Monument Històric Nacional (Uruguay)

Es denomina Monument Històric Nacional (MHN) a un conjunt de bens immaterials i materials de caràcter significatiu i valiós per a les generacions actuals i les que vindran. Estos bens poden ser de caràcter artístic, escultòric, arquitectònic, arqueològic, paleontológico, bibliogràfic o natural, i deuen meréixer el seu conservació i protecció.

Palau Marexiano en la placa que ho identifica com a Monument Històric Nacional i al mateix temps com Be d'Interés Municipal pel Govern de Montevideo.

Uruguay, des de 1971 conta en un conjunt de polítiques i normes, cap a la protecció, acervo i difusió de llocs relacionats en el història nacional, com també a l'ecosistema.

Llegislació

l'Estat, en la Constitució i la llei, és el garant, custodie i protector de la riquea cultural de la nació. La nació és el fonament de l'Estat. La protecció patrimonial està amparada per la Constitució de la República, Art. 34: "Tota la riquea artística o històrica del país, siga qui anara el seu amo, constituïx el tesor cultural de la Nació; estarà baix la salvaguardia de l'Estat i la llei establirà lo que estime oportú per al seu defensa". Li la vincula en la Llei N° 14040, el Decrete Reglamentari 536/972 i els seus modificacions, que va crear la Comissió de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural de la Nació i, li va donar ferramentes per a la protecció i difusió patrimonial, aixina com la declaració - o adquisició - de llocs, artículs, elements o llocs a protegir. Des de llavors, la Comissió de Patrimoni Cultural de la Nació, Unitat Ejecutora del Ministeri d'Educació i Cultura (CPCN/MEC), és qui li solicita i li senyala al Poder Eixecutiu, els llocs i llocs a declarar com "Monument Històric Nacional" (MHN). La naturalea de l'objecte de la "declaració", goja de la protecció de l'Estat pel seu ric valor, independent de si és públic o privat, i que amerita la seua conservació, en referència al manteniment del seu destinaació.

La declaració la dispon el Poder Eixecutiu a proposta de la Comissió, i la resolució respectiva deu senyalar el règim de servitut que s'aplicarà al ben (artícul 7). La Comissió està integrada per quatre delegats del Ministeri d'Educació i Cultura, un dels quals la presidix, tres delegats del Poder Eixecutiu, un delegat del Ministeri de Transport i Obres Públiques i un delegat de l'Universitat de la República (artícul 1, en la redacció donada per la Llei N° 19.355 de 2015).

Dita llei, en el seu artícul 5 establix:

Podran ser declarats monuments-històrics, a los efectos de esta llei, els bens mobles o immobles vinculats a acontenyiments rellevants, a l'evolució històrica nacional, a personages notables de la vida del país o a lo que siga representatiu de la cultura d'una época nacional.

I també establix en el seu artícul 8

Els bens immobles que siguen declarats monuments històrics, queden afectats per les servitut que en cada cas resulten impostes per la calitat, característiques i finalitat del ben.

Estes servitut seran:

1.o La prohibició de realisar qualsevol modificació arquitectònica que altere les llínees, el caràcter o la finalitat de l'edifici.

2.o La prohibició de destinar el monument històric a usos incompatibles en les finalitat de la present llei.

3.o L'obligació de proveir a la conservació de l'immoble i d'efectuar les reparacions necessàries per a eixe fi. La Comissió fiscalizará la realisació de tals obres i podrà contribuir, quan les circumstàncies ho aconsellen, en fins al 50 o/o (cinquanta per cent) del valor de les mateixes.

4.o L'obligació de permetre les inspeccions que disponga la Comissió als fins de la comprovació de l'estat de conservació del ben del fidel compliment de les obligacions i prohibicions consagrades por la presente llei.

Per al finançament d'estes tasques, la llei va constituir un Fondo Especial els recursos del qual provenen del 4 % de l'utilitat líquida dels cassinos explotats pel Poder Eixecutiu, de partides del Presupost Nacional, de herències, llegats i donacions, i dels proventos de la pròpia Comissió (artícul 3). La disposició d'eixos recursos correspon a la Comissió, prèvia autorisació del Poder Eixecutiu (artícul 4).

Com a contrapartida de les obligacions de conservació, els immobles declarats monument històric que siguen de propietat particular queden exonerats de l'Impost d'Ensenyança Primària i dels adicionals de l'Impost de Contribució Immobiliària, sempre que els seus propietaris complixquen les obligacions establides per la llei (artícul 21, en la redacció donada per la Llei N° 19.355 de 2015).

La llei prohibix ademés l'eixida del país de determinats bens mobles, entre ells peces arqueològiques o paleontològiques provinents dels primers pobladors, manuscrits històrics i lliteraris, impresos d'antiguetat no menor de huitanta anys i peces rares de la numismàtica i de la bibliografia nacionals; queden exceptuades les obres plàstiques dels artistes nacionals vius (artícul 15).

Normativa Departamental

Els governs departamentals també tenen organismes encarregats de difondre i protegir llocs o llocs històrics en el departament, per mig de la declaració de Be d'Interés Patrimonial departamental o municipal.

Dia del Patrimoni

Artícul principal → Dia del Patrimoni (Uruguay).

És una iniciativa que se celebra una fi de semana a l'any, des de 1995 per a difondre el patrimoni històric nacional.

Vore també

• Anex:Monuments històrics nacionals d'Uruguay