Anar al contingut

Museu Ernesto Bachmann de Vila El Chocón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Museo Ernesto Bachmann, Villa El Chocón . - panoramio.jpg
Museu Ernesto Bachmann de Vila El Chocón

El Museu "Ernesto Bachmann" de Vila El Chocón (MEB), oficialment nomenat com a Museu Municipal Paleontológico, Arqueològic i Històric Ernesto Bachmann, és un museu municipal dedicat a la paleontologia, arqueologia i història de la regió de Vila El Chocón i afores.[1][2]

Història

[editar | editar còdic]

El museu va ser inaugurat el 19 de juliol de 1997 i des del 16 de març de 1999 du el nom de “Ernesto Bachmann”,[1][2] qui va anar un aficionat a la paleontologia. La creació de el MEB va ser impulsada per la troballa del Giganotosaurus carolinii,[3][4] un dels dinosauris carnívors més grans del món, trobat en juliol de 1993 per Rubén Darío Carolini, a 18 km al suroest de Vila El Chocón.

El Museu del Chocón va nàixer com a conseqüència de troballes paleontológicos de gran importància científica en la regió del Embassament Ezequiel Ramos Mexía. Ademés del dinosauri carnívor de grans dimensions Giganotosaurus carolinii, s'han trobat i/o estudiat atres espècies de dinosauris i vertebrats, tals com Neuquensaurus australis, Amargasaurus cazaui, Bajadasaurus pronuspinax,[5] restants d'un titanosaurio indeterminat, Skorpiovenator bustingorryi,[6] restants de Choconsaurus baileywillisi[7] (vèrtebres cabals, dorsals, els metacarps i maxilar originals), restants d'una tortuga d'aigua de la família Chelidae (Prochelidella buitreraensis), el fardacho fòssil Kaikaifilusaurus calvoi (mencionat també com Priosphenodon sp.) i Avitabatrachus uliana, entre uns atres.[8]

Exhibicions

[editar | editar còdic]

Paleontologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Dientes fósiles de Giganotosaurus en el museo de El Chocón. CAPS 14
Exhibició de dents del dinosauri carnívor Giganotosaurus carolinii en el Museu Ernesto Bachmann de Vila El Chocón
Archiu:202 Arg ElChocon Museo Giganotosauro. CAPS 15
Exhibició dels restants de Giganotosaurus carolinii en el Museu Ernesto Bachmann.
Archiu:Giganotosaurus CAPS 16 .jpg
Recreació del giganotosaurio.

L'exhibició paleontológica conta en reconstrucció i fòssils originals de diverses espècies extintes. Es destaca l'espècie de dinosauri més coneguda del país, el Giganotosaurus carolinii del que es troben exposts una reconstrucció montada de l'esquelet articulat i els restants originals aixina com reconstrucció montades de Neuquensaurus australis i Amargasaurus cazaui junt en la recreació en vida del cap i coll de Bajadasaurus pronuspinax. Per la seua banda, s'expon una rèplica de vèrtebra de Argentinosaurus huinculensis i el fèmur original d'un titanosaurio indeterminat. També es pot vore en les exhibicions una rèplica de l'esquelet montat de Carnotaurus sastrei i de Skorpiovenator bustingorryi, este últim tal com va ser trobat en el lloc d'excavació. Junt en el Carnotaurus es troben exposts les vèrtebres cabals, dorsals, els metacarps i maxilar originals de Choconsaurus baileywillisi un saurópodo que deu el nom del seu gènero a la localitat. Ademés de dinosauris es troben exhibits els materials originals de Prochelidella sp., Kaikaifilusaurus calvoi, Avitabatrachus uliana, i la rèplica de Araripesuchus patagonicus.[9]

Archiu:Reconstrucción del esqueleto de Giganotosauruss en el Museo Paleontólogico Ernesto Bachmann. CAPS 17
Reconstrucció de l'esquelet del dinosauri carnívor Giganotosaurus carolinii i recreació de cap i coll com hauria segut en vida, exhibits en el Museu Ernesto Bachmann de Vila El Chocón

Arqueologia

[editar | editar còdic]

El MEB conta en exhibicions arqueològiques provinents de llocs emplaçats en les rodalies de Vila El Chocón. S'han descripto numerosos llocs arqueològics propencs a l'emplaçament de Vila El Chocón, entre ells pot mencionar-se Moro 1.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Ordenança Nro 203/95 Municipalitat de Vila El Chocón
  2. 2,0 2,1 Ordenança Nro 295/99 Municipalitat de Vila El Chocón
  3. Còria, Rodolfo; Salgado, Leonardo (1995). A new giant carnivorous dinosaur from the Cretaceous of Patagonia. Nature 377 (6546): 224-226. doi:10.1038/377224a0
  4. Còria, Rodolfo; Currie, Philip (2002). The Braincase of Giganotosaurus carolinii (Dinosauria: Theropoda) from the Upper Cretaceous of Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology (en anglés) 22 (4): 802-811.
  5. Gallina, Pablo A.; Apesteguía, Sebastián; Canale, Juan I.; Haluza, Alejandro (2019). «A new long-spined dinosaur from Patagonia sheds light on sauropod defense system». Scientific Reports 9 (1392): 1-10.https://doi.org/10.1038/s41598-018-37943-3
  6. Canale, J.I., Scanferla, C.A., Agnolin, F., and Novas, F.E. (2008). "New carnivorous dinosaur from the Clapix Cretaceous of NW Patagonia and the evolution of abelisaurid theropods." Naturwissenschaften. 96 (3): 409-14. doi: 10.1007/s00114-008-0487-4.
  7. Ameghiniana.55(1)
    1–29.ISSN 0002-7014.doi:10.5710/AMGH.01.08.2017.3051.Consultat el 27 de juliol de 2019.
  8. «Museu Municipal Ernesto Bachmann – Vila El Chocón».
  9. «Sobre els dinosauris en el museu del Chocón».