Anar al contingut

Metafonía per a en llengües germàniques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La metafonía per a és un tipo de canvi fonètic cridat metafonía, o umlaut (en idiomes germànics), que se supon que va succeir en l'idioma protogermánico al voltant de l'any 200.

Descripció general

[editar | editar còdic]

La metafonía per a va causar que una vocal curta i tancada (/o/ o /i/) es convertira a una vocal oberta quan la sílaba següent contenia una vocal no tancada (/a/, /oː/, o /æː/).[1] Perque atres vocals, no solament la /a/, varen produir este canvi, el terme metafonía per a és un nom poc apropiat. També s'ha cridat umlaut-a, umlaut-a/o, umlaut velar i, anteriorment, Brechung[2] (este últim va ser un terme de Grimm, pero hui en dia, Brechung de l'alemà i els seus homòlecs anglesos breaking i fracture referixen per lo general a atres canvis fonètics a banda de la metafonía que varen afectar a idiomes germànics individuals més tardans).[3]

  • **hurną > anglés antic horn "banya"
  • **wiraz > anglés antic wer "home"

No obstant la vocal tancada no va obrir si la /j/ s'interponia entre esta vocal tancada i la següent vocal no tancada. Una consonant nassal interposta seguida d'una consonant d'algun tipo també va bloquejar el procés (i va tancar la /i/ original a /i/).[4] Per eixemple:

  • **gulþą > anglés antic gold "or"
  • **gulþijaną > anglés antic gyldan "dorar" (en una metafonía per i més tardana de 'o' a 'i').
  • **hundaz > anglés antic hund "gos" (vejau també l'alemà Hund)
  • **swemmaną > **swimmaną > anglés antic swimman "nadar"

Sembla que la metafonía per a va precedir l'elevació de la vocal final no accentuada /oː/ a /oː/ en els dialectes ancestrals de l'anglés antic i nòrdic antic. Per tant en l'anglés antic este fenomen està subjecte a moltes excepcions i contradiccions aparents, les quals són normalment atribuïdes a una mescla de nivellat paradigmàtic i context fonètic.

Variació dialèctica

[editar | editar còdic]

La metafonía per a és més evident en algunes llengües germàniques que en unes atres. Es troba la metafonía àmpliament en alt alemà antic, pero és molt manco en algunes atres llengües germàniques occidentals i el nòrdic antic.[5] La metafonía per a és menys extensa en nòrdic antic oriental (la versió anterior del danés i suec) que en nòrdic antic occidental (que es parlava en Noruega i les seues colónies).[6] No hi ha en lo més mínim chafada d'esta metafonía en l'idioma gòtic, a on la distinció entre les vocals curtes i tancades i les vocals miges s'havien convertit en alòfons (la /i/ i /i/ del protogermánico es varen unir).[7] El gútnico antic, a la vora del territori en que el nòrdic antic va evolucionar, s'assembla al gòtic en este respecte. Aixina i tot, hi ha alguna sugerència de que la metafonía per a haguera segut preservada en el gòtic de Crimea.[8]

  • Anglés antic fugol, fugel : alt alemà antic fogal "pardal"
  • Gútnico antic hult "bosquecillo, arboleda" : anglés antic, islandés antic holt

També existix variació entre les dilectas en cognados, per eixemple:

  • Anglés antic
    • spora : spura "espolejar a"
    • spornan : spurnan "desdenyar"
    • cnocian : cnucian "colpejar"
  • Islandés antic
    • ***fogl : fugl "pardal"
    • ***goð : guð "deu"
    • ***goll : gull "or"

i > i

[editar | editar còdic]

Segons Campbell, la metafonía per a de i està llimitada en anglés antic a sol tres paraules: nest "niu", spec "cansalada", i wer "home".[9][10] Hi ha eixemples més abundants de /i/ > /i/ en atres idiomes germànics occidentals,[9] en la major freqüència en alt alemà antic, inclús cognados com skif : skef "barco".[11]

Esta metafonía és rara en nòrdic antic, per eixemple hi ha verr "home", heðan "d'ací a", neðan "d'avall" en contrast en niðr "cap a avall"[1] i tal volta jafn "pla". Es poden explicar les instàncies a on la metafonía per a no va succeir en nòrdic antic generalment com a formes analògiques,[12] encara que una oclusiva palatal /ɡ/ o /k/ immediatament abans de la /i/ en una sílaba de raïl curta té una propensidad de bloquejar o revertir el procés.[13]

o > o

[editar | editar còdic]

