Microvilli
Les microvilli (en singular microvillus), també conegudes com microvellositats (del grec μικρο mikro ‘chicotet’ i del llatí villus ‘vellositat’), són prolongacions digitiformes (en forma de dit) rodejades per plasmalema, presents en la superfície luminal d'algunes cèlules, que permeten ampliar la superfície lliure (apical de les cèlules epiteliales), per a aumentar l'intercanvi de substàncies. Els microvilli o microvellositats solen trobar-se en cèlules animals de l'epiteli en l'intestí o els renyons.
Característiques
Els microvilli es troben en el domini apical de la cèlula epitelial orientada cap a la superfície o llum del conducte que revist.
Estes eversió en forma de dits i a modo de raspalls tenen una reduïda resistència a la difusió per a chicotetes molècules i per ells són ideals en la seua estructura per a l'intercanvi de substàncies.
Estes es transporten a lo llarc dels filaments estabilisadors d'actina, que van des de la punta del microvilli fins a la seua continuació. Ademés, el transport conta en el respal de contracció mútues rítmiques.
En els epitelis que presenten microvilli, es distinguix una vora refringente a lo llarc de la seua superfície, el qual rep el nom de vora en raspall (per la presència de llínees verticals en la seua superfície), que es compon de les microvellositats, la llongitut de les quals (1 µm aproximadament) correspon a la gruixa de la vora en raspall. Cada microvellositat està rodejada per plasmalema i tenen com a funció aumentar la superfície lliure luminal de les cèlules epiteliales, en els quals la seua funció principal sol ser l'absorció. Els microvilli o microvellositats poden trobar-se en les cèlules epiteliales del intestí, els riñons, les papiles gustativas, l'úter i els òvuls
Estructura
Els microvilli tenen una gruixa aproximada de 0,1 µm i, segons el tipo de cèlula, de 2 µm de llongitut.
Cada microvillus individual conté un manojo central de 40 filaments d'actina que funcionen a modo d'esquelet. Es mantenen units entre sí i sostinguts en l'ajuda de les proteïnes fimbrina, fascina i villina.
Les microvellositats d'una cèlula estan ancorades en l'anomenada ret terminal. La ret és una estructura de l'extrem apical de la cèlula, composta d'un complicat set de proteïnes incloent múltiples tetrámeros de espectrina i de miosina II.[1]
L'unió del manojo d'actina a la superfície lateral de la cèlula, es produïx per mig de miosina I i del citoesquelet.
Els microvilli estan coberts d'una capa de proteïnes, glicoproteína i restants de sucres, cridats glicocálix. Les propietats dels antígenos són determinats pels microvilli. Ademés, els glicocálix són també rellevants en els mecanismes d'adheriment i reconeiximent de les cèlules.
Vore també
Referències
- ↑ Brown J.W.(2010).«Molecular Model of the Microvillar Cytoskeleton and Organization of the Brush Border.».PLoS ONE.5(2)Consultat el 20 de giner de 2018.
Bibliografia
- Werner Müller-Esterl (2004). Biochemie - Eine Einführung für Mediziner und Naturwissenschaftler, 1. edició, München/Heidelberg: Elsevier Verlag. ISBN 3-8274-0534-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microvilli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.