Monument natural Cova del Milodón
El monument natural Cova del Milodón és un monument natural conformat per tres covas en la Zona Austral de Chile, a on varen ser trobats restants de milodones, mamífers herbívors de grans dimensions que es varen extinguir, provablement, a fins del Pleistoceno.
El monument es troba a 24 quilómetros al nort de Port Natals,[1][2] en la Província d'Última Esperança (Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena), i a 3 quilómetros de les aigües del fiort Eberhard. A l'entrada del monument natural es troba el conglomerat rocós del llac Sofia, del com forma partix la Cadira del Diable.[3]
De les tres coves, la major i més important s'ubica a 150 m s. n. m. i medix 30 m d'alt, 80 m de front i 200 m de profunditat.
Formació
Durant el retir progressiu de l'enorme mant de gèl que cobria gran part de la Patagonia occidental durant l'última expansió del glaciar cuaternario, fa uns 20 000 anys, es va donar pas a un paleolago que hauria cobert fins a poc més de la cota dels 150 m s. n. m.. A este nivell es trobava una capa de lutita, la qual estava ubicada baix d'una capa de conglomerat rocós en les ales del cerro Benítez i llocs adjacents a l'actual llac Sofia. El fort onage d'este jagantesc llac proglacial hi hauria erosionat la lutita donant orige a estes coves i grutas del complex llac Sofia-cerro Benítez.[4]
Història
La cova va ser descoberta en 1895 pel marí mercant alemà Hermann Eberhard mentres realisava una exploració de reconeiximent dels terrenys que li havien segut cedits en concessió en fins de colonisar la Província d'Última Esperança. A l'interior de la «Gruta Eberhard», com va ser cridada en aquell llavors la cova, varen trobar en ella pell, ossos i atres restants d'un animal extint, el milodón (Mylodon darwini), un herbívor de grans dimensions que es va extinguir, provablement, a fins del Pleistoceno. Ademés varen trobar osamentas humanes, pertanyents a la cultura paleoindia la qual hauria habitat la cova fa 8000 anys.[5] Per lo ben conservat que es trobaven els restants del milodón, principalment un tros de pell d'aproximadament 1 m², Eberhard va decidir dur els restants a la seua naixent estància, denominada Port Console. En l'any 1896, va rebre la visita del geòlec, geógrafo i explorador polar suec Otto Nordenskjöld, qui despuix de solicitar-li a Eberhard un trocito de la pell, erròneament ho va classificar com a pertanyent al gènero Glossotherium. Va ser Nordenskjöld qui en el seu pas per Buenos Aires va donar a conéixer esta troballa en la Patagonia chilena, i que en els següents anys va generar una série d'excavacions, tant científiques com pseudocientíficas.[4] Una expedició britànica organisada pel periòdic The Sun, baix el mando de Hesketh Prichard, va intentar trobar infructuosament a un eixemplar viu.[6][4]
Referències
- ↑ Nostre.cl. «Turisme Cultural: La Cova del Milodón». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2010. Consultat el 2 de setembre de 2012.
- ↑ viajaporlibre.com. «Cova del milodón, Port Natals». Consultat el 8 de febrer de 2019.
- ↑ Conaf.cl. «el_milodon-77.html Monument Natural Cova del Milodón». Archivat des d'el el_milodon-77.html original, el 14 de decembre de 2012. Consultat el 2 de setembre de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Martinic Beros, Mateo (2000). Última Esperança en el temps, 2ª edició.
- ↑ Heusser, Calvin J. (2003). Isse Age Southern Vages: A Chronicle of Paleoecological Events, Elsevier. ISBN 0-444-51478-3.
- ↑ «[1]», 'The New York Claves'. Consultat el 22 de novembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento natural Cueva del Milodón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.