Anar al contingut

Studtita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Studtite-Billietite.jpg
Studtita

La studtita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1947 en una mina de la província de Katanga (República Democràtica del Congo),[1] sent nomenada aixina en honor de Franz E. Studt, geólogo alemà.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un uranilo-hidròxit hidratado, o lo que és lo mateix un òxit d'urani hidroxilado.

Conté grups peròxit en la seua estructura cristalina del sistema monoclínic.[2] El peròxit que conté es forma per l'efecte radiolítico de la radiactivitat sobre l'aigua durant la seua formació.

Pot sofrir deshidratació en ambient sec i convertir-se en metastudtita ((UO2)O2(H2O)2).

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral d'aparició molt rara, que es forma com sedundario en la zona d'oxidació dels jaciments de minerals contenint urani.

També pot formar-se artificial, com a subproducte despuix de la fissió del combustible d'urani que es porta a terme en les centrals nuclears.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: uranofano, rutherfordina, lepersonnita, billietita, barita, cuarzo, hematites, limonita, tengchongita o calcurmolita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vaes (1947) Bulletin société belge de Géologie, de paleontology et d’hydrologie, Brussels: 70: B 212.
  2. Walenta, K., 1974. "On studtite and its composition". Amer. Mineral., 59, 166–171.