Bipedestació



Es denomina bipedestació, bipedació, bipedalisme o bipedisme a la capacitat d'un animal de desplaçar-se per mig de les seues dos extremitats atrasseres.[lower-alpha 1] Moltes espècies de mamífers, aus i reptils han evolucionat a lo llarc de l'història natural per a adoptar esta postura en el desplaçament, com la majoria dels dinosauris teròpodes, els manatíes o els homínits homininos.
La bipedestació pot ser obligatòria o facultativa. En el cas de la bipedestació obligatòria l'animal es desplaça sempre d'esta forma. Esta postura pot trobar-se en animals inclosos en el periodo evolutiu que va des de l'aparició dels dinosauris teròpodes avianos i no avianos fins als sers humans. Per un atre costat la bipedestació serà facultativa quan l'animal adopte tant la postura cuadrúpeda com la bípeda, encara que, en la majoria dels casos, una predomine sobre l'atra. En esta última categoria es troben des de dinosauris ornitòpodes, com el Iguanodon, fins a primats no humans com chimpanséns i goriles.
Caminar empinat supon obrir-se a major cantitat d'experiències en la vida dels homininos, degut a que els membres superiors d'estos animals queden lliures per a la realisació de diverses tasques que resulten més dificultosas per a animals cuadrúpedos.
Teories sobre la seua aparició en homínits
Existixen vàries hipòtesis sobre la causa de l'aparició d'este fenomen.
- Major facilitat en desplaçar-se per les planures, quan disminuïx la foresta per acció natural.
- Major facilitat en el transport d'utensilis en els membres superiors.
- Major facilitat en crear i utilisar utensilis i armes.
- Major facilitat en transportar aliments, aigua o crío.
- Major facilitat en alimentar-se dels arbres.
- Major facilitat al otear el horisó; vore per damunt de les pastures per a poder vigilar en cas de perill.
- Major termorregulació del cos; caminar empinat en hores de calor transmetent menys calor al cos.
Totes estes hipòtesis no tindrien per qué ser incompatibles, per lo que totes o moltes d'elles poden ser certes.
Una hipòtesis molt plausible és la de que alguns homínits varen sofrir una chicoteta modificació en l'ala de l'os coxal, fent que esta ala s'orientara una miqueta més lateralment. Esta chicoteta modificació produiria que els músculs glúteo menor i glúteo mig passaren a ajudar una miqueta més en la funció d'abducció, estabilisant el tronc en caminar en dos peus. Açò va poder donar una major facilitat al bipedisme, fent que es tinguera certa chicoteta ventaja en la selecció natural, i per tant donara inici a atres modificacions de l'esquelet i els músculs que alvançaren cap al bipedisme.[1]
Canvis en el bipedalisme
Cadera
Les articulacions de la cadera del ser humà són majors comparades en les espècies velles i en els homínits. Açò es va donar perque va passar més pes per estes articulacions en anar sobre dos peus. Ademés, la columna vertebral es va colocar més prop de la cadera, aumentant l'estabilitat en anar.
Peus
El peu del ser humà va desenrollar talons grans, i gràcies a açò, ha segut capaç de soportar més pes. En escomençar a anar sobre dos peus, estos varen escomençar a funcionar com a plataformes, mantenint el pes del cos, per lo que són més chicotets. Ademés, els peus dels sers humans, prenen la forma d'arc i per això distribuïxen millor el pes corporal.
Genoll
Per la mateixa raó que la cadera es varen desenrollar les articulacions dels genolls: tenien que soportar més pes. Ademés, estos canvis en els genolls varen transformar el modo d'anar i varen proveir un aforro d'energia.
Columna vertebral
En la columna vertebral varen ocórrer alguns canvis. El moviment de la columna alvance i arrere al mateix temps va provocar la seua curvatura. Sense esta deformació de la columna vertebral, s'hauria mogut alvance, forçant a l'home a acachar-se i a caminar empinat. La curvatura de davant va reduir l'esforç caminant. Gràcies a la curvatura posterior, el centre gravitatorio del cos es troba en la part inferior.cita requerida
Bipedestació prolongada
La bipedestació és una postura humana natural i de treball, a la que molts treballadors estan somesos durant la seua jornada laboral, i que constituïx un factor de risc segons el Centre Canadenc de Salut i Seguritat Ocupacional (1998) de diverses malalties professionals: «mentres s'està treballant, la postura corporal del treballador llavors es veu afectada per l'ordenament de l'àrea de treball i per les diverses tasques que el treballador realisa». La postura prolongada de peu, és definida com aquella que es manté més de 2 hores al dia. Normalment, els treballadors que laboran de peu, es troben en posicions de treball en les que se'ls exigix moviment o desplaçament continu. El treballar constantment de peu pot generar problemes de salut si no es prenen les mides ergonòmiques necessàries per a previndre-les.
Vore també
Referències
- ↑ Lliure L'espècie elegida, 1998, de Juan Luis Arsuaga i Ignacio Martínez. Capítul 5 "El chimpansé bípedo", subtítul "El gran pas", aproximadament en el lloc 23% del llibre
Bibliografia
- Darwin, C., The Descent of Man and Selection in Relation to Sex, Murray (London), (1871).
- Dawkins, R., The Ancestor's Tale, Weidenfeld and Nicolson (London), (2004).
- Organisació Panamericana de la Salut
- Archivat el 2 de novembre de 2019 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bipedestación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>