Motor del Mazda 3 Sport d'1.6 l de 4 cilindres, transversal en llínea
Un motor travesser o transverso és en automòvils i motocicletas, un motor de combustió interna que el seu cigonyal està montat perpendicular a l'eix major del vehícul i paralel a l'eix de la(s) roda(s) impulsores del vehícul.
La majoria dels automòvils en tracció davantera tenen motors en llínea montats transversalment, els vehículs en tracció atrassera generalment tenen motors llongitudinals montats en la part davantera.
El primer automòvil de producció en motor travesser i tracció davantera exitós va ser el DKW série F1 de dos cilindres, que va aparéixer per primera volta en 1931. Despuix de la Segona Guerra Mundial, SAAB va utilisar la configuració en el seu primer model, el Saab 92, en 1947. La configuració també es va usar per als autos marca Goliath, com va formar part del fabricant d'automòvils Borgward Group en Bremen-Hastedt i Hansa i en alguns atres automòvils alemans. No obstant, va anar en el Mini d'Alec Issigonis, presentat per la British Motor Corporation en 1959, que el disseny va guanyar reconeiximent.
Disposició Issigonis: Morris 1300 Va ser el sistema pioner ideat per l'ingenier britànic d'orige grec Sir Alec Issigonis per al Mini, es va utilisar en molts models de BMC o en els primers Peugeot de tracció davantera (motor Douvrin). A diferència del sistema Giacosa la caixa de canvis estava integrada «in-sump» en el cárter del motor baix el cigonyal compartint engrase i manant uns semieixos d'igual llongitut. Una atra característica del sistema era l'utilisació d'un ventilador en prolongació del cigonyal accionat pel mecanisme tradicional de embrague tèrmic, lo que obligava a situar el radiador en l'aleta davantera esquerra.
Disposició Giacosa: Autobianchi Primula En l'immensa majoria dels automòvils en el motor situat tranversalmente s'utilisa l'anomenada disposició Giacosa dissenyada per l'ingenier italià Dante Giacosa per al Autobianchi Primula, sistema que seria despuix popularisat pel Fiat 128. En esta disposició la caixa de canvis és independent del motor i se situa també transversalment, en el embrague acoplat al volant d'inèrcia. El montage independent de la caixa té la ventaja de separar la seua engrase del motor, lo que és convenient per les distintes necessitats de cada u dels sistemes. El seu principal inconvenient és que obliga a utilisar semieixos de distinta llongitut, per lo que per a potències altes es recorre a dividir el semieix més llarc en dos parts per a evitar possibles bandades degudes a l'efecte giroscòpic. Una atra característica típica del sistema ideat per Giacosa va ser l'utilisació d'un radiador situat el seu lloc habitual en el frontal del vehícul, lo que obligava a utilisar un ventilador de mando elèctric.
