Anar al contingut

Motor en llínea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Motor en llínea
Archiu:Caps block 0 caps block 1 002.jpg
Motor de sis cilindres en llínea BMW M54B25

Motor en llínea és la designació d'un disseny del motor d'explosió que els seus cilindres es disponen consecutivament. Els motors en llínea són el tipo de motor de combustió interna més utilisat en automòvils de passagers, camions i motocicletes. La forma més chicoteta és el motor de dos cilindres en llínea. Com motor diésel marí (per eixemple, el Wärtsilä-Sulzer RTA96-C) existixen propulsors en fins a 14 cilindres alineats.

Variants

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 7 caps block 8 Ausstellungsmotor.jpg
Motor BMW de sis cilindres en llínea
Archiu:Straight engine.svg
Esquema interior d'un motor en llínea vist de front i de costat.

Els motors de quatre cilindres en llínea són els més utilisats en els automòvils,[1] mentres que els motors de dos cilindres en llínea varen ser prou freqüents en tot tipo de motocicletes, especialment en la década de 1970.[2] Tres i sis cilindres també són comuns, mentres que els cinc cilindres són rars. Per la seua gran llongitut, els motors de huit cilindres en llínea són menys habituals.[1] Els motors diésel marins, que no solen tindre les mateixes llimitacions d'espai que els motors dels automòvils, estan disponibles com a motors de série en sèt, nou i onze cilindres, i inclús en majors número impar de cilindres. Un atre camp en el que durant un temps varen ser habituals els motors en llínea en grans números de cilindres han segut el ferrocarril i l'aviació. Per eixemple, l'empresa alemana MTU fabrica motors diésel de 8, 12 i 16 cilindres en llínea per al seu us en locomotores,[3] i el motor Liberty L-12 de 12 cilindres en llínea es va fer habitual en numerosos avions i automòvils de récort de velocitat (com el White Triplex) en les décades de 1920 i 1930.

Colocació del motor

[editar | editar còdic]

La posició relativa dels pistones d'un motor de varis cilindres en llínea sobre el cigonyal, en principi es pot elegir arbitrariament.[4] No obstant, els cojinetes del cigonyal, el carburador (o injecció), i la lubricación del motor deuen ajustar-se en conseqüència. Tradicionalment, el nom de les distintes ubicacions fa referència a la posició dels cilindres sobre la culata. En els motors "verticals", el cigonyal se situa en la part baixa i els cilindres apunten cap a dalt; en l'instalació "horisontal", els cilindres i el cigonyal es troben a la mateixa altura. Si el cigonyal està en la part superior i la culata està en la part inferior, es parla d'un motor en cilindres "colgantes".


Este últim tipo es donava casi exclusivament en avions històrics. Esta disposició permetia adoptar un tren d'aterrisage més baix per a un diàmetro d'hèliç donat (en quedar l'eix del motor a major distància del sol), i la vista del pilot es vea menys obstaculisada pels gasos d'escape. Ademés, el centre de masses quedava més baix i l'accessibilitat de la culata (la distribució) i les bugias) era més fàcil. Entre els motors de quatre cilindres en cigonyal superior estaven, per eixemple, el Zündapp 9-092 i el Hirth HM 515.[5]

En particular, els motors en arbre de levas en cap que tenen una major altura, és freqüent que s'instalen inclinats (sobretot quan es tracta de motors travessers) para aplanar el capó. Per un atre costat, els motors horisontals a sovint s'utilisen com a motors situats baix la plataforma del passage en camions, autobusos i automotores de ferrocarril.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 T. K. Derry, Trevor Illtyd Williams (1990). Història de la tecnologia, Sigle XXI d'Espanya Editors, pp. 235-236 de 293. ISBN 9788432306136.
  2. Guillermo A. González Medina (2011). TRIUMPH Catàlec Històric des de 1902, Bubok, pp. 54 de 336. ISBN 9788468520391.
  3. «MTU» (en en). Direct Industry. Consultat el 11 de decembre de 2018.
  4. 4,0 4,1 Entreteniment i reparació de motors d'automòvil, Reverte, 1979, pp. 64 de 558. ISBN 9788429148084.
  5. Rivista aeronautica (en it), Libreria Dello Stato, 1940, p. 155.