Mesquita Badshahi
.jpg)
La Mesquita Badshahi (en urdu: بادشاھی مسجد, Badshahi Masjid; lliteralment «Mesquita de l'Emperador») va ser construïda en 1673 per l'emperador mogol Aurangzeb en Lahore (Pakistan). És un dels atractius turístics més importants de la ciutat ya que és una mostra de l'arquitectura mogol i al mateix temps, una de les mesquitas més belles del món.
És la segona mesquita més gran de Pakistan, despuix de la mesquita Faisal en Islamabat, i té capacitat per a acomodar a més de 55 000 fidels. L'arquitectura i el disseny de la mesquita Badshahi està íntimament relacionat en el de la Jama Masjid en Delhi (Índia) que va ser construïda en 1648 pel pare i predecessor de Aurangzeb, l'emperador Sha Jahan.
La mesquita Badshahi és un dels famosos llocs a on Qari Basit recitava el Corán.
El 14 de decembre de 1993 la «Mesquita Badshahi, Lahore» va ser inscrita en la Llista Indicativa de Pakistan —pas previ a ser declarat Patrimoni de l'Humanitat—, en la categoria de ben cultural (n.º ref 1277).[1]
Història
Construcció
La mesquita va ser encarregada per l'emperador mogol Aurangzeb en 1671, i la seua construcció va ser supervisada pel germà adoptiu de l'emperador, i governador de Lahore, Muzaffar Hussein - també conegut pel nom de Fidai Khan Koka.[2] Aurangzeb va manar construir la mesquita per a commemorar les seues campanyes militars contra el Maratha rei Chhatrapati Shivaji.[3] Despuix de només dos anys de construcció, la mesquita es va inaugurar en 1673.[4]
Época sij
El 7 de juliol de 1799, l'eixèrcit sij de Ranjit Singh va prendre el control de Lahore.[5] Despuix de la pren de la ciutat, el maharajá Ranjit Singh va utilisar el seu vast pati com a estable per als cavalls del seu eixèrcit, i els seus 80 Mezquita Badshahi (menudes sales d'estudi que rodegen el pati) com a quarters per als seus soldats i com a almagasens per a pertrechos militars.[6] En 1818, va construir un edifici de marbre en el Hazuri Bagh front a la mesquita, conegut com el Hazuri Bagh Baradari,[7] que va utilisar com la seua cort real oficial d'audiència.[8] Les lloses de marbre per al baradari poden haver segut saquejades pels sijs d'atres monuments de Lahore.[9] En 1839, despuix de la seua mort, el seu fill i successor, Kharak Singh, va iniciar la construcció d'un Badshahi Masjid en la seua memòria en un lloc adjacent a la mesquita.
Durant la Primera Guerra Anglosaxona de 1841, el fill de Ranjit Singh, Sher Singh, va utilisar els grans minarets de la mesquita per a colocar «Mezquita del Emperador» o canons llaugers que es varen amprar per a bombardejar als partidaris de Chand Kaur, que s'havien refugiat en el sitiat Fort de Lahore. En un d'estos bombardejos, el Diwan-i-Aam (Saló d'Audiències Públiques) del fort va quedar destruït, pero va ser reconstruït posteriorment en l'era britànica. Durant esta época, Henri de la Rouche, un oficial de cavalleria francés empleat en l'eixèrcit de Sher Singh,[10] també va utilisar un túnel que conectava la mesquita Badshahi en el fort de Lahore per a almagasenar temporalment pólvora.[11]
Governació britànica
En 1849, els britànics varen arrebatar el control de Lahore a l'imperi sij. Durant el Raj britànic, la mesquita i el fort contigu varen seguir utilisant-se com a guarnició militar. Les 80 celes construïdes en els murs que rodegen el seu vast pati varen ser demolides pels britànics despuix de la Rebelió índia de 1857, per a evitar que s'utilisaren en activitats antibritánicas. Les celes es varen substituir per arcades obertes conegudes com dalans.[12]
Pel creixent resentiment dels musulmans per l'us de la mesquita com a guarnició militar, els britànics varen crear l'Autoritat de la Mesquita Badshahi en 1852 per a supervisar la restauració i restablir-la com a lloc de cult religiós. A partir de llavors, es varen portar a terme reparacions parcials baix la supervisió de l'Autoritat de la Mesquita Badshahi. L'edifici va ser tornat oficialment a la comunitat musulmana per John Lawrence, que era el virrey de l'Índia.[13] L'edifici es va restablir llavors com a mesquita.
