Metafonía per I
La metafonia per I (també coneguda com umlaut, umlaut d'i, metafonia per i/j, o umlaut d'i/j) és un tipo de canvi fonètic en que una vocal posterior es anterioriza si la sílaba següent conté /i/, /ī/ o /j/ (l'aproximant palatal sonora, com el sò del ⟨i⟩ en la paraula anglesa yes). És una categoria de metafonia regressiva o harmonia vocàlica.
El terme és utilisat usualment per acadèmics de les llengües germàniques. És un fenomen d'importància particular en l'història d'idiomes germànics perque els sufixos flexionals en una /i/ o /j/ varen aplegar a moltes alternances vocàliques que seguixen sent importants hui en la morfologia d'estos idiomes.
Llengües Germàniques
Artícul principal: Umlaut germànic
La metafonia per I va succeir separadament en les vàries llengües germàniques a partir de 450 o 500 i. C. en la regió del mar del Nort i va afectar a tots els idiomes primerencs,[1] en l'excepció del gòtic.[2] Sembla que va tindre lloc de forma més primerenca i més completa en anglés antic i nòrdic antic. La metafonia per I també va succeir en alt alemà antic; per a l'any 900, els seus efectes són visibles consistentment en l'ortografia de la /a/ germànica.
Atres llengües
La metafonia per I existix en moltes atres llengües, pero a sovint té un nom diferent. No obstant, en les lengues romançes normalment es diu metafonia (que ve del grec antic i significa "procés de canvi de sons", lo que es traduïx a l'alemà com umlaut: um "sobre" en laut "sò").[3] Mentrestant en les llengües celtes la metafonia es diu afecció. Un tipo de metafonia per I existix també en les llengües anatolias, inclús l'hitita, luvita, licio, i bregue.[4][5][6][7]
Idioma coreà
En coreà mig, les vocals ordenades al revés (ㅐ, ㅔ, ㅒ, ㅖ, ㅚ, ㅟ, ㅢ) varen ser diftoncs, és dir ㅐ [ɐj], ㅔ [əj], ㅒ [jɐj], ㅖ [jəj], ㅚ [oj], ㅟ [uj], ㅢ [ɯj ɰi]. No obstant, en coreà modern primerenc, es convertixen en monoptongos per la metafonia, en l'única excepció de ㅢ.[8] Encara que en el coreà modern tardà, ㅟ es convertix en el diftonc [ɥi].[9] Ademés, ㅚ és voluble i la pronunciació estàndart del coreà permet que es pronuncie [ø] i [we].[10][11]
En coreà modern, hi ha dos tipos de metafonia per I, o assimilació d'I: assimilació progressiva d'I i assimilació regressiva d'I ( 역행 동화). L'assimilació ocorre quan laㅣestà front a (progressiva) o darrere (regressiva) de la sílaba. En coreà estàndart, es permet que solament poques paraules s'assimilen, no obstant hi ha excepcions observades en alguns dialectes i en usanza casual.[12] L'assimilació d'I progressiva afig el sò [j], pero l'assimilació regressiva d'I causa que la vocal experimente el umlaut.
- Progressiva: 피어 (florir) [pʰi.ʌ] → 피여 [pʰi. jʌ], 아니오 (no) [ɐ.ȵi. o] → 아니요 [a.ȵi. jo]
- Regresiva: (dialecte del coreà occidental) 아기 (bebé) [ɐ.ɡi] → 애기 [ɛ.ɡi], 어미 (mare) [ʌ. el meu] → 에미 [i. el meu], 고기 (carn) [ko.ɡi] → 괴기 [kø.ɡi ‐ kwe.ɡi]
Referències
- ↑ Cercignani, Fausto(1980-03).doi. org/10.2307/412645 «Early 'Umlaut' Phenomena in the Germanic Languages».Language.56(1): 126.ISSN 0097-8507.doi:10.2307/412645.Consultat el 2024-04-29.
- ↑ (1980-12-31).doi. org/10.1515/9783110243277.207 «Alleged Gothic Umlauts».Indogermanische Forschungen.ISSN 0019-7262.doi:10.1515/9783110243277.207.Consultat el 2024-04-29.
- ↑ «umlaut | Etymology of umlaut by etymonline» (en en). www.etymonline.com. Consultat el 2024-04-29.
- ↑ Starke, Frank (1990). Untersuchung zur Stammbildung dones keilschrift-luwischen Nomens, O. Harrassowitz. ISBN 978-3-447-02879-0. Consultat el 2024-04-29.
- ↑ Melchert, H. Craig(2012).ucla. edu/people/Melchert/webpage/gusmaniGS.pdf «Genitive Case and Possessive Adjective in Anatolian».Per Roberto Gusmani: Linguistica Storica i Teorica.Consultat el 28-04-2024.
- ↑ Yakubovich, Ilya(2012-11-21).doi. org/10.1093/oxfordhb/9780195376142.013.0023 «Luwian and the Luwians».Oxford Handbooks Online.doi:10.1093/oxfordhb/9780195376142.013.0023.Consultat el 2024-04-29.
- ↑ Sasseville, David(2017).xml «The Lydian nominal paradigm of i-mutation».Indo-European Linguistics.5(1): 130–146.ISSN 2212-5884.doi:10.1163/22125892-00501002.Consultat el 2024-04-29.
- ↑ (2007) Historical linguistics 2005: selected papers from the 17th International Conference on Historical Linguistics, Madison, Wisconsin, 31 July-5 August 2005, J. Benjamins Pub. Co. OCLC 122291594. ISBN 978-90-272-4799-5. Consultat el 2024-04-29.
- ↑ Lee, Iksop; Ramsey, S. Robert (2000). The Korean language, State University of New York Press. ISBN 978-0-7914-4831-1. Consultat el 2024-04-29.
- ↑ (1997) The Korean alphabet: its history and structure, Univ. of Hawai'i Press. ISBN 978-0-8248-1723-7. Consultat el 2024-04-29.
- ↑ (2015) The handbook of Korean linguistics, First Edition edició, Wiley-Blackwell. ISBN 978-1-118-37084-1. Consultat el 2024-04-29.
- ↑ (2020-07-27).Sports Medicine International Open.04(03)ISSN 2367-1890.doi:10.1055/s-010-49028.Consultat el 2024-04-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metafonía por I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.