Anar al contingut

Monasteri de Martiri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El monasteri de Martiri, les ruïnes del qual es troben en mig del assentament israelita de Ma'ale Adumim en Cisjordània, va ser un dels centres de vida monástica més importants del Desert de Judea durant el periodo bizantino,[1] permaneixent actiu des de la segona mitat de el V fins a mediats de el VII.

Història

Martiri va nàixer en Capadocia (actual Turquia) durant la primera mitat de el V. Despuix de passar algun temps en la Laura de Sant Eutimio, en el 457 va començar a viure com un ermitaño en una cova propenca. Posteriorment, despuix de ser ordenat, Martiri va servir com a sacerdot en l'Iglésia del Sant Sepulcro en Jerusalem. Va ser nomenat Patriarca de Jerusalem en el 478 i va eixercir com a tal fins al 486. Es creu que va ser en este periodo quan es va construir, junt al camí de Jericó a Jerusalem, el monasteri que du el seu nom.[2] Martiri va fallir el 13 d'abril del 486.

El monasteri va resultar danyat durant l'invasió persa en l'any 614 i va ser abandonat despuix de la conquista àrap a mitan de VII.[2]

Estat del Monasteri durant el XIX

Làpida de Paulos, presbítero i archimandrita del monasteri durant el Patriarcat de Martiri en Jerusalem (478-486), que s'exhibix en el Museu del Bon Samaritano
Taula de marbre del monasteri, que s'exhibix en el Museu del Bon Samaritano

La missió Survey of Western Palestine del Fondo per a l'Exploració de Palestina va visitar i va medir Khurbet el Murussus[3] en 1874, descrivint-ho com:

"Les ruïnes d'un monasteri i una capella, dels que solament queden els fonaments. L'edifici té una llongitut total de 270 peus d'est a oest en una llínea 86° oest. L'ample, de nort a sur, és d'uns 90 peus. La capella del costat oriental té tres àbsits. La nau medix 18 peus i 3 polzades de diàmetro i els passadiços 15 peus i 6 polzades. La llongitut interior des de la part posterior de l'àbsit és de 64 peus. El passadiç del costat nort està destruït casi en la seua totalitat. Queden alguns restants de teselas del paviment que cobria el sol del passadiç del costat sur. La capella té un atri en el costat oest i dos estrets claustres en els seus costats nort i sur. En este últim es localisa un pou. Una torre de data posterior (Shunet Murussus) va ser construïda en el cantó sur-oest de l'edifici, i al sur d'este punt queden restants de sol adoquinar (que donen nom al lloc), en un pati la paret oriental del qual encara és visible. Els mosaics del sol de la capella tenen un patró simple, roig, blanc, blau i negre. A l'oest de l'edifici es troba la boca d'una cisterna en una coberta octogonal, de 6 peus i 4 polzades de diàmetro o de 2 peus de costat. Hi ha una creu de Malta esculpida en tots els costats d'este octògon. La coberta va poder potser haver segut originàriament una font que va ser traslladada fins a ací des del seu emplaçament original. La cisterna d'avall és de considerable amplitut i té una atra entrada al nort, en uns escalons que permeten baixar a ella. Una séquia corre unes 10 yardes cap al sur-oest, fins a un chicotet embassament, d'uns 10 peus quadrats, que s'alimentava de la cisterna. Es va medir una de les pedres de l'edifici, donant unes mides de 3 peus i 1 polzada de llarc, d'1 peu i 5 polzades d'alt i de 2 peus i 2 polzades d'ample. Els sellars de la torre són materials reutilisats; un tenia gravat una creu, inscrita en un losange. Les ruïnes es troben en un tossal a 500 peus per damunt de les valls i hi ha rastres d'un gran assentament i atres cisternes de bon tamany. Entre les ruïnes i Khurbet ed Dikki hi ha una basta construcció que sembla casi un dolmen. Dos lajas descansen sobre atres més i baix elles hi ha una chicoteta plataforma semicircular de pedres sense llaurar; més avall encara hi ha una chicoteta cova natural"[4].

Vore també

Referències

  1. ↑ Murphy-O'Connor, Jerome (2008) The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Claves to 1700 Oxford University Press US, ISBN 0-19-923666-6 p 335
  2. ↑ 2,0 2,1 Jewish virtual library The Monastery of Martyrius
  3. ↑ meaning The ruin of the plau of the rubble; probably from the pavement of cobble stones in the ruins, according to Palmer, 1881, p. 309
  4. ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 121-122, 165

Bibliografia


Referències