Mina de Shinkolobwe
La mina de Shinkolobwe va ser una mina de ràdio i urani en la província d'Haut-Katanga de la República Democràtica del Congo, ubicada a uns 145 km al noroest de Lubumbashi.
La mina va produir urani, el qual partix d'ell es va usar per al Proyecte Manhattan i les armes nuclears posteriors produïdes pels Estats Units en les décades de 1940 i 1950. Abans de la Segona Guerra Mundial, l'urani extret ací es duya originalment a Bèlgica per a ser processat; este suministrament va ser capturat per la Wehrmacht en 1940 i posteriorment utilisat per al fallanc programa nuclear alemà.[1]
La mina Shinkolobwe es va tancar oficialment en 2004.
Descobriment
[editar | editar còdic]El jaciment va ser descobert en 1915 per Robert Rich Sharp (1881–1960), el qual despuix d'escoltar històries dels natius de Shinkolobwe, que es embadurnaban en unes substàncies ocres de colors lluents. Sharp despuix d'una série de prospeccions en la zona va descobrir mineralisacions de minerals verdosos, que resultarón ser secundaris d'urani. Despuix del descobriment, el lloc va ser explotat per la Union Minière du Haut Katanga.[2][3]
Geologia
[editar | editar còdic]
Les formacions del depòsit de mineral de Shinkolobwe formen un espolón encaixat en una falla de plec. Els minerals d'urani i cobalt, argent, níquel, bismut i arsènic associats es troben com a mineral de sulfur massiu en vetes a lo llarc de les fractures i falles de Katanga. La mineralisació de uraninita va ocórrer fa 630 Ma, quan les solucions uraníferas es varen filtrar en les lutitas dolomíticas del precámbrico.[4] El depòsit principal de Shinkolobwe es troba dins d'un àrea de 400 x 150 metros a una profunditat de >250 m, encara que les vetes d'urani comencen a disminuir per baix dels 220 m. Les vetes individuals s'estenen des d'uns pocs metros fins a 10 m de llongitut. Els minerals d'urani secundari són dominants fins a una profunditat de 57 m, a on les vetes que contenen urani de colors lluents es convertixen en masses negres de uraninita (UO2).[5]
El jaciment va donar lloc a grans cristals d'uraninita d'1 a 4 centímetros de costat. Els nous minerals identificats ací són l'iantinita, becquerelita, schoepita, curita, fourmarierita, masuyita, vandendriesscheita, richetita, billietita, vandenbrandeita, kasolita, soddyita, sklodowskita, cuprosklodowskita, dewindtita, dumontita, renardita, parsonsita, saléeita, sharpita, studtita i diderita. Depòsits de uraninita similars es troben 36 km a l'oest en Swambo i 120 km a l'oest en Kalongwe.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Williams, Susan (2016). Spies in the Congo, PublicAffairs, pp. 432. ISBN 9781610396547.
- ↑ Roger Curry. «Shinkolobwe & Bronze Boots». Consultat el 4 de març de 2023.
- ↑ «In Congo, silence surrounds forgotten mine that fueled first atom bombs». america.aljazeera.com. Consultat el 2023-03-05.
- ↑ 4,0 4,1 «Shinkolobwe mine». Mindat.org. Consultat el 4 de març de 2023.
- ↑ «PorterGeo Database - Ore Deposit Description». portergeo.com.au. Consultat el 2023-03-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de Shinkolobwe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.