Metanol (combustible)

El metanol se sol usar com combustible, generalment mesclat en la gasolina, pero pels inconvenients que presenta, no és tan popular com uns atres, com puga ser l'etanol. La ventaja més destacada que presenta, és la seua senzilla fabricació, partint del metà, o a través de la pirólisis de la matèria orgànica. No obstant, la pirólisis no és convenient a no ser que es treballe a nivell industrial, puix d'una atra manera no convindria econòmicament. Una atra desventaja és la seua alta toxicitat, per lo que es deu tindre prou atenció i conte en el seu maneig a l'hora d'obtindre-ho o usar-ho. El metanol es considera un producte petroquímic de tipo bàsic, partint del com es conseguixen diversos productes secundaris. En l'actualitat, els desenrolls científic-tecnològics han permés la seua producció a escala no industrial des de diòxit de carbono.

Toxicitat

A diferència de l'etanol, el metanol és un producte tòxic; l'exposició extensa a ell podria provocar danys irreversibles per a la salut, incloent ceguera. L'exposició màxima permesa en els EE. UU. en l'aire (40 h/semana) és de 1900 mg/m³ per a l'etanol, de 900 mg/m³ per a la gasolina, i de 260 mg/m³ per al metanol. És també tremendament volàtil i per lo tant aumentaria el risc d'incendis o d'explosions. Ademés dels importants riscs d'incendi i d'explosió, una volatilitat més alta significa més emissions per evaporament.

En l'atmòsfera i en el fege, el metanol es oxida en dos toxinas altament potents: formaldehit (usat com a conservant per a la matèria orgànica morta en laboratoris), i àcit fórmico (el verí trobat en picadures de la formiga).

Els convertidors catalítics degradarien en general estes dos toxines de forma similar a com ho fan ya en el diòxit de sofre (SO₂), òxits de nitrogen (NO_X), o molècules de monòxit de carbono (CO) si no fòra pel fet de que els convertidors catalítics funcionen per baix de la temperatura requerida fins que el vehícul ha recorregut uns 10-15 km (unes 5-10 milles).

És possible superar este problema ambiental de dos maneres. En primer lloc, existix l'opció (molt costosa) d'agregar més elements catalisadors al panal d'alumini del convertidor. Pero els catalisadors solen ser el platí, el paladi, i el rodio metals molt rars i per lo tant cars. Com a eixemple, el paladi costa prop de 5500 €/kg. El platí costa encara més: 26.200€/kg. Est és el motiu pel qual els convertidors catalítics contenen tan poc catalisador: els catalisadors són massa costosos per a ser utilisats extensament de manera que es conseguira el rendiment que s'espera d'ells.

Alternativament, un calfador elèctric (com el calfador de motors diésel) serviria per a precalentar el convertidor una miqueta més que el motor per sí mateixa més ràpidament. El convertidor catalític encara estaria funcionant per baix de la temperatura requerida per un cert temps, pero menys que en un vehícul sense modificar, aixina els nivells de contaminació es reduïxen perceptiblement. Observe's que els vehículs híbrits són més fàcils de modificar puix tenen ya sistemes de bateria que poden proveir suficient energia per a calfar el catalisador a una temperatura més adequada, mentres que els coches convencionals poden necessitar modificacions elèctriques.

Un problema adicional del metanol és que el seu contingut en energia, la seua PCI, és de solament el 45% que el de la gasolina i el 75% de l'etanol.

Comparacions

Combustible	Densitat energètica	Percentage de Mescla Aire i Combustible	Energia Específica	Calor de Vaporisació	RON	MON
Gasolina i Biogasolina	32 MJ/L	14.6	2.9 MJ/kg air	0.36 MJ/kg	91–99	81–89
Butanol	29.2 MJ/L	11.1	3.2 MJ/kg air	0.43 MJ/kg	96	78
Etanol	19.6 MJ/L	9.0	3.0 MJ/kg air	0.92 MJ/kg	107	89
Metanol	16 MJ/L	6.4	3.1 MJ/kg air	1.2 MJ/kg	106	92

Biometanol

El metanol és un combustible alternatiu para motors de combustió interna i uns atres, ya siga en combinació en gasolina o directament ("pur"). S'utilisa en els coches de carreres i en China. En els EE. UU., el combustible de metanol ha rebut menys atenció que el combustible etanol, com una alternativa als combustibles derivats del petròleu; ya que en la década de 2000 en particular, en el respal d'etanol a pur de dacsa, li oferia certes ventages polítiques. En general, l'etanol és menys tòxic i té una major densitat d'energia, encara que el metanol és menys car de produir sosteniblemente i és una manera menys costosa per a reduir la chafada de carbono. No obstant, per a optimisar el rendiment del motor, la disponibilitat de combustible, la toxicitat i ventages polítiques, una mescla d'etanol, metanol i el petròleu és provable que siga preferible a l'us de qualsevol d'estes substàncies individuals. El metanol es pot fer a partir de recursos fòssils o renovables, en particular gas natural i biomassa, respectivament.