Mosaic helenístico
El mosaic helenístic és l'obra portada a terme en este art musivo en l'aixina cridat periodo helenístic, és dir, l'etapa que es desenrolla despuix de la mort d'Alejandro Magne fins a l'arribada del Imperi romà.
L'art del mosaic era prou conegut en tota Grècia cap a l'any 400 a. C., pero més vesprada, en l'época helenística, era ya universal. El centre més actiu i innovador en la tècnica de fabricar mosaics d'esta época es trobava en la ciutat d'Aleixandria. Es varen trobar mosaics en els palaus de Demetrio de Falerno i Ptolomeo IV, de finals de el III.
L'escritor i enciclopedista romà Plinio el Vell (ca. 23-79), descriu al mosaísta cridat Moixos de Pérgamo com un gran artiste que havia compost entre atres dos mosaics famosos, que han segut descoberts i es troben en el museu Capitolino de Roma. En un d'ells, cridat oíkos asórakos (casa sense agranar) pot vore's una escena quotidiana en el sol de la qual s'aprecien els desperdicis d'un convit. L'atre va pertànyer a la Vila Adriana de Tívoli i es diu mosaic de les colomes. Moixos de Pérgamo va fer en este últim el treball d'un gran professional; està compost en teselas molt menudes: xixanta teselas ocupen l'espai d'un cm quadrat.
En Itàlia s'han trobat molts mosaics helenístics, els més antics en la ciutat de Pompeya (en Nàpols). Ací destaca entre tots els trobats el famós mosaic d'Alejandro Magne que decorava la Casa del Faune, una de les més antigues i aristocràtiques de Pompeya.
Mosaic d'Alejandro Magne
Se sap que este mosaic va ser una còpia d'un atre original de fins de el III És una verdadera obra d'art, en un tamany excepcional de 5 per 2,70 metros sense contar els adorns de la vora. El tamany de les teselas és de 2 a 3 cm cada una i el número total ascendix a 1.500.000. L'obra ha aplegat fins al XXI en estat prou satisfactori. Les pèrdues que es poden apreciar són degudes als desastres que va ocasionar el volcà Vesubio en l'any 79 i els anteriors terremots de l'any 63. Sembla ser que despuix d'estos infortunis es varen fer en aquell llavors certes restauracions en teselas de major tamany, sense ser massa fidels al treball primitiu.
El mosaic es considera una còpia fidel d'una de les pintures més célebres de l'Antiguetat anomenada La batalla d'Alejandro en Darío, obra del pintor Filoxeno de Eretria que la va portar a terme entre els anys 319 i 297 a. C. Es té documentació gràcies als escrits de Plinio el Vell. Es tracta de la batalla de Isos en Cilicia (Àsia Menor), en l'any 333 a. C. Va ser una batalla molt important en que Alejandro Magne va derrotar a Darío III de Pèrsia.
En l'escena es veu Alejandro en el cap descobert i llança en ristre contra els soldats perses entre els quals cunde l'alarma. Se'ls veu despavoridos, en gesticulacions violentes, nerviosos i en gran desorde en les seues files. En el sol estan les armes trencades, els cavalls derribats i alguns soldats ferits o morts. Els colors d'este mosaic són: blanc, groc, roig i negre, tots ells en varis matisos.
Temes egipcíacs
Entre els mosaics del periodo helenístic, els temes egipcíacs són els més abundants en paisages, flora i fauna i assunts nilóticos (del ric Nilo). En este sentit, el mosaic més famós és el cridat mosaic Barberini, trobat en Palestrina (l'antiga ciutat anomenada Praeneste, molt prop de Roma) i conservat en el palau Barberini d'esta ciutat. Es va descobrir cap a l'any 1600 i decorava l'àbsit d'un dels temples del santuari manat refer pel general i polític romà, Lucio Cornelio Sila.
Bibliografia
- Dictionnaire dones Antiquités romaines et grecques. Librairie de Firmin-Didot et Compagnie. París 1883
- Art romà. Antonio García Bellido. Enciclopèdia clàssica C.S.I.C. Madrit 1979. ISBN 84-00-04381-2
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mosaico helenístico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.