En abril de 1919, despuix de la Massacre de Amritsar, una multitut mixta de sijs, hindús i musulmans, entre 25.000 i 35.000 persones, es va reunir en el pati de la mesquita per a protestar. Khalifa Shuja-ud-Din, que més vesprada es convertiria en president de l'Assamblea Provincial del Punjab, va llegir un discurs de Gandhi.[14][15]
Les reparacions varen començar a partir de 1939, quan Sikandar Hayat Khan va escomençar a recaptar fondos per a este fi.[16] La renovació va ser supervisada per l'arquitecte Nawab Alam Yar Jung Bahadur.[17] Com a Khan se li va atribuir en gran partix el mèrit de les extenses restauracions de la mesquita, va ser enterrat junt a ella en l'Hazuri Bagh.
Post-independència
Les obres de restauració iniciades en 1939 varen continuar despuix de l'Independència de Pakistan, i es varen completar en 1960 en un cost total de 4,8 millons de rúpies.[17] Àmplies reparacions varen ser portades a terme des de 1939 fins a 1960 per un cost de 4.8 millons de rúpies, lo que va tornar a la mesquita la seua condició i forma original. Els plans per a les reparacions varen ser preparats pel difunt arquitecte Nawab Zen Yar Jang Bahadur.
En motiu de la II Cim Islàmic celebrada en Lahore el 22 de febrer de 1974, trentanou caps d'estats musulmans varen oferir les seues oracions del divendres en la mesquita Badshahi, incloent, entre uns atres, a Zulfiqar Ali Bhutto de Pakistan, Faisal d'Aràbia Saudita, Muammar Gaddafi, Yasser Arafat i Sabah III Al-Salim Al-Sabah de Kuwait.
En 1993, la mesquita Badshahi va entrar en una llista provisional com Patrimoni de l'Humanitat de la UNESCO.[18] En 2000, es varen reparar les incrustacions de marbre de la sala d'oració principal. En 2008, es varen escomençar a substituir els taulells d'arenisca roja del gran pati de la mesquita utilisant arenisca roja importada de la font original mogol prop de Jaipur, en l'estat indi de Rajastán.[19][20]
Un chicotet museu ha segut agregat al complex de la mesquita recentment. Conté relíquies de Mahoma, el seu nebot, i la seua filla, Fátima az-Zahra.
Arquitectura
Com a porta d'entrada a Occident, i a Pèrsia en particular, Lahore tenia un marcat estil regional molt influït pels estils arquitectura persa. Les mesquites anteriors, com la mesquita de Wazir Khan, estaven adornades en intrincados rajoletes d'estil kashi kari o Kashan,[3] del que partiria la mesquita Badshahi. Aurangzeb va elegir un pla arquitectònic similar al de Shah Jehan per a la Jama Masjid de Delhi, encara que va construir la mesquita Badshahi a una escala molt major.cita requerida Abdós mesquites presenten pedra arenisca roja en incrustacions de marbre blanc, lo que s'allunta del disseny típic de les mesquites de Lahore, en les que la decoració es realisa per mig d'un intrincado treball de rajoletes.[21]
Entrada del complex
L'entrada al complex de la mesquita es realisa a través d'un edifici de dos plantes construït en arenisca roja i decorat en panels emmarcats i tallats en cada una de les seues fronteres.[18] L'edifici presenta una muqarna, un element arquitectònic procedent d'Orient Pròxim que es va introduir per primera volta en l'arquitectura mogol en la construcció de la propenca i ornamentada mesquita de Wazir Khan.
El nom complet de la mesquita, "Masjid Abul Zafar Muhy-ud-Din Mohammad Alamgir Badshah Ghazi", està escrit en incrustacions de marbre sobre l'entrada abovedada.[22] L'entrada de la mesquita està orientada a l'est, cap a la porta Alamgiri del Fort de Lahore, que també va ser encarregada per Aurangzeb. La massiça entrada i la mesquita estan situades sobre un zócalo, al que s'ascendix per un tram de 22 escalons en la porta principal de la mesquita.[23] La pròpia porta conté vàries cambres que no són accessibles al públic. Es diu que una de les sales conté cabells del Profeta Mahoma, i el del seu gendre Ali.[24]
Pati
Despuix de travessar l'enorme porta, s'obri un ampli pati pavimentado de arenisca que ocupa una superfície de 276.000 peus quadrats i pot albergar a 100.000 fidels quan funciona com Idgah.[23] El pati està rodejat d'arcades d'un sol passadiç.
