Museu de Geologia de la UNAM

Museu de Geologia de la UNAM

El Museu de Geologia de la UNAM, es troba ubicat en la Colónia Santa María la Ribera de la Ciutat de Mèxic, Jaime Torres Bodet N.º 176. És ampara del Institut de Geologia de l'UNAM, alberga les coleccions geològiques més importants del país, i és sèu de la majoria de les societats científiques de Mèxic. El seu objectiu és acostar al públic als processos i recursos utilisats en l'estudi del passat i el destí del planeta i la humanitat, per mig de la divulgació del coneiximent sobre les Ciències de la Terra.

Història

A fins de el XIX, el Governe Federal va crear una institució dedicada a l'investigació científica, la difusió i docència de la Geologia per a conéixer els recursos naturals explotables de el  país, mateixa que va nomenar Comissió Geològica Nacional. I el 17 de setembre de 1888, el Congrés de l'Unió va decretar la creació del Institut Geològic Nacional, dependent de la Secretaria de Foment, Colonisació i Indústria.

En l'objectiu de formalisar l'investigació i estudi de geologia en el país, en 1890, l'ingenier Antonio del Castell va idear crear l'Institut Geològic Nacional, i la seua iniciativa va ser aprovada per Porfirio Díaz, qui volia la construcció d'un edifici que funcionara com a museu ⁶, esta iniciativa es va concretar el 18 de maig de 1900, baix la direcció i autoria de plans i distribució d'àrees de l'arquitecte Carlos Herrera López, i de l'ingenier José Guadalupe Aguilera Serrano en 1904. Posteriorment, l'inauguració oficial de l'institució va ocórrer el 6 de setembre de 1906, en motiu del X Congrés Geològic i sèu de la Societat Geològica Mexicana. Després, el 16 de novembre de 1929 l'institució va passar a formar part de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, en el Nom d'Institut de Geologia de la U.N.A.M. més tart en l'any de 1956 el personal acadèmic i administratiu va ser traslladat a les noves instalacions en Ciutat Universitària, conservant-se des de llavors este edifici exclusivament com a Museu de l'Institut de Geologia de la U.N.A.M.

Aixina, el primer dinosauri trobat i restaurat en Mèxic, denominat Isauria, va ser expost en les instalacions del museu en 2003, en la celebració del 450.º aniversari de la UNAM.

Arquitectura

L'edifici està construït de pedrera  obtinguda  i duta d'Els Remeis, Estat de Mèxic, roca en la que també es va construir el Palau de Mineria i el Colege de Sant Idelfonso. Per un atre costat, la seua frontera té una forma quadrangular de tres blocs semi iguals; en els frisos nostra en baix relleu fòssils de peixos, closques i reptils en alt i baix relleu. El disseny, distribució i funcionament de l'edifici va ser construït des del estil eclèctic, en detalls francesos propis de l'época que es vivia, alternats en motius prehispànics. Des del proyecte inicial va ser dissenyat per a ser utilisat com a institut d'investigacions, en oficines i laboratoris en el primer pis, aixina com museu científic, en sales d'exhibició permanent en la part baixa.

En entrar al lloc, es contempla un espacioso vestíbul que conta en pisos de mosaic, en motius pompeyanos, i una majestuosa escalinata estil Art Nouveau elaborada en Leipzig, Alemània; armada i recoberta en Mèxic; formada de dos rampes, adornades en flors, fulls d'acant estilisades, forjades en ferro i descansos de marbre; en el peralt de l'escala es poden observar grecas prehispánicas com a elements decoratius. En la part superior del vestíbul, es troben dèu olis del paisagiste mexicà José María Velasco, mateixos que representen part de l'evolució de la vida sobre la Terra, des dels seus orígens en les mars fins a l'aparició de l'home; dos d'ells estan dedicats a la vida marina, un als amfibis, tres a l'evolució de les plantes, dos als mamífers i els dos restants, a l'home primitiu. També s'observen sèt bells emplomados en paisages del país: Barranca de Teocelo, Veracruz; Les Ruïnes del Tepozteco, Morelos; Cascada de Necaxa, Pobla; Erupció del volcà de Colima, mateixos que daten del 24 de març de 1903; aixina mateix, Canó del Pont de Chone, Ferrocarril Nacional de Mèxic; Òrguens de Actopan, Hidalgo i el Pilar de Huayapam-Tepehuanes, i Durango.

En el cos central destaquen tres arcs de mig punt decorats, baix estos, varen ser esculpidos fòssils de amonitas i en el passadiç interior, a abdós costats, s'aprecia l'escut nacional de l'época, treballat en ferro en acabament en bronze¹. En el primer pis que ocupen els arcs, existix un chicotet terrat en huit columnes d'estil jònic, les quals es troben estriadas a tres quartos; en els murs contraposts a elles, existixen quatre medallones elaborats en bronze en els busts de pensadors de les Ciències de la Terra: William Smith, James Hutton, George Cuvier i Abraham Gottlob Werner, mentres que en la part superior, el centre  està arrematat en un rellonge.

En l'àrea de la Direcció del museu, es troba la Sala de Juntes o Sala de Directors, mateixa que conserva en els seus murs una  decoració de vellut, emmarcats en fines fustes tallada; una pintura en el plafó mostra artísticamente una alegoria de l'estudi de la Geologia; aixina mateix, conta en quatre chicotetes escultures de bronze, donadas a principi de el XX. Els pisos són de parquet francés i els mobles, elaborats especialment per al Museu de Geologia, tenen gravat un mall i un martell, elements integrals de l'emblema de l'Institut de Geologia.

L'institució posseïx 10 vitrales elaborats en  la casa fundada per l'artiste alemà Franz Xaver Zettler,  i sis vitrales dissenyats per Velasco i treballats en Alemània que recreen paisages icònics de l'orografia mexicana com les ruïnes del Tepozteco, l'erupció del volcà de Colima i la Cascada de Necaxa, en Pobla, entre uns atres.