Encara que l'idioma protogermánico va heretar els dos fonema, /i/ i /i/ del protoindoeuropeo, totes les instàncies de /o/ en les llengües més tardanes varen sorgir d'una metafonía per a de /o/ perque el protoindoeuropeo ya s'havia convertit en protogermánico. La metafonía per a de /o/ és molt més comuna que la del fonema /i/, pero està subjecta a moltes excepcions.[14] En alguns dialectes, el canvi pot ser bloquejat en contexts labials.[15] Específicament, hi ha una tendència observada a no canviar quan la lletra està junt a /f/ o /w/ inicial o mig en conjunt en /l/.[16] Atres excepcions, en particular quan hi ha una discrepància entre els dialectes, pot ser deure's a que la paraula tenia una raïl d'o.[16] La majoria de dialectes del neerlandés antic va experimentar una fusió de /o/ i /o/ resultant que en neerlandés mig i modern, solament el fonema /o/ apareix, eliminant totes les chafades de la metafonía de /o/.

Els efectes de la metafonía per a sò tal volta els més perceptibles en algunes categories de verps, per eixemple, en els verps forts de classes 2, 3, i 4 en les quals el participi passat alterna en l'o en el plural del pretérito. Un eixemple és la paraula de l'anglés antic flogen "volat" < **fluganaz en alternança en flugon "varen volar" < **flugun. D'un atre modo, a on /o/ i /o/ originalment s'hagueren alternat morfològicament, els idiomes germànics antics casi sempre havien generalisat una vocal o l'atra a través del paradigma. Encara que hi ha rastres de l'alternança regular entre /o/ i /o/ en la metafonía per a en concordancia en el suec antic (en particular segons les lleis de Östergötland), per eixemple kona (cas nominatiu) : kunu (cas oblicuo) "dòna".[17] Com es pot vore en els eixemples anteriors, existix la metafonía per a també en les alternances lèxiques.

El diptongo /eu/

[editar | editar còdic]

En la varietat del germànic occidental que va donar orige a l'anglés antic, la metafonía per a no va afectar a l'element segon del diptongo /eu/ (per a que els texts més primerencs de l'anglés antic tinguen eu): treulesnis "desllealtat", steup- “step” en anglés (com en les paraules step-mother "madrastra" o step-brother "germanastre") (Epinal Glossary 726, 1070); pero en atres branques del germànic occidental la /eu/ eventualment es va convertir en /eo/, a menos que fora seguit per /w/, per eixemple en sajón antic breost "pit" (breast en anglés) versus treuwa "fidelitat" (trustworthiness en anglés).[14] En la majoria de les variacions del nòrdic antic, es va produir una cadena de canvis de sò: /eu/ > /jɒo/ > /ju:/ o /jo:/, sense cap consideració cap a la metafonía per a, per eixemple en la paraula de l'islandés antic (djúpr "profunt").

Efectes d'una sola consonant

[editar | editar còdic]

L'anglés antic deriva d'un tipo del germànic que un sol /m/ va tindre el mateix efecte en el /o/ i /i/ precedents com una oclusiva nassal seguida d'una atra consonant.[18] L'efecte succeïx en atres idiomes germànics occidentals, encara que més erráticamente, i a voltes en nòrdic antic.

  • Nòrdic antic nema, alt alemà antic neman: frisón antic nima, nema, sajón antic niman, neman : anglés antic niman "prendre"
  • Alt alemà antic gi-noman, frisón antic nomen : nòrdic antic numinn, anglés antic numen, sajón antic numan "pres" (participi passat)
  • Alt alemà antic gomo "home", frisón antic gomo : nòrdic antic gumi, anglés antic guma, sajón antic gumo

A voltes la metafonía per a va ser bloquejada abans d'un sol /n/, en molta varietat entre els idiomes.