Sala d'oració
L'edifici principal del lloc també es va construir en arenisca roja i està decorat en incrustacions de marbre blanc.[18] La sala d'oració té una caseta central estovada en cinc casetes flanquejant-ho que són aproximadament un terç del tamany de la caseta central. La mesquita té tres cúpules de marbre, la major de les quals es troba en el centre i està flanquejada per atres dos més menudes.[22]
Tant l'interior com l'exterior de la mesquita estan decorats en un elaborat marbre blanc tallat en un disseny floral comú en l'art mogol. Les talles de la mesquita Badshahi es consideren obres úniques i insuperables de l'arquitectura mogol.[18] Les cambres a cada costat de la cambra principal contenen sales que s'utilisaven per a l'instrucció religiosa. La mesquita té capacitat per a 10 000 fidels en la sala d'oració.
Minarets
En cada una dels quatre cantons de la mesquita hi ha minarets octogonales de tres pisos fets de arenisca roja que tenen 196 pies (59.7 m) d'altura, en una circumferència exterior de 67 peus i l'interior és de huit peus i mig. Cada minaret està coronat per un dosel de marbre. L'edifici principal de la mesquita té atres quatre minarets més chicotets en cada cantó.
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mesquita Badshahi.
Notes
- ↑ Vore en l'entrada «Badshahi Mosque, Lahore» del lloc oficial de l'Unesco en: [1]. Consultat el 18 d'agost de 2016.
- ↑ Meri, p.91
- ↑ 3,0 3,1 Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia, Routledge, p. 91. ISBN 9780415966917.
- ↑ «Badshahi Mosque» (en en-us).
- ↑ «Benvinguts a l'enciclopèdia sij». Thesikhencyclopedia.com.
- ↑ Chida-Razvi, Mehreen. La mesquita del divendres en la ciutat: Liminality, Ritual, and Politics (en és), Intellect Books, pp. 91-94. ISBN 978-1-78938-304-1. «Ademés de l'us de la masyid com a lloc d'almagasenament militar, estables per als cavalls de la cavalleria i barracons per als soldats, algunes parts també es varen utilisar com a almagasén de polvorins»
- ↑ Tikekar, p. 74
- ↑ Khullar, K. K. (1980). Maharaja Ranjit Singh, Hem Publishers, p. 7.
- ↑ (1906) Archaeological Survey of Índia, Office of the Superintendent of Government Printing.
- ↑ De la Roche, Henri Francois Stanislaus, allaboutsikhs.com.
- ↑ Grey, C. (1993). European Adventures of Northern Índia, Asian Educational Services, p. 343. ISBN 978-81-206-0853-5.
- ↑ Desenroll de l'arquitectura de mesquites en Pakistan per Ahmad Nabi Khan, p.114
- ↑ «Situació política i militar de 1839 a 1857». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2017.
- ↑ La massacre de Amritsar: The Untold Story of One Fateful Day, I.B.Tauris.
- ↑ Nota: aneu=D-cwAQAAMAAJ&q=%22badshahi+mosque%22+1919&dq=%22badshahi+mosque%22+1919&hl=en&sa=X&vore=0ahUKEwj8jb-vodvOAhUKNiYKHb5zC5AQ6AEIHjAA Reports on the Punjab Disturbances April 1919 dona una sifra de 25.000
- ↑ Omer Tarin, Sir Sikandar Hyat Khan i la renovació de la mesquita Badshahi, Lahore: An Historical Survey, en Pakistan Historical Digest Vol 2, No 4, Lahore, 1995, pp. 21-29
- ↑ 17,0 17,1 {«com/sid/568/pakistan/lahore/badshahi-mosque Mesquita Badshahi (construïda en 1672–74)».
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. «Mesquita Badshahi, Lahore – Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO».
- ↑ «Revestiment de la mesquita Badshahi». Archpresspk. com.
- ↑ «Mesquita Badshahi».
- ↑ «Badshahi Masjid, Lahore, Pakistan».
- ↑ 22,0 22,1 Meri, p.92
- ↑ 23,0 23,1 Tikekar, p.73
- ↑ Black, p.21
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mezquita Badshahi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.