Mont Safor

Mont Safor

El mont Safor, o Azafor com se senyala en alguns texts i mapes, està situat en la comarca de la Safor, en el surest de la província de Valéncia (Espanya). Forma part de la serra de Ador. El seu cim té una altitut de 1013 metros sobre el nivell de l'mar.

Geologia

Tots els relleus del sur de la província de Valéncia i del nort de la d'Alacant pertanyen als sistemes Prebéticos, orientats de suroest a norest i que es prolonguen baix les aigües del Mediterràneu fins a les illes Balears. Una de les cordilleres d'estos sistemes és la que forma un amfiteatre pròxim a Vilallonga que s'ha originat per l'erosió a partir d'un meandre encaixat del riu Serpis. El circ de la Safor comprén uns 800 m des de la base fins al cim a on es pot observar la famosa «finestra» (finestra) de la Safor. L'afonament d'esta espècie de circ o amfiteatre de grans proporcions no es va deure a cap cataclisme, sino a la llenta socavación de la base pel riu Serpis, per un costat, i a la constitució estratigráfica de l'ala nort de la serra de la Safor, a on s'alternen capes de roques poc consistents (argila i atres roques sedimentàries poc consolidades) en atres formades per calcàrees i margas, més resistents, pero d'una gruixa relativament escassa. A tot això es va vindre a unir el fet de les fortes pendents, el que el riu Serpis seguixca una espècie de fractura tectónica i, sobretot, que el mont de la Safor estiga orientat cap al nort, en lo que la lluviosidad i la possibilitat d'erosió són sempre majors que en les ales que miren cap al sur. Ademés, durant alguna glaciació es va poder originar una espècie de circ glaciar les esmonyides del qual varen poder ocasionar una solsida massiva a partir del rebanc superior la qual cosa va conformar un excelent eixemple de la conca de recepció d'un torrent.

La relativa llentitut del procés erosivo que va formar el circ de la Safor queda demostrada per la curvatura cap a avall de l'estrat calizo en la part superior de la conca. Això s'explica per l'adaptació a un procés de meteorización química: dit estrat calizo conforma una estructura rígida pero pot aplegar a deformar-se en el temps per la força de gravetat i per la meteorización.

Este tipo de meteorización, explicat en l'artícul sobre les margas, consistix en un procés de tres parts: L'absorció de diòxit de carbono per l'aigua de pluja, en lo que es transforma en àcit carbónico. La transformació del carbonat càlcic de les roques calcàrees, que no és soluble, en bicarbonat càlcic, que sí ho és, gràcies a l'acció de l'àcit carbónico que baixa en l'aigua de pluja. Per últim, l'evaporament de l'aigua en el bicarbonat càlcic, transformant-ho de nou en carbonat càlcic. En este últim procés, el nou carbonat càlcic va depositant-se per gravetat en l'estrat original i ho va combando seguint la força de gravetat.