1)(22021+1)=(13)(319)(719)(361)(221001)=3271319261(2271113)=2(3272112132)(19261)=2(3272112132)22021=2D

a on s'ignora el fet de que 22021 és un número compuesto (22021 = 192 ⋅ 61).

Un número de Descartes es definix com un número impar n = m ⋅ p a on m i p són número coprimo i 2n = σ(m) ⋅ (p + 1), d'a on p es pren com un cosí 'fals'. L'eixemple donat és l'únic conegut actualment.

Si m és un número casi perfecte impar,[1] és dir, si σ(m) = 2m − 1 i 2m − 1 es prenen com un cosí 'fals', llavors n = m ⋅ (2m − 1) és un número de Descartes, ya que σ(n) = σ(m ⋅ (2m − 1)) = σ(m) ⋅ 2m = (2m − 1) ⋅ 2m = 2n. Si 2m − 1 fora primer, n seria un número perfecte impar.

Propietats

[editar | editar còdic]

Banks et al. varen demostrar en 2008 que si n és un número de Descartes sancer lliure de quadrats i no divisible per 3, llavors n té més d'un milló de divisores primers distints.

Generalisacions

[editar | editar còdic]

John Voight va generalisar els números de Descartes permetent bases negatives. Va trobar l'eixemple 3472112192(127)1.[2] El treball posterior d'un grup en l'Universitat Brigham Young va trobar més eixemples similars al localisat per Voight.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Actualment, els únics números casi perfectes coneguts són potències de dos no negatives, per lo que l'únic número impar casi perfecte conegut és 20 = 1.
  2. 2,0 2,1 Mathematicians Open a New Front on an Ancient Number Problem, Quanta Magazine.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]