Anar al contingut

Mylodon darwini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mylodon darwini

El milodón (Mylodon darwini) és una espècie extinta de mamífer placentario del orde Pilosa. Estava emparentat en els actuals pereosos, encara que era de molt major tamany. El milodón va habitar principalment la zona sur de Sudamérica, més precisament en les zones patagónicas del sur d'Argentina i el sur de Chile.

Característiques

Ungles del dit del peu, la femta i la pell de Mylodon en el Museu d'Història Natural de Londres

El milodón pertany al mateix grup que els armadillos, els orsos formiguers i els pereós actuals (Xenarthra). Podia per moments empinar-se en forma bípeda. Es calcula que media aproximadament 2,5 m a la creu, i pesava unes 3 tonellades. El seu pell era extremadament dura, composta per diminuts oss o osteodermos i molt tupida, lo que la feya molt resistent als atacs d'atres animals. El seu dieta era herbívora.

El seu hàbitat es va establir en les ales boscoses dels cerros patagónicos, encara que també de manera aïllada s'han trobat restants en el nort de Chile, prop d'Els Vilos.

Taxonomia

En el gènero Mylodon és característica la prolongació dorsal —a nivell del premaxilar— formant un arc prenasal el qual s'unix als nassals, els quals són notablement convexos. 4/4 és la seua fòrmula dentaria.

No existix consens entre els investigadors sobre el número de tàxons vàlits per a este gènero. S'han inclós en ell les següents espècies:

  • Mylodon darwini Owen, 1839. Registrat en la regió Pampeana, en l'Argentina.
  • Mylodon listai Ameghino. Alguna cosa menor en tamany que l'anterior; registrat en la regió Patagónica esteparia de l'Argentina i sectors similars en Chile.
  • Mylodon insigne Kraglievich. Registrat en la regió Pampeana, en l'Argentina.

Esteban, en 1996, considera que les característiques de totes elles entren en la variació intraespecífica esperable, per lo que ho tracta com un gènero monotípic: Mylodon darwini Owen, 1839.[1]


Referències

  1. ↑ Esteban, G.I., 1996, Revisió dels Mylodontinae Cuaternaris (Edentata–Tardigrada) i Argentina, Bolívia i Uruguai. Sistemàtica, Filogenia, Paleobiología, Paleozoogeografía i Paleoecología, Tucumán, Argentina: Universitat Nacional de Tucumán, tesis doctoral, 235 pp.