Anar al contingut

Núcleu antic de la Vila de Sagunt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Núcleu antic de la Vila de Sagunt
Erro al crear miniatura:

El Núcleu antic de la Vila de Sagunt, està format per la zona antiga del mentat municipi de la comarca del Camp de Morvedre, en la província de Valéncia. Està catalogat com Be d'interés cultural, en número d'anotació ministerial: R-I-53-0000224.[1]

Descripció històric-artística

[editar | editar còdic]

Formarien part d'este núcleu històric monuments de diferents époques i estils, destacant entre ells els següents. l'ermita de la Magdalena, que deu la seua existència a una image que es custodiava per un ermitaño en el Castell, i està en este lloc des de finals d'el XIX.

l'ermita de la Sanc és la més gran de Sagunt. Es va construir a principis d'el XVII. És d'estil barroc. La planta és de creu llatina, en una única nau i volta de canó. Té pintures a la fresca en els lunetos.

La judería està ubicada en el barri de la Sanc Vella. En dit barri es trobava l'antiga sinagoga. Era residència dels judeus que segurament varen aplegar junt a Jaime I a Sagunt, en el XIII. Queden les portes d'entrada. La porta original, el Portalet de la Jueria o de la sanc, té un arc de mig punt. Es troba en el carrer del Castell. Més vesprada, Alfonso III va permetre la construcció d'un cementeri baix del Castell.

l'Almudín Nou es troba en la calle Abril. Es va edificar en 1699 pero a inicis d'el XXI només queda l'arc de mig punt d'entrada. A poca distància està el Atzucat de la Palmera, típic eixemple de carreró musulmà.

L'antiga Casa del Mestre Penya és de planta gòtica. No té planta de casa senyorial, aixina que pese al seu nom va poder tractar-se d'una llonja municipal o carniceria. A inicis d'el XXI alberga el Museu Arqueològic de Sagunt.

l'iglésia de Santa María es troba junt a la plaça dels Tarongers o plaça dels Tarongers. Està construïda sobre l'antiga Mesquita Major. Ha segut des de la conquista l'Iglésia Major de Sagunt.

La fundació de l'ermita de Sant Roque i Verge dels Desamparats data d'el XVII i va tindre lloc com a agraïment a Sant Roque per lo que els veïns varen considerar una miraculosa intervenció que els salve de l'epidèmia de pesta de 1647-1648. No va ser fins a 1797 que es va introduir el cult a la Verge dels Desamparats.

l'ermita de la Verge dels Dolors està en el carrer dels Dolors. Es va edificar en 1860. La seua frontera és senzilla, té un arc de mig punt i companario menut sobre la rebanc.

El Palau del Delme (palau del diezmo) és un edifici donado en 1256 per Jaime el Conquistador al bisbe de Valéncia. La seua funció era servir per a la recaptació del diezmo. Inicialment tenia uns banys àraps en la planta inferior. A inicis d'el XXI només es conserva la frontera en murs de sillería.

El soc central de la ciutat musulmana s'alçava en els que despuix s'ha cridat plaça de la Peixcateria o plaça de la Peixcateria. També va estar allí el matador i fins a fins d'el XX es venia en el lloc peixcat i carn.

En les ciutats hispanomusulmanas els banys desenrollaven un important paper de tipo no únicament higiènic, sino també cultural i religiós. A estos fins, Sagunt contava en uns banys musulmans dels que es conserva part del forn, en concret un tros de frontera en part d'un arc de mig punt en pedra. També presenta l'escut de la família Músquiz, que en 1775 va comprar a Fernando VI tots els forns i molins de Sagunt, aixina com el almudín. De l'existència dels banys varen quedar indicis en la toponímia local, com la desapareguda Porta dels Granotes (Porta de les Granotes) o Porta dels Banys (Porta dels Banys).

Els tres carrers principals de la ciutat medieval eren les de Cavallers (Cavallers), Castell (Castell) i Major (Major). Les tres confluïen en la plaça Major. La plaça Major és una plaça rectangular gòtica. Està porticada i alguns dels seus fustes són reaprovechamientos de columnes romanes. En la plaça es trobava l'Almudín. Un almudín era un almagasén públic de blat. El de Sagunt té l'antic escut real en la clau de l'arc d'entrada. La plaça, principal de la vila durant sigles, s'usava per a actes públics i fins administratius.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/181.pdf
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2013. Consultat el 20 de giner de 2013.