Museu Arqueològic Bávaro
El Museo Arqueológico Bávaro, oficialment Colección Arqueológica Estatal de Baviera (en alemán: Archäologische Staatssammlung), abans cridada Colecció Prehistòrica de Baviera, és un museu arqueològic de Munich, al sur d'Alemània, enfocat en el història de la regió de Baviera.[1] La colecció principal del museu (que li dona el seu nom) és una de les coleccions arqueològiques d'història cultural germànica més importants del món.[2]
Història
[editar | editar còdic]El museu va ser fundat en octubre de 1885 en el nom Colecció Prehistòrica per iniciativa del fisiólogo i antropòlec Johannes Ranke, nebot de Leopold von Ranke, com un departament independent del Conservatori de la Colecció Paleontológica (hui Museu Estatal Bávaro de Paleontologia i Geologia) pertanyent a l'Universitat de Munich. Ranke —nomenat director honorari del museu— havia reunit una colecció d'objectes prehistòrics d'orige bavar, tant originals com a rèpliques, i la va destinar a l'ensenyança i investigació dins del marc acadèmic de l'universitat.[2]
L'autumne d'eixe mateix any, Ranke va fundar l'Associació de Museus d'Antiguetats Prehistòriques de Baviera (Verein für Vorgeschichtliche Alterthümer Baierns), havent conseguit els fondos necessaris del Real Museu Etnogràfic de Baviera i l'Acadèmia de Ciències de Baviera per a l'adquisició d'una colecció de troballes en coves i túmulos de la Suïssa Francona. L'exhibició va ser molt ben rebuda i, una volta conclosa, Ranke donó la colecció al Regne de Baviera.[2]
En 1902, el museu va passar a cridar-se Colecció Antropològica-Prehistòrica Estatal (Anthropologisch-Prähistorisches Sammlung dones Staates), llavors una de tres coleccions bavares dedicades a esta temàtica, encara que en principi l'intenció de Ranke d'unir totes les coleccions arqueològiques baix el mateix sostre. Solament en 1927, en la separació de la divisió antropològica del museu (dedicant-se-li un museu propi), que es va procedir a la consolidació de les tres coleccions en una gran, cridada Colecció Prehistòrica Estatal, primer contant en la colecció de l'Associació Històrica de l'Alta Baviera, i després, en 1934, en la colecció del Museu Nacional de Baviera, que a partir d'eixe moment ya no contaria en un departament de prehistòria propi.
La Colecció Prehistòrica es va exhibir originalment en el Wilhelminum (l'Antiga Acadèmia), encara que a partir de 1939 ya no estava accessible al públic general. En 1944, l'espai d'exhibició de l'edifici va ser destruït durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Despuix de la guerra, el museu es va convertir en una organisació independent, perdent la condició de museu estatal, encara que la tornaria a recuperar en 1954, rebent de nou el nom de Colecció Prehistòrica Estatal.[2]
Fins a 1975, la colecció va estar estajada en el Museu Nacional de Baviera, i en febrer de 1976 es va reubicar gran part de la seua exhibició al Jardí Inglés, junt al Museu Nacional. L'edifici, de 700 metros quadrats[3] i construït de formigó armat en panels d'acer tallen resistent, va anar el resultat de molts anys d'esforç per part del conservador i célebre director de la Colecció Prehistòrica, Hans-Jörg Kellner (al front del museu entre 1960 i 1984), en la participació de l'Associació d'Amics de la Prehistòria i el Història Antiga de Baviera, que el mateix va fundar en 1973.
Com atres museus del seu tipo, en maig de 2000 va passar a cridar-se Colecció Arqueològica Estatal per a reflectir millor el seu alcanç, que havia aplegat a incloure els periodos medieval i modern enjorn, tant en Baviera com en atres parts d'Alemània i Àustria. Actualment s'encarrega de gestionar centenars de jaciments arqueològics, 250 d'ells solament en la Ciutat Vella de Munich.[4]
Exhibició
[editar | editar còdic]El museu alberga la Colecció Estatal de Bávaro d'objectes prehistòrics de distintes époques, incloent el Paleolític, el Neolític, l'Edat del Bronze, la cultura dels camps d'urnes, la cultura de Hallstatt, el periodo cultural celta, l'Imperi romà, el periodo de les grans migracions i l'Alta Edat Mija en Baviera i afores. També s'oferixen exposicions puntuals d'objectes d'époques més tardanes.
Com a eixemples típics de l'exhibició, s'exhibixen:
- una exposició permanent d'objectes del Mesolítico, trobats en Speckberg, en la rodalia d'Eichstätt,
- objectes del jaciment celta en l'oppidum de Manching (cultura laténica),
- parts d'un bany romà descobert en l'assentament Tegelberg, prop de Schwangau,
- una mòmia dels pantans d'una jove de 20 anys d'edat, datada en el XVI,
- models de cayuco de vàries époques,
- armes i ornaments de periodos precarolingios,[5]
- i molt més.
La colecció Arqueològica Estatal ha segut estructurada en orde cronològic, que té una continuació d'époques més tardanes en el Museu Nacional Bávaro.
L'exhibició permanent està tancada actualment per motius de renovació i modernisació. S'espera torne a obrir les seues portes al públic a mitan de 2023.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Museu Històric Alemà
- Museu Nacional Bávaro
- Museu Arqueològic de Hamburc
- Museu Arqueològic de Fráncfort
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Home - Archäologische Staatssammlung München». www.archaeologie-bayern.de. Consultat el 2021-06-09.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Claßen, Erich; Eberlein, Manfred; Gebhard, {{{nom3}}} (2010). Archäologische Staatssammlung München Glanzstücke dones Museums. OCLC 698572786. ISBN 978-3-422-07031-8.
- ↑ «Archäologische Staatssammlung: Was war und was kommt» (en de). Süddeutsche.de. Consultat el 2021-06-09.
- ↑ «Archäologie München - Archäologische Staatssammlung München». www.archaeologie-bayern.de. Consultat el 2021-06-09.
- ↑ Schutz, Herbert (2001). Tools, weapons and ornaments : Germanic material culture in Pre-Carolingian Central Europe, 400-750, Brill. OCLC 48774070. ISBN 90-04-12298-2.
- ↑ «Dauerausstellung - Archäologische Staatssammlung München». www.archaeologie-bayern.de. Consultat el 2021-06-09.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico Bávaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.