Motor llongitudinal
En ingenieria automotriz i en la tecnologia de motocicletes, un motor a lo llarc o un motor llongitudinal és un motor de combustió interna en el qual el cigonyal està orientat a lo llarc de l'eix major del vehícul, és dir, d'avant cap a arrere.
Montage llongitudinal del cigonyal en automòvils
[editar | editar còdic]- Motor llongitudinal atrasser en el motor colocat darrere de la caixa de canvis. Disposició tradicional dels vehículs tot arrere. La seua raó de ser estava en l'economia de producció, permetent vehículs amplis i barats de produir: La caixa de canvis se situa en prolongació del cigonyal, formant un transeje en el que el motor va darrere de l'eix travesser de les rodes atrasseres, permetent una habitabilitat òptima. El transeje va fixat al chassis per lo que la suspensió necessàriament deu ser independent, utilisant eixos oscilantes o braços semitirados. Este disposició presenta l'inconvenient de situar el pes del motor darrere de les rodes atrasseres, per lo de cara a l'estabilitat és desable que el motor siga lo més curt possible com els motors bóxer dels Volkswagen Tipo 1 o Porsche 911
- Motor central-llongitudinal atrasser en el motor colocat abans de la caixa de canvis. Disposició també coneguda com a motor "central atrasser", utilisat per primera volta en série en el Rumpler Tropfenwagen i en alguns vehículs mercés de preguerra com el Mercedes 150, hui solament s'utilisa en vehículs deportius com el Porsche Boxster o el Toyota MR2 per llimitar l'habitabilitat atrassera.
- Motor llongitudinal davanter en la caixa de canvis despuix de l'eix davanter i propulsió atrassera. Disposició més habitual en el XX, pot utilisar-se tant en suspensions independents atrasseres com per eixemple la major part de la gama de Mercedes-Benz, com en dependents atrasseres com en la pràctica totalitat dels models clàssics de propulsió atrassera, en el cas de la qual parlem de "transmissió Hotchkiss".
- Motor central-llongitudinal davanter, en la caixa de canvis situada per davant de l'eix davanter i tracció davantera. Disposició utilisada per la pionera Citroën en els Avant i DS, per Renault en la seua transició a la tracció davantera en els (R-16, R-4 i R-5 i derivats), aixina com per molts vehículs industrials. Esta disposició favorix el repartiment de pesos i tècnicament permet acoplar directament el Transeje de vehículs "tot arrere" com el Renault 8 (motor llongitudinal atrasser situat darrere de la caixa de canvis) en la part davantera de vehículs "tot davant" com el Renault 4, en el que per economia inclús es va mantindre el mando original de la caixa de canvis, accionat per mig d'una llarga barra que travessava el compartiment motor.
- Motor llongitudinal en la caixa de canvis despuix de l'eix davanter i tracció davantera. Disposició habitual utilisada per moltes marques pioneres de la tracció davantera. Tècnicament és un sistema més senzill que el motor central-logitudinal perque permet un accionament més senzill de la caixa de canvis i que el motor el motor travesser, perque permet l'us de semieixs d'igual llongitut. A canvi implica que el pes del motor va "penjat" per davant de l'eix davanter -com per una atra part és habitual l'els vehículs de tracció atrassera i motor davanter- encara que descarregant l'eix atrasser de la massa de la transmissió com en aquells, lo que supon un repartiment de pesos desfavorable. Es va utilisar per Renault en els R-12,R-20, R-25 i els seus derivats, per algunes marques japoneses i actualment els Audi a partir del Audi A4
- Motor llongitudinal en la caixa de canvis en el cárter i tracció davantera. Sistema in-sump de Triumph Motor Company/Saab. Desenrollat per al Triumph 1300, es tractava de la resposta de Leyland al sistema desenrollat pel grup rival BMC per al Mini, utilisant una disposició similar pero en el motor ubicat llongitudinalemte, tenia l'inconvenient de la gran altura del conjunt, que condicionava la forma de la carrosseria, .
