Motor de gasolina-querosén

El motor de gasolina-querosén (Canadà i Estats Units), motor de petròleu-parafina o motor TVO (Regne Unit) és un tipo de motor de combustió interna en encés per purna i combustible doble obsolet, dissenyat per a encendre's en gasolina i despuix passar a querosén una volta que es calfava. En el Regne Unit, el tipo de querosén que amprava era cridat oli de vaporisació per a tractor.

Tractor Waterloo Boy produït per John Deere, 1919-1920. El tractor té un chicotet tanc de gasolina, empleada per a encendre el motor i un tanc més gran de querosén (al front) per a mantindre-ho funcionant.

Acostament del tanc de querosén del tractor Waterloo Boy.

Components

Tall esquemàtic de l'admissió del tractor Fordson original (incloent el colector d'admissió, vaporizador, carburador i mànegues de combustible).

El motor de gasolina-querosén es distinguix del motor de gasolina en que requerix dos tancs de combustible separats, un per a gasolina i un atre per a querosén, pero abdós combustibles poden ser alimentats a través del mateix carburador o sistema d'injecció de combustible. Un eixemple de motor de gasolina-querosén en injectors és el motor Hesselman.^{cita requerida}

El querosén és menys volàtil que la gasolina, per lo que normalment no s'encén a temperatura ambiental, aixina que el motor de gasolina-querosén s'encén usant gasolina i solament quan alcança una temperatura de funcionament adequada es canvia a querosén. El canvi pot fer-se manualment o per mig d'un mecanisme automàtic. Alguns motors ampren un vaporizador, que utilisa la calor del colector d'escape per a vaporizar el combustible que entra al sistema d'admissió.^{cita requerida}

Aplicacions

Els motors de gasolina-querosén varen ser amprats per a propulsar llanches motores, barcos peixquers, chicotets tractors i locomotoras de ferrocarrils llaugers, ademés de servir com motors estacionarios, més no per a propulsar automòvils o motocicletes.

L'autobús Milnes-Daimler de 1904 (que amprava el chassis del camió Canstatt Daimler), operat en Londres pel Grup Tilling, funcionava en gasolina o en querosén. Pero per a encendre el seu motor, o quan ho encenia i detenia en freqüència, la millor opció era usar gasolina contínuament. La corrent d'aire del carburador era calfada per gasos d'escape desviats.