Mig òptic

Un mig òptic és un material a través del com es propaguen les ones electromagnètiques. És un tipo de mig de transmissió. La permitividad i la permeabilidad del mig definixen com es propaguen les ones electromagnètiques en ell. El mig posseïx una impedència intrínseca que ve donada per:

$\eta =\frac{E_x}{H_y}$

A on $E_x$ i $H_y$ són el camp elèctric i el camp magnètic, respectivament.

En una regió sense conductivitat elèctrica, l'expressió és simplifica a:

$\eta =\sqrt{\frac{\mu }{\epsilon }}.$

Per eixemple, en el buit l'impedència intrínseca es denomina impedència característica del buit, i es denota per Z₀, per lo que:

$Z_0=\sqrt{\frac{{\mu }_0}{{\epsilon }_0}}.$

Les ones es propaguen a través del mig en una velocitat $c_w=\nu \lambda$, a on $\nu$ és la freqüència i $\lambda$ és la llongitut d'ona dels ones electromagnètiques. Esta equació també es pot escriure de la següent forma:

$c_w=\frac{\omega }{k},$

A on $\omega$ és la freqüència angular de l'ona i $k$ és el número de l'ona. En ingenieria elèctrica, el símbol $\beta$, denominat la constant de fase, se sol utilisar en lloc de $k$.

La velocitat de propagació de les ones electromagnètiques en el buit, un estat de referència estàndar idealizado (com el zero absolut per a la temperatura), es denotada per convenció per c₀:

$c_0=\frac{1}{\sqrt{{\epsilon }_0{\mu }_0}},$

A on ${\epsilon }_0$ és la constant elèctrica i ${\mu }_0$ és la constant magnètica.