- Motor central-llongitudinal davanter i tracció total. Disposició utilisada en versions en tracció davantera conectable de les versions 4X4 d'alguns vehículs en motor longitunal i tracció atrassera com les versions "X" de la marca BMW, utilisats com a base per als seus primers prototips d'híbrits o molts tot-terreny com el Jeep Wrangler. En estos vehículs se situa una caixa de transferències a continuació de la caixa de canvis que habitualment fa també les funcions de caixa reductora. D'esta caixa partix un eix de transmissió hacea cada u dels eixos.
Montage llongitudinal del cigonyal en motocicletes
[editar | editar còdic]El motor V2 en cigonyal a lo llarc com es pot vore en Moto Guzzis i algunes Fondas és menys comuna en les motocicletes. Esta configuració està millor orientada per a la transmissió per eix cardán, eliminant-se en eixe cas la necessitat d'un engrane a 90° en un dels extrems de l'eix cardán. Una moto en eix cardán a lo llarc, ajusta a la perfecció en els quadros típics, deixant un molt bon espai per a un eix cardán, a banda que els cilindres poden tindre un molt bon fluix d'aire per a refredat.[1] El montage del motor en cigonyal a lo llarc implica també una reacció a la torca en els casos d'acceleració i deceleración pronunciada al motor. Per a contrarrestar-la es pot tindre un volant o un alternador en gir contrari al gir resultant del cigonyal i tren motor.[2][3]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]A diferència d'en els automòvils a on el cigonyal està situat directament baix els cilindres i per tant orientat en el mateix sentit que estos, en motors de motocicleta a sovint l'orientació del cigonyal és perpendicular a la dels cilindres (com en els motors V2), per lo que el términto travesser o llongitudinal sol referir-se a l'orientació del cigonyal respecte de la transmissió. No obstant no totes les fonts utilisen eixa convenció, destacant notablement Moto Guzzi, que l'usa de forma invertida,[4] perque li diuen motor travesser al de cigonyal llongitudinal, ya que necessita canviar en 90 graus l'eix de gir per a manejar la llanda impulsora en cadena de transmissió. (Encara que un motor en eix cardán necessitaria eixe eix llongitudinal sense canvi a 90° per a transmetre el moviment a la llanda impulsora). .[5] Per això és millor especificar que travesser o llongitudinal es referix a l'eix del cigonyal.,[6] o a l'eix dels cilindres: cilindres montats transversalmente.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2002).«Motorcycle Basics».Haynes.
- ↑ «Sport Cruisers Comparison - Seven Sport-Cruiser Motorcycles». Motorcycle Cruiser. Source Interlink Mija. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2010. Consultat el 10 de setembre de 2010. «"Though the Valkyrie also has a llongitudinal crankshaft, this torque reaction has been eliminated by making some of the components, such as the alternator, spin the opposite direction of the engine."»
- ↑ Battisson, Stephen (1997). «Developing the V6 - Taming The Beast». The Laverda V6. Stephen Battisson. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2011. Consultat el 10 de setembre de 2010. «"By arranging the rest of the engine internals to rotate in the opposite direction to the crankshaft their forces llaure cancelled out without having to resort to the weight, complexity and friction associated with two crankshafts. "»
- ↑ «Chaps llauren't de rigueur, but a helmet, yes».ASK THROTTLE JOCKEY.
- ↑ *(2002).«Motorcycle Basics».Haynes.
- (2001).«The Complete Idiot's Guide to Motorcycles».Alpha Books.
- «New 2009 Moto Guzzi V7 Classic Honors Historic Roots».Moto Guzzi Spa.Consultat el 29 d'abril de 2009.
- «Out of history, on to the road.».Moto Guzzi Spa.Consultat el 29 d'abril de 2009.
- «Easy Riders Grand Touring Motorcycles for '75».Hearst Magazines.143(3)Consultat el 29 d'abril de 2009.
- ↑ (2004).«Motorcycle design and technology».MotorBooks/MBI Publishing Company.
- 117 ff.
- ↑ «Heritage/History: Design/Technology».BMW Motorrad.Consultat el 10 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motor llongitudinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.