Mont Cave
El Mont Cave (en latín: Mons Albanus) és una montanya volcànica situada en els Montes Albanos, en el Lacio, al surest de Roma. En una altitut de 950 metros sobre el nivell de la mar, constituïx la segona elevació més alta de l'antic complex volcànic del Vulcano Laziale.[1]
El mont va ser un dels principals llocs sagrats dels pobles llatins de l'Antiguetat i va albergar el santuari federal de Júpiter Lacial (en latín: Iuppiter Latialis), principal centre religiós de la Lliga Llatina.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]El Mont Cave forma partix del sistema volcànic dels Montes Albanos, originat durant el Pleistoceno per l'activitat del denominat Vulcano Laziale. Es tracta d'un con volcànic de escorias sorgit en l'interior de l'antiga caldera volcànica albana.[3]
La montanya se situa en el terme municipal de Rocca vaig donar Papa, dins del Parc regional dels Castelli Romani. Les seues ales estan cobertes principalment per boscs de castanyer, roure i hi haja. Des del cim es domina una àmplia panoràmica sobre:
- el llac Albano;
- el llac de Nemi;
- el llitoral del mar Tirreno;
- la Campagna romana;
- i diversos sectors dels Apenins.[4]
Per la seua posició dominant sobre la planura llatina, el Mont Cave va eixercitar des de l'Antiguetat una important funció estratègica, religiosa i simbòlica dins de l'antic Latium vetus.[2]
Història
[editar | editar còdic]El Mons Albanus i el santuari llatí
[editar | editar còdic]En l'Antiguetat, el Mont Cave era conegut com Mons Albanus i va constituir un dels principals centres religiosos de l'antic Latium vetus.[5]
En el seu cim es trobava el santuari federal de Júpiter Lacial (en latín: Iuppiter Latialis), divinitat tutelar de la Lliga Llatina. Allí se celebraven anualment les Feriae Latinae, festivitats comunes de les ciutats llatines que combinaven funcions religioses, polítiques i diplomàtiques.[6]
Segons la tradició romana, Tarquinio el Soberp va impulsar l'organisació d'este cult comú com a instrument de cohesió entre Roma i les demés comunitats llatines.[7]
Durant les cerimònies es realisaven sacrificis colectius, especialment la inmolación ritual d'un bou blanc la carn del qual era distribuïda entre les distintes ciutats participants com a símbol d'unitat federal.[8]
Fins al cim ascendia l'antiga Via Sacra, una calçada de basalt utilisada tant per peregrins com per processons triumfals romanes. Part d'este recorregut encara es conserva en l'actualitat.[3]
Despuix de l'expansió de l'hegemonia romana sobre el Lacio, el santuari del Mont Albano va mantindre durant sigles un important valor simbòlic dins de la religió pública romana, inclús despuix de l'ascens del cult de Júpiter Capitolino en Roma.[9]
Edat Mija i época moderna
[editar | editar còdic]Despuix de la desaparició del cult pagà, l'antic santuari del Mont Albano va ser substituït durant l'Edat Mija per un eremitorio cristià dedicat a sant Pedro. En el temps es varen establir en el lloc diverses comunitats religioses, entre elles ermitaños dálmatas, monges trinitarios i posteriorment pasionistas.[10]
Durant l'Edat Mija, el Mont Cave va mantindre una important funció simbòlica i estratègica dins dels Castelli Romani, convertint-se ademés en destí de pelegrinage i retir religiós.[4]
En el XVIII, part de les estructures antigues atribuïdes al temple de Júpiter Lacial varen ser reutilisades en les obres de restauració del monasteri promogudes per Enrique Benedicto Estuardo, moradura-bisbe de Frascati i pretenent jacobita al tro britànic.[11]
A finals de el XIX i començos de el XX, el monasteri va ser transformat parcialment en hotel i lloc de descans freqüentat per diverses personalitats europees, entre elles Luigi Pirandello, Eduardo VIII del Regne Unit i el mariscal Armant Diaz.[11]
La creixent popularitat turística del Mont Cave durant este periodo va estar vinculada tant a les seues panoràmiques sobre el Lacio i el mar Tirreno com a l'interés arqueològic i romàntic pels antics llocs sagrats llatins.[12]
Telecomunicacions i us militar
[editar | editar còdic]Durant el XX, el cim del Mont Cave va ser transformada en un important centre de telecomunicacions i emplaçament estratègic militar. En ella es varen instalar numeroses antenes radiofòniques i televisives, ademés d'infraestructures vinculades a l'OTAN i a l'Aeronautica Militara.[13]
En l'interior de la montanya es va construir ademés un complex sistema de búnkeres i centres de mando utilisats per la Força Aérea Italiana durant la Guerra Freda. Part d'estes instalacions varen estar destinades al control de l'espai aéreu d'Itàlia central i a funcions de coordinació militar estratègica.[14]
L'intensa ocupació tecnològica i militar del cim va alterar profundament el paisage històric del mont. La presència massiva d'instalacions de telecomunicacions va provocar crítiques tant per l'impacte visual i ambiental com per les preocupacions relacionades en l'electrosmog.[15]
Diversos colectius vinculats al neopaganismo romà i a la defensa del patrimoni històric han reclamat periòdicament la retirada o reducció de les antenes, argumentant que el Mont Cave constituïx un dels llocs sagrats més importants de l'antic Latium vetus i de la tradició religiosa llatina.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Parco regionale dei Castelli Romani» (en it).
- ↑ 2,0 2,1 Estrabón. Geografia.
- ↑ 3,0 3,1 Coarelli, Filippo (1982). Il Lazio antico (en it), Laterza.
- ↑ 4,0 4,1 Tomassetti, Giuseppe. La Campagna Romana (en it).
- ↑ Plinio el Vell. Naturalis Història.
- ↑ Tito Livio. Ab Urbs condita.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
- ↑ Wissowa, Georg (1912). Religion und Kultus der Römer (en de).
- ↑ Mommsen, Theodor. Història de Roma.
- ↑ Treccani (ed.): «Monte Cave» (en it).
- ↑ 11,0 11,1 Gratzl, Karl (2000). Mythos Berg (en de), Hollinek.
- ↑ Goethe, Johann Wolfgang. Viage a Itàlia.
- ↑ «Monte Cave i il búnquer militara» (en it).
- ↑ «donar-papa-nel-búnquer-vaig donar-mont-cave-100-straordinarie-foto-in-esclusiva.html Il búnquer vaig donar Mont Cave» (en it).
- ↑ «Li antenne vaig donar Mont Cave» (en it).
- ↑ «Monte Cave i il santuari llatí» (en it).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Cavo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.