Membra disiecta
Membra disiecta (a voltes, disiecta membra) en llatí, significa lliteralment «membres dispersos» o «restants dispersos». És un terme que s'utilisa per a designar les parts o fragments d'un tot arrancades del seu orde orgànic original. S'utilisa en la terminologia tècnica, especialment en manuscrits i llibres, per a descriure, generalment, els fragments de pergamí usat, arrancats del seu còdex o llibre original per a reutilisar-se com forre intern o encuadernaació d'un nou llibre. Per extensió, i de forma similar en l'història de l'art, designa els components d'una obra d'art o edifici que ya no es troben en el seu context original. També s'utilisa en arqueologia en diversos contexts d'investigació.
Orige del terme
El seu orige es remonta a un passage del poeta Horacio (Sàtira 1, 4, 62), a on es planteja la qüestió de si el concepte de lo poètic es complix pel mer us d'una mida poètica del vers front a la prosa, o requerix també una certa calitat de paraules i pensaments.[1] Per a ilustrar el problema, Horacio cita un passage de versos del poeta Ennio i afirma que encara que es reordenen les paraules, destruint aixina el ritme i la mètrica, els "disiecti membra poetae", "els membres esgarrats del poeta" (és dir, les paraules de la seua poesia), poden seguir sent reconeixibles.[2] En este sentit, en l'estudi de la lliteratura, disjecta membra s'utilisa a sovint per a descriure la recomposició de fragments antics d'una font lliterària identificable. De la mateixa manera, els fulls o parts de fulls aïllats de manuscrits antics o migevals també poden denominar-se disjecta membra. Els erudits han pogut identificar fragments que hui es conserven en distintes biblioteques i que originalment pertanyien al mateix manuscrit.[3]
Una concepció molt lliteral dels "disiecti membra poetae" es troba en els Xenien de Goethe al filòlec homérico Friedrich August Wolf, que el seu cuestionamiento de l'autoria única de les epopeyas homéricas per part d'Homero comenta el poeta del següent modo:
En arqueologia
En arqueologia, el terme s'utilisa en freqüència i en diferents contexts d'investigació. No només s'utilisa en relació en l'arquitectura,[4] sino també en els estudis d'inscripcions antigues,[5] la descripció d'escultures[6] o atres objectes com les cráteras funeràries áticas.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Disjecta membra. En: Meyers Großés Konversations-Lexikon. 6. Auflage. vol 5 , Bibliographisches Institut, Leipzig/Viena 1906, p. 44.
- ↑ Ayr, Lyna (2013). Disjecta Membra, Wellesley, Auckland: Auckland University of Technology.
- ↑ Babcock, Robert Gary; Davis, Lisa Fagin & Rusche, Philip G., Catalogue Of Medieval And Renaissance Manuscripts. En The Beinecke Rare Book And Manuscript Library At Yale University: MSS 184 - 485 (Medieval and Renaissance Texts and Studies: V. 34, 48, 100, 176), Brepols Pub. (2004), p. xviii ISBN 978-2503514406.
- ↑ Hans Rupprecht Goette(1983).Digitalisat «Disiecta membra eines traianischen Fregires».Archäologischer Anzeiger.
- ↑ Volker Wollmann, Radu Ardevan(2006).«Disiecta Membra: Inschriftenfragmente aus Dakien».Fontes Historiae. Studia in honorem Demetrii Protase.Bistriţa/
Cluj-Napoca: - ↑ (2020).«Disiecta Membra: Frammenti vaig donar statuaria bronzea vaig donar età romana del Museu Civico vaig donar Catania».L'Erma vaig donar Bretschneider.Roma:
- ↑ Emil Kunze(1955).«Disiecta Membra attischer Grabkratere».Archaiologike Ephemeris.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Membra disiecta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.