Tracció atrassera
La tracció atrassera[1] o propulsió atrassera[2] (abreviada com "RWD" per les seues sigles en anglés) és el sistema en el que la transmissió del moviment del motor d'un vehícul es realisa sobre l'eix atrasser.[3]
Història
[editar | editar còdic]
Tradicionalment va ser el primer sistema amprat en els vehículs autopropulsados de més de dos rodes, especialment per la seua senzillea i la necessitat de fer orientables les rodes davanteres per a la direcció. Durant décades es va amprar en la majoria dels automòvils i camions. En els primers solament permaneix en vehículs d'altes prestacions i potència, com en els automòvils de carreres de Fòrmula 1, per eixemple. En els segons és la configuració automotriz bàsica per la seua pes. Este tipo de transmissió és usat en pràcticament la totalitat de les motocicletas.
La majoria de vehículs de tracció atrassera tenen el motor montat longitudinalmente en la part davantera del mateix, transmetent el moviment a l'eix atrasser a través de la caixa de canvis, l'eix de transmissió, el diferencial i els palieres atrassers.
Ventages i inconvenients de la tracció atrassera
[editar | editar còdic]Ventages
[editar | editar còdic]Millor adherencia de les rodes tractoras, en fase d'acceleració, per la transferència de pesos que es genera per les forces d'inèrcia en accelerar. Millor repartiment de pesos que permet situar el centre de gravetat lo més prop possible del centre de les quatre rodes, en automòvils en el motor davanter, compensant una miqueta a est.[4]
Inconvenients
[editar | editar còdic]Major cost constructiu, menys espai disponible en habitàcul, major pes, major facilitat de perdre adherencia en curva, especialment en vehículs molt potents, per la component centrífuga de les forces sobre el neumàtic.
En la tracció atrassera l'efecte de la força centrífuga fa que, si les rodes giren a major velocitat durant una curva, la saga atrassera del vehícul es desplace cap a l'exterior de la curva, lo que es denomina com sobreviraje.
La tracció davantera en les mateixes condicions pot ser que, en lloc de sobrevirar en accelerar en curva, les seues rodes perguen adherencia i continue recte en el resultat d'eixir-se de morro del carril. No obstant, en davantera també es poden forçar situacions de sobreviraje.
Hui en dia l'electrònica ha modificat substancialment la situació i el modo en que la tracció davantera o atrassera es veu afectada per l'intervenció dels sistemes de control que anticipen els previsibles efectes de la transferència de pesos i "ajuden" al pilot a mantindre el vehícul en la trayectòria desijada. Els sistemes de control electrònic solen tindre possibilitat de ser desconectats, aixina com graduar, a voluntat per a favorir l'interacció entre el conductor i el seu coche.
Des del punt de vista físic existix un principi més o menys acceptat que resa aixina: «fins a 125 cavalls tracció davantera, de 125 a 200 tracció atrassera i a partir de 200 idealment tracció total». Esta vella teoria es basa en el repartiment i desplaçament de masses durant l'acceleració.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «tracció». Real Acadèmia Espanyola, Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. Archivat des d'el original, el 2022-05-18. Consultat el 2023-09-29.
- ↑ «propulsió». Real Acadèmia Espanyola, Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. Archivat des d'el original, el 2021-04-13. Consultat el 2013-08-27.
- ↑ (1981) Tecnologia de l'Automoció, 5.ª edició, Barcelona, Espanya: Don Bosco, D. L.. ISBN 84-236-1583-9.
- ↑ «Prova de Carretera: Tracció Atrassera vs. Tracció Davantera vs. Tracció Total». Archivat des d'el original, el 2010-11-25. Consultat el 2011-02-26.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tracción trasera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.