Anar al contingut

Studtita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Studtita

La studtita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1947 en una mina de la província de Katanga (República Democràtica del Congo),[1] sent nomenada aixina en honor de Franz E. Studt, geòlec alemà.

Característiques químiques

És un uranilo-hidròxit hidratat, o lo que és lo mateix un òxit d'urani hidroxilado.

Conté grups peròxit en la seua estructura cristalina del sistema monoclínic.[2] El peròxit que conté es forma per l'efecte radiolítico de la radiactivitat sobre l'aigua durant la seua formació.

Pot sofrir deshidratació en ambient sec i convertir-se en metastudtita ((UO2)O2(H2O)2).

Formació i jaciments

És un mineral d'aparició molt rara, que es forma com sedundario en la zona d'oxidació dels jaciments de minerals contenint urani.

També pot formar-se artificial, com a subproducte despuix de la fissió del combustible d'urani que es porta a terme en les centrals nuclears.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: uranofano, rutherfordina, lepersonnita, billietita, barita, cuarzo, hematites, limonita, tengchongita o calcurmolita.


Referències

  1. ↑ Vaes (1947) Bulletin société belge de Géologie, de paleontology et d’hydrologie, Brussels: 70: B 212.
  2. ↑ Walenta, K., 1974. "On studtite and its composition". Amer. Mineral., 59, 166–171.