Morfologia de sol

La morfologia de sol són els atributs observables a camp del sol dins dels varis horisons de sol, en la descripció de la classe i l'apany dels horisons. C.F. Marbut va vincular la morfologia de sol en les teories de la pedogénesis per a la classificació de sol ya que les teories de la génesis dels sols són tant quemisis i aeroestaticas

Els atributs observables ordinàriament descriptos a camp inclouen: composició, forma, estructura del sol, organisació del sol, color base del sol i assunts com motejats, distribució radicular, poros, evidència de materials traslocados com carbonats, ferro, manganeso, carbono, argila, consistència del sol.

Les observacions es porten a terme en un perfil de sol. Un perfil és un tall vertical, de dos dimensions, en el sol i d'un costat del pedón. El pedón és l'unitat tridimensional més menuda del sol, i no deu tindre menys d'1 m², per a adquirir el ranc lateral de variabilitat.

Micromorfología

Mentres la micromorfología de sol començava a marchar en la rutina i us cuidadós d'una lupa 10x, molt més pot descriure's en una descripció de seccions fines fetes al sol, en l'ajuda d'un microscopi petrográfico de llum polarisada. La mostra de sol pot impregnar-se en una resina epoxi, i més comunament en una resina polièster (cristica 17449) i tallada en rebanadas de 0,03 mm de gruixa, examinant el pas de llum a través del plasma de la secció prima de sol.

Porosidad

La porosidad del top de sol típicament decreix en l'aument de la granulometría. Açò es deu a que la formació d'agregats de sol en sol més finamente de superfícies texturadas quan són subjectes dels processos biològics de sol. L'agregació involucra l'adheriment de partícules, i més alta resistència a la compactación. Una densitat aparent d'un sol arenenc està entre 1,5- 1,7 g/cm³. Açò calcula el seu porosidad entre 0,43-0,36. Una densitat aparent d'un sol arcilloso és d'1,1- 1,3 g/cm³, donant una porosidad de 0,58-0,51. Aixina pot intuitivamente anar entenent per qué els sols arcillosos són pesats, implicant menor porosidad. Lo pesat aparentment es referix al contingut d'humitat gravitacional, en combinació en la terminologia de les forces relatives requerides per a espentar aperos de labranza a través d'un sol arcilloso i un contingut d'humitat a camp comparat en arena.

La porosidad del sol subsuperficial és més baix que el superficial per la compactación per gravetat. Una porosidad de 0,2 és considerada normal para graves no mesclades, a profunditats per baix del mant biològic. La porosidad en materials més fins baix de l'influència agregante de la pedogénesis, en expectatives d'aproximar-se a eixe valor.

La porosidad del sol és complexa. Els models tradicionals prenien a la porosidad com un continu. Esta falla produïa acontenyiments anómals i només produïa resultats aproximats. O siga que no és possible ajudar al model a copiar els factors ambientals que afecten la geometria dels poros. S'han propost un número de més complexos models, incloent fractalés, teoria de la bombeta, teoria del cracking, processos de funció booleana, esferes empacadas, i numerosos atres models.

Composició de sol per métodos de laboratori

Textura de sol

Un experimentat edafólogo pot determinar la textura del sol a camp en certa seguritat, pero no a tots els sols se'ls pot apreciar a camp la seua textura. El mineral textural pot estar obstruït per alta matèria orgànica, òxits de ferro, aluminosilicatos amorfos o de curt ranc, i carbonat.

La textura del sol són les relacions relatives dels components texturales:

• arena
• rovina
• argila,

més freqüentment reportats com a percentages de la massa. Els métodos de laboratori ampren pretratamientos químics per a cessar l'efecte de la matèria orgànica, òxits de ferro, aluminosilicatos amorfos o de curt ranc, i carbonat.