Anar al contingut

Motor de gasolina-queroseno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Waterloo Boy Tractor - geograph.org.uk - 1576649.jpg
Tractor Waterloo Boy produït per John Deere, 1919-1920. El tractor té un chicotet tanc de gasolina, empleada per a encendre el motor i un tanc més gran de queroseno (al front) per a mantindre-ho funcionant.
Archiu:Paraffin tank on Waterloo Boy Tractor - geograph.org.uk - 1576662.jpg
Acostament del tanc de queroseno del tractor Waterloo Boy.

El motor de gasolina-queroseno (Canadà i Estats Units), motor de petròleu-parafina o motor TVO (Regne Unit) és un tipo de motor de combustió interna en encés per purna i combustible doble obsolet, dissenyat per a encendre's en gasolina i despuix passar a queroseno una volta que es calfava. En el Regne Unit, el tipo de queroseno que amprava era cridat oli de vaporisació per a tractor.

Components

[editar | editar còdic]
Archiu:Manly 1919 Fig 133 Fordson intake.png
Tall esquemàtic de l'admissió del tractor Fordson original (incloent el colector d'admissió, vaporizador, carburador i mànegues de combustible).

El motor de gasolina-queroseno es distinguix del motor de gasolina en que requerix dos tancs de combustible separats, un per a gasolina i un atre per a queroseno, pero abdós combustibles poden ser alimentats a través del mateix carburador o sistema d'injecció de combustible. Un eixemple de motor de gasolina-queroseno en injectors és el motor Hesselman.cita requerida

El queroseno és menys volàtil que la gasolina, per la qual cosa normalment no s'encén a temperatura ambiental, aixina que el motor de gasolina-queroseno s'encén usant gasolina i solament quan alcança una temperatura de funcionament adequada es canvia a queroseno. El canvi pot fer-se manualment o per mig d'un mecanisme automàtic. Alguns motors ampren un vaporizador, que utilisa la calor del colector d'escape para vaporizar el combustible que entra al sistema d'admissió.cita requerida

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Els motors de gasolina-queroseno varen ser amprats per a propulsar llanches motores, barcos peixquers, menuts tractors i locomotoras de ferrocarrils llaugers, ademés de servir com motors estacionarios,[1][2][3] més no per a propulsar automòvils o motocicletes.

L'autobús Milnes-Daimler de 1904 (que amprava el chassis del camió Canstatt Daimler), operat en Londres pel Grup Tilling, funcionava en gasolina o en queroseno. Pero per a encendre el seu motor, o quan ho encenia i detenia en freqüència, la millor opció era usar gasolina contínuament. La corrent d'aire del carburador era calfada per gasos d'escape desviats.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «objects». internalfire.com. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  2. «objects». internalfire.com. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  3. «objects». internalfire.com. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  4. (1906) Motor Vehicles and Motors, Londres: Constable, p. 435-436. OCLC 637646451.