Anar al contingut

Priosphenodon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Priosphenodon NT small.jpg
Priosphenodon


Archiu:Ontogenia8.jpg
Cràneus de Priosphenodon avelasi que corresponen a distints estadis ontogenéticos.

Priosphenodon (del gr. "dents falcades en serra") és un gènero extint de lepidosaurios rincocéfalos eilenodontinos que varen viure a principis del periodo Cretácico superior, fa aproximadament 95 millons d'anys entre el Cenomaniense i el Turoniense, en lo que és hui Sudamérica. Els seus restants fòssils varen aparéixer per volta primera en el jaciment La Buitrera en la Formació Candeleros, prop de la localitat de Cerro Policia en la província de Riu Negre, Argentina. El holotip es troba depositat en el Museu Provincial Carlos Ameghino de la ciutat de Cipolletti, província de Riu Negre, Argentina.[1]

Troballes

[editar | editar còdic]

Un especimen d'este gènero va ser trobat també en l'atre alvertent de la subcuenca de Picún Leufú, en la província de Neuquén, a on va rebre el nom de Kaikaifilusaurus calvoi. Ademés, va ser trobada més al sur, en Chubut, batejada Priosphenodon minimus. Un atre especimen sumament incomplet va ser trobat uns quilómetros al nort i cridat Patagosphenos watuku. Els esfenodontes de la Buitrera sobrepassen el metro de llongitut, i el seu cràneu de 15 cm els situa entre els majors esfenodontes del món. Inclús els estranys esfenodontes marins, com els pleurosaurios i els safeosaurios, de picos aguzados i estilisats cossos, posseïxen cràneus que medixen aproximadament 10 cm. L'impressionant massa corporal de Priosphenodon resulta important, ya que la major part dels esfenodontes coneguts no superen els 20 cm de llongitut. Este fet, sumat a la sorprenent abundància d'eixemplars i la seua aparent condició d'herbívors, té profundes implicacions en l'ecologia i composició dels ecosistemes terrestres mesozoicos. Els restants de esfenodontes trobats en l'Àrea Paleontológica de la Buitrera (que inclou les localitats, de sur a nort, del Pueblito, Cerro Policia, El Loro, Cerro Bandera, La Buitrera, Aguada de les Vaques i L'Amagada) són especialment importants perque omplin un buit en el registre fòssil entre aquells restants de esfenodontes de principis del Cretácico i l'actual tuátara de Nova Zelanda. Ademés, demostren que la supervivència de esfenodontes en un menut archipèlec del Oceà Pacífic (Nova Zelanda), abans considerat una curiositat zoológica, és en realitat partix de la complexa història i distribució d'un gran i divers grup de reptils que habitava en Gondwana. Si be la situació geogràfica de l'actual Sphenodon permetia esperar la seua presència en el registre fòssil d'Amèrica del Sur, els seus restants mai havien segut trobats anteriorment. Nous restants recentment trobats per Trevor Worthy en el Mioceno de Nova Zelanda respalen també estos conceptes.

Descripció

[editar | editar còdic]

Priosphenodon avelasi és el més gran dels esfenodontes terrestres coneguts. Media aproximadament 120 cm de llarc, encara que la seua coa no es coneix de manera completa. Priosphenodon té un cràneu compacte i triangular, en un agut pico frontal, i dents menudes i triangulars disposts molt apretadamente. La forma de les dents va originar el nom d'esta espècie, que prové de tres paraules gregues: serra-cunya-dent. La dentició i els moviments mandibulars cap a davant i arrere (propalinalidad) permeten supondre una dieta herbívora. No obstant, açò és discutit, ya que, curiosament, l'únic lepidosaurio propalinal dels nostres dies, el tuátara, és carnívor. Es pot diferenciar de tots els demés esfenodontes per la combinació de les següents característiques: maxilar en un procés ascendent ben desenrollat i convexo que genera una regió preorbital robusta; prefrontal en un procés posterior en forma de gancho que abraça al nassal; fenestra suborbital amagada en vista ventral; dents altes, en forma de hojuela, densament apretats i en el seu àpiç orientat cap a avant (opistodontes), en vorells labials i llinguals imbricados, que cobrixen la base de la dent anterior en vista lateral i medial; dentario en un procés mentoniano ventromedialmente desenrollat de contorn redonejat (o siga, desprovisto d'un extrem en gancho), i, coherentment, el dentario és fortament cóncau prop de la sínfisis a lo llarc del seu marge ventral; fortes proyeccions anteriors del dentario (espolones), en extrems que encaixen i deixen notòries marques en la cara bucal del pico format pel premaxilar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Apesteguía, S. i Novas, F. E. 2003. Large Cretaceous sphenodontian from Patagonia provides insight into lepidosaur evolution in Gondwana. Nature 425: 609-612