  • Sajón antic honig, -eg, alt alemà antic hona(n)g : anglés antic hunig (per a lo més vell: -æg), frisón antic hunig, nòrdic antic hunang "mel"

Idees alternatives

[editar | editar còdic]

Alguns acadèmics han qüestionat el model tradicional de la metafonía per a en protogermánico, en el seu conjunt o parcialment. En particular, la rara metafonía per a de /i/ a /i/ —com un fenomen protogermánico ha segut sempre disputada —.[19] Lloyd, per eixemple va propondre una explicació alternativa per a totes les instàncies aparents de la metafonía per a de /i/. Va sugerir que —la superposició parcial en germànic dels dos fonema /i/ (representat en tots els ambients per [i]) i /i/ (en els alòfons [i] and [i]) va dur al desenroll ocasional de l'alòfon i d'i per analogia sistémica —.[2] Cercignani, per un atre costat, va argumentar que —cap fenomen d'umlaut podria ser assumit en el protogermánico —, preferint adscriure estos canvis a —la prehistòria dels idiomes individuals.[20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Gordon 1957, § 32.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lloyd (1966), p. 738.
  3. ↑ Collitz (1918), p. 322, footnote 2.
  4. ↑ Campbell 1959, § 116.
  5. ↑ Campbell 1959, § 111 (b).
  6. ↑ Gordon 1957, § 193.
  7. ↑ Wright 1917, §§ 66-72.
  8. ↑ Grønvik (1983).
  9. ↑ 9,0 9,1 Campbell 1959, § 114 (b).
  10. ↑ Cercignani va sugerir una atra possibilitat: efen "even" < protogermánico **ibnaz < protoindoeuropeo **iminos (referix al llatí imago); vore Cercignani 1980, p. 127, fn. 7. No obstant, esta reconstrucció és improvable; la versió més comuna és PGmc **ebnaz, de peu h₁ébʰ-nos h₁ép-nos (refierea h₁ep-ónos > Gaulish iano, ianu > Welsh iawn, Breton eün, Cornish ewn).
  11. ↑ Cercignani 1980, p. 130.
  12. ↑ Sturtevant (1956).
  13. ↑ Kluge (1889), p. 545).
  14. ↑ 14,0 14,1 Campbell 1959, § 115.
  15. ↑ Cercignani 1980, p. 130, and footnote 28.
  16. ↑ 16,0 16,1 Kluge (1889) p. 122-23, and Anmerkung 6.
  17. ↑ Kock (1890), p. 14.
  18. ↑ Campbell 1959, § 117.
  19. ↑ Cercignani (1980), p. 127, and see footnote 9 for further references.
  20. ↑ Cercignani (1980), p. 129.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Campbell, A. (1959). Old English Grammar. Oxford University Press. ISBN 0-19-811943-7.
  • Cercignani, Fausto (1980). "Early 'umlaut' phenomena in the Germanic languages", Language 56:1, pp. 126–136.
  • Collitz, Hermann (1918), "Early Germanic vocalism", Modern Language Notes 33:6, pp. 321–333.
  • Gordon, I. V. (1957). An Introduction to Old Norse. Second Edition revised by A. R. Taylor. Oxford University Press. ISBN 0-19-811184-3.
  • Grønvik, Ottar (1983). Die dialektgeographische Stellung dones Krimgotischen und die krimgotische cantilena. Oslo, Universitetsforlaget.
  • Kock, Axel (1898). "Der a-umlaut und der Wechsel der endvocale a: i(i) in donen altnordischen sprachen", Beiträge zur Geschichte der deutschen Sprache und Literatur 23, pp. 484–554.
  • Kock, Axel (1890). "Några bidrag till fornnordisk grammatik", Arkiv för nordisk filologi. Ny följd. Andra bandet.
  • Kluge (1889). "Vorgeschichte der Altgermanichsen Dialekte", Grundriss der germanischen Philologie, herausgegeben von Herman Paul. Strassburg, Trübner.
  • Lloyd L. (1966). "Is there an a-umlaut of i in Germanic?", Language 42:4, pp. 738–745.
  • Sturtevant (1956). "The a-umlaut of the radical vowel i in Old Norse monosyllabic stems", Modern Language Notes 71:3, pp. 194–200.
  • Wright (1917). Grammar of the Gothic Language. Oxford University Press.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Metafonía_per_a_en_llengües_germàniques&oldid=1253545»