Electrosmog

El electrosmog, també conegut com radiació electromagnètica perillosa, es pot classificar en radiacions ionisants i radiacions no ionisants, en funció de si és capaç o no de proveir àtoms ionisants i trencar enllaços químics. Les freqüències ultravioletas i superiors, tals com rajos X o rajos gamma són ionisants i representen perills especials (Radioactividad). La radiació no ionisant, s'associa en dos grans riscs potencials: elèctrics i biològics.

Riscs de l'electrosmog

Riscs elèctrics

El electrosmog pot induir una corrent capaç de suministrar una descàrrega elèctrica per a les persones o els animals. També pot sobrecarregar i destruir equips elèctrics. L'inducció de corrents per camps magnètics oscilantes és també la forma en que les tormentes solars interrompen l'operació de sistemes elèctrics i electrònics, ocasionant danys i fins a l'explosió dels transformadors de distribució d'energia, donant lloc a apagons i interferència en senyals electromagnètiques de radi, televisió, i teléfon.

Riscs d'incendi

El electrosmog pot provocar corrents elèctriques lo suficientment fortes com per a crear purnes (arcs elèctrics) quan un voltage induït supera el voltage de ruptura del mig circumdant (per eixemple, aire). Estes purnes poden encendre materials inflamables o gasos, pot donar lloc a una explosió. Per un atre costat, el risc es medix en l'escala HERF (perills de l'electrosmog).

Riscs biològics

El electrosmog pot causar cremades greus. Estes són exactament el tipo de cremades que es produirien dins d'un forn de microones. Este efecte de calfament varia en la potència i la freqüència de l'energia electromagnètica. És per això que molts governs nacionals han establit llímits de seguritat per a l'exposició a diferents freqüències d'energia electromagnètica; ademés de fer tot o possible per previndre el electrosmog.